Asbolana

Asbolana
Asbolana de Peñamellera (Astúries), conservada al museu geominer de Madrid
Fórmula química	Mn4+(O,OH)₂·(Co,Ni,Mg,Ca)x(OH)₂·nH₂O
Epònim	sutge
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FL.30
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FL.30
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.07
Dana	6.4.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	agregats laminars de plaquetes primes de fins a diverses micres; massiu
Estructura cristal·lina	a = 3.04Å, c = 9.34Å
Color	blavós a negre terrós
Lluïssor	opaca
Color de la ratlla	negra a marró fosc
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Asb
Referències

L'asbolana és un mineral de la classe dels òxids, una espècie poc definida, essencialment wad niquèlic.

Característiques

L'asbolana és un òxid hidratat de manganès amb cobalt i níquel, de fórmula Mn⁴⁺(O,OH)₂·(Co,Ni,Mg,Ca)_x(OH). La composició química és bastant variable, podent contenir cobalt, coure i d'altres metalls. Pot portar impureses d'alumini, calci, ferro o silici. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant agregats laminars de plaquetes primes de fins a diverses micres, tot i que també s'hi troba de manera massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'asbolana pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H₂O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaita, jamborita, meixnerita, muskoxita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.

Formació i jaciments

Es troba en roques silícies, en les que es forma per alteració quan estan exposades a la intempèrie. Normalment és un producte de l'alteració d'altres minerals de manganès. També pot apareixes en esquistos silicis metamòrfics, així com en el regolit residual a partir de roques ígnies ultramàfiques. Sol trobar-se associada a la goethita. Als territoris de parla catalana s'han trobat jaciments d'asbolana a la mina Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona), a les mines Lealtad, San Francisco, Los Sejas i El Negre, a Chóvar (Castelló), la mina Murta, a La Corraliza (Vall d'Uixó, Castelló) i al mont Horquera, a la Rodana (Vilamarxant, València).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asbolana