Artur Ramos i Horta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1887  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1973 (85/86 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor |
| Gènere | Sardana |
Artur Ramos i Horta (Reus, 7 de gener del 1887 - 1973) va ser un músic i compositor català.
Biografia[modifica]
De ben petit, la seva família es traslladà a viure a Tarragona, on estudià música amb els mestres de l'Escolania de la Catedral Maneja, Echegoyen i Roig (pare del futur músic d'anomenada Lluís Roig [nota 1] i director de la capella de música Mestre Roig). Posteriorment s'establí a Barcelona, on es formà amb el mestre Pedrell. Amb només disset anys ingressà a l'orquestra del Liceu, alhora que es dedicava a la composició. Tornà a Tarragona i fundà diversos conjunts musicals: La Principal de Tarragona (1906); la cobla Harmonia (1927-1928) i, juntament amb el seu mestre Josep Gols, la Cobla Banda Principal de Tarragona. Establert a la capital del Baix Camp, Ramos hi creà les cobles Catalunya (1922) i Reus (1939), i impulsà els aplecs de sardanes a la zona del camp de Tarragona.[7]
Com a compositor, fou autor d'un nombre de sardanes, les primeres de les quals signà el pseudònim "Josep Espinach". La guerra civil espanyola, i la posterior repressió franquista causaren que perdés més d'una cinquantena de les sardanes que havia escrit, com Blancafort, Festa de primavera, Ja cauen les fulles i Montserrat.
Per la seva tasca en pro de la dansa catalana, el casal Tarragoní i l'Institut de Música i Cor l'Àncora li dedicaren el 1969 un homenatge, que no pogué atendre pel seu ja precari estat de salut; morí el 1973.[8]
Sardanes[modifica]
Selecció [9]
- La Capona (1957)
- Dalt l'ermita (1951)
- Dins l'arbreda canta un rossinyol, enregistrada[10]
- L'ermita del llorito
- Les fonts de Sant Magí
- La plaça del Pallol, enregistrada[11]
- Records d'infantesa (1946)
- Refila la tenora
- El retorn d'en Pep (1946)
- Tarragona Sardanista (1969)
- El vostre Jordi
Notes[modifica]
- ↑ Lluís Roig i Vidal (Tarragona, 1888 - 1960) va ser concertista, compositor i mestre de capella[1]Aprengué música del seu pare, i completà la formació musical al Conservatori de Barcelona, on tingué per professor de piano el mestre Carles G. Vidiella. El 1914 oposità, amb èxit, a una plaça de músic a la "Sociedad Casino", de Martos, població on ensenyà violí [2] i on romangué quatre anys. De tornada a Tarragona, dirigí la "Capella de Música Mestre Roig" (que encara existia[3] als anys 50) i es dedicà a l'ensenyament de la música. Fou professor [4] de la filial tarragonina del Conservatori del Liceu, institució que no sobrevisqué a la guerra civil espanyola; a partir de 1940, va ser professor de piano de la Secció d'Ensenyament de l'"Instituto Musical" de Tarragona. En la faceta de compositor, va ser autor de música religiosa, ballables (com la marxa Tucci, del 1918) i peces de concert; el seu arxiu musical es conserva al fons de la catedral tarragonina. Les seves filles Dolors i Concepció Roig i Tintoré van ser deixebles de piano de Carles G. Vidiella, i Dolors debutà destacadament al Palau de la Música Catalana el desembre del 1911, per fer després diversos concerts entre els anys 1912 i 1916 [5][6]
Referències[modifica]
- ↑ Baixauli Morales, Eduard. «Roig Vidal, Lluís». A: Biografies de Tarragona I-II. Benicarló: Onada, 2011, p. 167. ISBN 9788415221050.
- ↑ Calvo Morillo, Miguel. «Vida y memoria del músico marteño Manuel Escabias Muñoz». A: Actas del V Congreso de Cronistas de la Provincia de Jaén. Jaén: Diputación Provincial de Jaén, 1999. ISBN 9788489560550.
- ↑ Gras i Alcalde, Josep-Lluís «Les noces d'Or de la Germandat de Jesús Natzarè». Reial Germandat de Jesús Natzarè, 2000, pàg. 35-49.
- ↑ Güell, Manel; Sardaña, Marta. Escola i Conservatori de Música de Tarragona Diputació de Tarragona. 25 anys a la Casa Montoliu. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2009 [Consulta: 10 març 2018]. Arxivat 2017-01-04 a Wayback Machine.
- ↑ Hernández i Sagrera, Joan Miquel. «5.2 Recitals de presentació de les alumnes Dolors Roig i Carme Abella». A: L'escola pianística de Carles G. Vidiella. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009, p. 230-235.
- ↑ «Fotografia de Dolors Roig al piano, 1914». [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ Solé Gasull, Domènec «Artur Ramos Horta». La Guia de Reus, núm. 101, febrer 2011, pàg. 29.
- ↑ Morant i Clanxet, Jordi. Records d'un tarragoní de vida inquieta.
- ↑ «Llista de sardanes d'Artur Ramos, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ Cobla Reus Jove. Els que som del Camp. Barcelona: Edivox, 2001. ref. Edivox 630. CD que conté la sardana Dins l'arbreda canta un rossinyol.
- ↑ Cobla La Principal de Tarragona. Sardana Augusta. Barcelona: PICAP, 1987. ref. PICAP 30.0001. Disc que conté la sardana La plaça del Pallol.
Bibliografia[modifica]
- Morant i Clanxet, Jordi «El mestre Ramos i les bandes de música». Butlletí del Sindicat d'Iniciativa [Tarragona], juliol 2005.
- Morant Clanxet, Jordi «Artur Ramos Horta». Clàxon, núm. 681, gener 1983.