Arutua
| |||||
| Tipus | atol  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Arutua | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 484 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Sup. llacuna | 516 km² | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Arutua o Ngaru-atua[1]és un atol de les Tuamotu a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-oest de l'arxipèlag, a 406 km al nord-est de Tahití i a 34 km a l'est de Rangiroa. És el cap de la comuna d'Arutua que inclou els atols de Apataki i Kaukura.
Geografia
[modifica]És un atol de forma quasi circular amb un diàmetre de 29 km. La superfície total, inclosa la llacuna, és de 530 km².[2] L'ampla llacuna interior té un illot al mig i moltes piscicultures i granges de cultiu de perles. Només existeix un pas practicable per barques petites a l'entrada de la vila principal, Rautini, que va ser totalment reconstruïda després dels ciclons de l'any 1983. Té una pista d'aterratge en un illot a una hora de trajecte amb barca.
La població total és de 808 habitants al cens del 2017[3]. L'illa produeix copra, perles i nacre. Els habitants segueixen els antics costums i l'atol ha proporcionat alguns del millors músics de les illes.
  Arutua Kaukura (48,2 km) Ahe (102,5 km) Apataki (47,1 km) Avatoru (Rangiroa) (112,2 km) |
Història
[modifica]Arutua vol dir «ona d'alta mar». La primera menció documentada de l'atol la fa l'explorador holandès Jakob Roggeveen, que l'aborda el 27 de maig de 1722.[4][5]
És mencionat per James Cook durant el seu segon viatge a Polinèsia el 19 d'abril de 1774, que l'associa a les illes Palliser. El 23 d'abril de 1816, és el navegador Otto von Kotzebue qui aborda l'atol i el nomena amb el nom del seu vaixell, Rurik[4], i després, el 1826, és el torn del britànic Frederick Beechey d'ancorar-hi i anomenar-lo Cockburn Island.[1] L'atol Rurik és visitat dues vegades per Charles Wilkes durant l'Expedició Wilkes els dies 7 de setembre de 1839 i 13 de desembre de 1840.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Young, J.L. «Names of the Paumotu Islands, with the old names so far as they are known.». Journal of the Polynesian Society, vol. 8, 4, 1899, pàg. 264–268.
- ↑ «R1- Population sans doubles comptes, des subdivisions, communes et communes associées de Polynésie française, de 1971 à 1996». Institut de la statistique de la Polynésie française. Arxivat de l'original el 2012-11-14. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Répartition de la population en Polynésie française en 2017 Arxivat 2018-10-24 a Wayback Machine., Institut de la statistique de la Polynésie française
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jacques Bonvallot, Les Atolls des Tuamotu, éditions de l'IRD, 1994, ISBN 9782709911757, p. 275-282.
- ↑ Pierre-Yves Toullelan, Tahiti et ses archipels, Éditions_Karthala, 1991, ISBN 2-86537-291-X, p. 61.
| Illes/atols | Ahe - Ahunui - Akiaki - Amanu - Anaa* - Anuanuraro - Anuanurunga - Apataki - Aratika - Arutua* - Faaite - Fakahina - Fakarava* - Fangatau* - Fangataufa - Hao* - Haraiki - Hereheretue - Hikueru* - Hiti - Katiu - Kauehi - Kaukura - Makatea - Makemo* - Manihi* - Manuhangi - Maria Est - Marokau - Marutea Nord - Marutea Sud - Mataiva - Matureivavao - Morane - Moruroa - Motutunga - Napuka* - Nengonengo - Niau - Nihiru - Nukutavake* - Nukutepipi - Paraoa - Pinaki - Puka Puka* - Pukarua - Rangiroa* - Raraka - Raroia - Ravahere - Reao* - Reitoru - Rekareka - Taenga - Tahanea - Taiaro - Takapoto - Takaroa* - Takume - Tatakoto* - Tauere - Tekokota - Tematangi - Tenararo - Tenarunga - Tepoto Nord - Tepoto Sud - Tikehau - Tikei - Toau - Tuanake - Tureia* - Vahanga - Vahitahi - Vairaatea - Vanavana |  |
|---|---|---|
| Grups d'illes | ||
.svg){kind=small}
