Reao
| |||||
| Tipus | atol  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Reao | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 34 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Sup. llacuna | 34 km² | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Reao és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. És el cap de la comuna de Reao, que inclou Pukarua. Està situat a l'est de l'arxipèlag, a 1.350 km de Tahití.
Geografia
[modifica]Té una forma allargada de 16 km i la llacuna és tancada sense cap pas, però amb nombrosos canals a través dels esculls al sud-oest. La superfície terrestre és d'11 km² i la llacuna de 34 km².
La vila principal és Tapuarava, amb una població total de 305 habitants al cens del 2022.[1] Els illencs viuen principalment de la producció de copra. S'hi troba una granja de gossos per al consum.
Història
[modifica]L'atol va ser poblat al segle ii. Hi ha diverses restes arqueològiques de l'antiga població polinèsia. Va ser descobert pel francès Louis Isidore Duperrey, el 22 d'abril del 1822, i l'anomenà Clermont-Tonnerre, nom del ministre de Marina.[2][3] El 1865 la població va ser evangelitzada pels missioners catòlics de Mangareva, que hi van crear una leproseria que no es va tancar fins al 2002.
Flora i fauna
[modifica]La llacuna de l'atol té la particularitat d'acollir importants colònies de coralls del gènere Porites mordax i Acropora formosa i més de 400 cloïsses registrades del tipus Tridacna maxima.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Les résultats du recensement de la population 2022 de Polynésie française» (en francès). Institut de la statistique de la Polynésie française, 01-01-2023.
- ↑ Sample Chapter(s) for Historical%2 Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine.
- ↑ Maison de Clermont-Tonnerre
- ↑ (anglès) Review of the protected areas system in Oceania Arthur L. Dahl, IUCN Commission on National Parks and Protected Areas, United Nations Environment Programme, éd. IUCN, 1986, ISBN 9782880325091, p. 208.
| Illes/atols | Ahe - Ahunui - Akiaki - Amanu - Anaa* - Anuanuraro - Anuanurunga - Apataki - Aratika - Arutua* - Faaite - Fakahina - Fakarava* - Fangatau* - Fangataufa - Hao* - Haraiki - Hereheretue - Hikueru* - Hiti - Katiu - Kauehi - Kaukura - Makatea - Makemo* - Manihi* - Manuhangi - Maria Est - Marokau - Marutea Nord - Marutea Sud - Mataiva - Matureivavao - Morane - Moruroa - Motutunga - Napuka* - Nengonengo - Niau - Nihiru - Nukutavake* - Nukutepipi - Paraoa - Pinaki - Puka Puka* - Pukarua - Rangiroa* - Raraka - Raroia - Ravahere - Reao* - Reitoru - Rekareka - Taenga - Tahanea - Taiaro - Takapoto - Takaroa* - Takume - Tatakoto* - Tauere - Tekokota - Tematangi - Tenararo - Tenarunga - Tepoto Nord - Tepoto Sud - Tikehau - Tikei - Toau - Tuanake - Tureia* - Vahanga - Vahitahi - Vairaatea - Vanavana |  |
|---|---|---|
| Grups d'illes | ||
.svg){kind=small}
