Arturo Martini

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArturo Martini
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'agost de 1889
Treviso
Mort 22 de març de 1947 (57 anys)
Milà
Activitat professional
Ocupació Escultor, pintor i gravador
Modifica dades a Wikidata
Giulieta i Olofernes obra de Arturo Martini

Arturo Martini (1889-1947) va ser un dels principals escultors italians entre la Primera Guerra Mundial i la Segona. Es va moure entre un vigorós classicisme (quasi romà antic) i més tard el modernisme. El 1939 abandona l'escultura i escriu un llibre titulat L'escultura està morta, potser en resposta al règim feixista sota el qual els escultors italians havien de servir. Després de la guerra, va tornar a fer un monument més, abans de la seva mort.[1][2]

La sete, 1934. Foto de Paolo Monti (Fondo Paolo Monti, BEIC)

Referències[modifica]

  1. Günter Berghaus, International futurism in arts and literature, Walter de Gruyter, 2000, p.475.
  2. Gloria Fossi, Marco Bussagli, Italian Art, Giunti Editore, 2004, p.556.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Martini Modifica l'enllaç a Wikidata