Artavasdes III

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtavasdes III
ArtavasdesII.jpg
Nom original (grc) Αρταβάσδης της Αρμενίας
Biografia
Naixement I mil·lenni aC
Kingdom of Armenia Tradueix
Mort 31 aC
Alexandria
Causa de mort Decapitació
  Rei d'Armenia 

Dades personals
Grup ètnic Armenis
Religió Mitologia armènia
Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Artàxides
Fills Tigranes III d'Armènia
Artaxes II d'Armènia
Artavasdes IV d'Armènia
Pares Tigranes II d'ArmèniaCleopatra of Pontus Tradueix
Germans Mithridates I of Media Atropatene Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Artavasdes III fou rei d'Armènia des de vers el 55 aC fins vers el 31 aC. Va escriure tragèdies i discursos històrics en grec.

Biografia[modifica]

Fou fidel a Roma. El 53 aC va ajudar a Marc Licini Cras Dives II (Crassus) contra els parts, amb sis mil cavallers i en va prometre més i les provisions si envaïa l'imperi Part des Armènia (esperant que la presència dels romans a Armènia fos dissuasiva pels parts), però Crassus va preferir entrar des del territori del dinasta àrab Agbar II d'Osroene. En revenja els parts van envair Armènia i en van saquejar molts districtes, impedint a l'infantaria armènia reunir-se amb Crassus, el que fou interpretat per aquest com una defecció. L'exèrcit de Crassus fou desfet a Carres (Carrhas) (Harran) el 28 de maig del 53 aC i el seu cap va morir l'1 de juny, fets que van establir l'Eufrates com a frontera entre ambdues potències.

Artavasdes es va assegurar la benevolència dels parts amb el compromís de la seva filla amb el príncep hereu part Pacoros. El 42 aC Artavasdes va haver d'enviar contingents al rei dels parts en els seus atacs a la província de Síria que van durar fins al 40 aC. Però després, amb l'arribada d'Antoni a Orient (començament del 36 aC), va demanar cooperació a Artavasdes III, que va dubtar i finalment va signar un tractat secret amb Roma (prometent 6000 cavallers i 7000 infants per unir-se als 60.000 romans, 30.000 asiàtics aliats i 10000 ibers). Antoni va demorar l'inici d'operacions pel seu afer amorós amb Cleòpatra VII i no va començar la guerra a l'Eufrates fins a l'estiu. Confrontat a una forta resistència es va dirigir a Armènia on Artavasdes III no va tenir més remei que rebre'l amistosament i tornar a demostrar la seva fidelitat a Roma. El rei armeni va recomanar abandonar la idea de invasió per l'Eufrates i fer-la a través de la Mèdia Atropatene. Antoni li va fer cas, però l'operació, iniciada a finals del 36 aC fou un desastre; després d'assetjar Praaspa (segons Dió) o Praata (segons Plutarc), la capital o la principal fortalesa (després anomenada Maragha), com que el temps ja empitjorava, les forces armènies d'Artavasdes III es van retirar i Antoni, que ho va fer tard, fou atacat en camp obert pels parts; els romans foren perseguits i deu mil van morir. Antoni va haver d'abandonar Tauris (Tabriz) amb les tropes per evitar una major carnisseria, retornant a Armènia on es va enfrontar amb el rei. Artavasdes, temerós dels parts, va refusar seguir la guerra i donar més ajut, però va rebre bé els romans i els va permetre de refer-se al seu país. Antoni va marxar a Egipte a refer-se amb Cleòpatra (35 aC). El 34 aC Antoni va rebre una ambaixada del rei de Mèdia Atropatene (que era vassall del rei de Pàrtia) que li oferia el seu ajut en la lluita contra parts i armenis. Antoni que considerava a Artavasdes responsable del desastre de la campanya de 36-35 aC, va voler aprofitar l'ocasió per castigar al rei i li va exigir la col·laboració en la nova expedició; com que el rei va demorar acudir, quan ho va fer (sota amenaça d'Antoni de marxar contra Artaxata) fou detingut, i el romà es va fer entregar les principals fortaleses i el tresor reial, i el va enviar carregat de cadenes a Alexandria on més tard fou assassinat per ordre de Cleòpatra. Artàxies II, fill d'Artavases II, va fugir a Pàrtia. Antoni va col·locar al tron al seu propi fill Alexandre Heli, que havia tingut amb la reina Cleòpatra, al qual va casar amb Iotape, filla del rei d'Atropatene, regne que va passar a la clientela de Roma i al que es va cedir la província de Simbake.

Va morir executat vers l'any 31 aC.

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947
  • History of Armenia per Simon Payaslian. Palgrave essential history series, ISBN 0–230–60064–6 — ISBN 1–4039–7467–5


Precedit per:
Tigranes II
Reis d'Armènia
55 aC34 aC
Succeït per:
Alexandre Heli