Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de conflicte militarAtac anglosaxó a les Illes Balears de 1081
Data 1081
Modifica les dades a Wikidata

L’atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081 fou una ràtzia realitzada per un grup d’exiliats anglosaxons arran de la seva pèrdua d’influència a l’Anglaterra conquerida pels normands. De la seva existència només es té coneixement pel relat a la Játvarðar saga ins helga (Història d’Eduard el Sant),[1] recollida per escrit a Islàndia al segle XIV sobre narracions anteriors.[2] La datació es precisada al text amb la referència que els fets s’iniciaren quinze anys després de la mort de Harold II d'Anglaterra a la Batalla de Hastings.[3]

Antecedents[modifica]

Guillem II de Normandia conquerí Anglaterra el 1066 iniciant un període de profunds canvis polítics i socials, entre ells resulta d’especial interès la substitució de les antigues elits anglosaxones, molts de membres de les quals emigraren a altres regnes de les Illes Britàniques, per les novelles normandes.[4] Aquest argument és expressament indicat a la saga per justificar l’exili,[3] assenyalant que:

« Quan els prínceps anglesos tingueren la certesa que els danesos no els hi volien prestar ajut contra Guillem -i decidits a no viure baix el seu comandament-, abandonaren llurs terres i fugiren del país amb un gran exercit. »
— Saga Játvarðar

Per l’altra banda, en aquelles dates feia cinc anys que l'Emirat de Dàniyya, al qual pertanyien les Balears, havia estat annexionat pel de Saraqusta iniciant-se així el camí de la independencia Mayurqi protegida per la mar de l’abast dels Banu Hud. El govern insular era exercit per al-Murtada, emir de fet, atès que no consta que ho fos de dret fins al 1087. La historiografia assenyala que des de feia anys les Illes Orientals d'al-Àndalus eren una potència marítima de primer ordre a la mediterrània occidental, capaç de limitar profundament la capacitat comercial de la riba cristiana d’aquesta mar.

Els fets[modifica]

Un gran exercit anglosaxó, transportat per una flota de 450 vaixells i comandat entre altres nobles pel jarl Sigurd de Gloucester, després de sortir d'Anglaterra i fent la via de l'estret de Gibraltar, assaltà Ceuta, d'on obtingueren un gran botí,[3] més tard

« ...passat l'estret de Gibraltar, posaren rumb cap a llevant i arribaren a les illes i prengueren per les armes totes dues illes, Maiork i Minork. Després d'això, se n'anaren a Sicília... »
— Saga Játvarðar

Posteriorment els atacants passaren a l'Imperi Bizantí on s'integraren en la guàrdia varega i sembla que s'establiren en diverses poblacions de la mar Negra, justificant així l'existència de referències als anglosaxons en aquests territoris.[5][6]

Aspectes historiogràfics[modifica]

Macià Riutort Riutort, germanista, ha estat el primer en donar a conèixer l'existència d'aquest episodi per a la història insular, el 1991, tot assenyalant que no consta la seva publicació anterior en cap estudi històric sobre les Illes Balears.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Riutort, 1991.
  2. Fell, 1978, p. 181-182.
  3. 3,0 3,1 3,2 Riutort, 2011, p. 1687.
  4. Thomas, 2003, p. 105-137.
  5. Ciggar, 1974.
  6. Ciggar, 1996.

Bibliografia[modifica]