Ateneu de Luxemburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAteneu de Luxemburg
Athénée de Luxembourg
Athénée Lux 1 Dez 07.jpg
Façana de l'edifici
Dades
Tipusatheneum (en) Tradueix
Història
Creació1603
FundadorCompanyia de Jesús
Activitat
Nombre d'estudiants1.300
Organització i govern
Seu 

Lloc webal.lu
Modifica les dades a Wikidata

L'Ateneu de Luxemburg (en francès: Athénée de Luxembourg) és un institut de la ciutat de Luxemburg. Al llarg dels seus més de 400 anys, ha canviat de nom repetidament. Generalment es coneix com a Stater Kolléisch o De Kolléisch, i és l'escola més vella de Luxemburg que encara està activa.

Història[modifica]

L'escola va ser fundada originàriament el 1603 per la Companyia de Jesús[1] i es trobava al costat de la catedral de Santa Maria de Luxemburg, al barri de Ville Haute. Es va pensar seguint el model del col·legi dels jesuïtes de Trèveris. Després de la supressió de la Companyia de Jesús pel Papa Climent XIV el 1773, l'escola va ser rebatejada com a Collège royal,[1] i va ser posada sota els auspicis del clergat. D'altra banda, es va reformar i ampliar el currículum de l'escola va ser reformat i ampliat.

L'Ateneu de Luxemburg, el 1828

Durant la Revolució Francesa i els consegüents canvis, en particular durant el règim de Napoleó, l'escola es va reorganitzar d'acord amb els sistemes educatius francès i va canviar el seu nom diverses vegades: École centrale (1795-1802), École Secondaire (1802-1808), Collège municipal (1808-1817). En el 1817, l'escola va passar a dir-se Athénée royal grand-ducal. Per commemorar aquest esdeveniment, es va col·locar el cronograma ATHENAEVM SIT LVCELBVRGI DECOR (= 1817) a la part posterior d'un portal a l'antic local de l'escola. Al segle XIX, es va ampliar i modernitzar el pla d'estudis.[1]

Quan Luxemburg va ser ocupat per les forces nazis a la Segona Guerra Mundial el 1940, l'institut va ser forçat a germanitzar-se, rebatejat com a Gymnasium mit Oberschule für Jungen, i la llengua francesa es va prohibir. Aquestes polítiques es van trobar amb una resistència considerable. Per exemple, quan els alemanys van desmantellar el monument Gëlle Fra, diversos centenars d'estudiants de l'escola van protestar. Dos professors i setanta-sis estudiants de l'Ateneu van perdre la vida durant la guerra.[1] Després de la segona guerra mundial, les instal·lacions van quedar petites i el 1964 l'escola es va traslladar al barri de Hollerich, al sud-oest de la ciutat. Altres escoles també s'hi van desplaçar i van crear, així, el Campus Geesseknäppchen, just al nord del final de l'autopista A4. L'antiga seu de l'institut acull actualment la Biblioteca Nacional.

El 2003 l'escola va celebrar el seu 400è aniversari amb una sèrie d'actes i la publicació d'un estudi de quatre volums sobre la seva història. El lema oficial de l'institut és «Tradició i innovació».

Alumnes notables[modifica]

L'Ateneu compta amb diversos alumnes notables, incloent vuit primers ministres de Luxemburg, un primer ministre de Bèlgica i un primer ministre de França. Entre els seus alumnes, destaquen:

Professors notables[modifica]

Directors[2][modifica]

  • 1603 - 1608: Théodore Othon Becanus
  • 1608 - 1609: Zachéé Ribecius
  • 1609 - 1621: François Aldernardus
  • 1621 - 1624: Jean Spies
  • 1624 - 1629: Antoine de Torres
  • 1620 - 1634: Hubert Wiltheim
  • 1634 - 1636: Jean Petri
  • 1636 - 1636: Jean Henri de Nefve
  • 1636 - 1643: Jean Rutius
  • 1643 - 1646: Jean de Viron I
  • 1646 - 1650: François de Steel
  • 1650 - 1653: Jean-Michel Ludling
  • 1653 - 1656: Jean de Viron II
  • 1656 - 1659: Alexandre Wiltheim
  • 1659 - 1662: Jean-Baptiste de Florbecq
  • 1662 - 1665: André de Preumonteaux
  • 1665 - 1668: François Flamen
  • 1668 - 1671: Guillaume de Waha
  • 1671 - 1675: Jean Mascault
  • 1675 - 1678: François Bellegambe
  • 1678 - 1681: Arnould Cardon
  • 1681 - 1685: Jacques Pirenne I
  • 1685 - 1688: Robert d'Assignies
  • 1688 - 1691: Jacques Pirenne II
  • 1691 - 1694: Joseph de Hennin
  • 1694 - 1697: Lucas de Lattre
  • 1697 - 1700: Pierre Alhoy
  • 1701 - 1704: Ignace de la Porte
  • 1704 - 1707: Pierre Forceville
  • 1707 - 1710: Christophe Locart
  • 1710 - 1714: Jean Quarré
  • 1714 - 1717: François Weydert I
  • 1717 - 1720: Etienne Petit
  • 1720 - 1723: Pierre Fievet
  • 1724 - 1728: Ambroise Lefebvre
  • 1728 - 1732: Anselme Battelet
  • 1732 - 1735: François Weydert II
  • 1735 - 1738: Jean de Wallers
  • 1738 - 1742: Ernest Hubertin
  • 1742 - 1746: Marc Casteele
  • 1746 - 1749: Ghislain Barbier I
  • 1749 - 1753: Henri Colle
  • 1753 - 1756: Ghislain Barbier II
  • 1756 - 1758: Hubert Busin
  • 1759 - 1764: Théodore Helm
  • 1764 - 1767: Paul Lalieu
  • 1767 - 1769: Firmin Murat
  • 1769 - 1770: Nicolas Heinen
  • 1770 - 1773: Joseph Descornaix
  • 1821 - 1866: Michel Nicolas Muller
  • 1866 - 1867: Jean-Pierre Michaelis
  • 1867 - 1869: Nicolas Gredt
  • 1869 - 1884: Alexandre de Colnet d'Huart
  • 1885 - 1906: Nicolas Gredt
  • 1906 - 1917: Gustave Zahn
  • 1917 - 1931: François Manternach
  • 1931 - 1947: Joseph Wagener
  • 1947 - 1957: Jean-Pierre Stein
  • 1957 - 1970: Pierre Winter
  • 1970 - 1978: Joseph Heinen
  • 1978 - 1981: Joseph Poeker
  • 1981 - 1993: Henri Folmer
  • 1993 - 2007: Emile Haag
  • 2007 - 2018: Joseph Salentiny
  • 2018 - actualitat: Claude Heiser

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 http://al.lu/index.php/presentation-generale-al/historique-al
  2. 400 Joer Kolléisch (éditions saint-paul, 2003) Vol.

Bibliografia[modifica]

  • 400 Joer Kolléisch (éditions saint-paul, 2003) (a comprehensive history in four volumes, written in French).
    • Vol. I : Du Collège des Jésuites au Collège Municipal 1603-1815 (287 pp.)
    • Vol. II : L'Athénée et ses grands Anciens 1815-1993. (477 pp.)
    • Vol. III: L'Athénée aujourd'hui et demain. (269 pp.)
    • Vol. IV : Hommage à l'Athénée. (314 pp.)
  • Diederich, Paul: Athenäum 1932 - 1946, Wohnort und Schule (Association des Anciens de l'Athénée, 2001).
  • Métamorphoses de l'Athénée, 1603 - 1989 (Luxembourg, 1989).
  • Association des Anciens de l'Athénée: Kolléisch's Jongen am Krich, Lëtzebuerg, November 2011, 570 S. ISBN 978-99959-729-0-5
  • Haag, Emile: Les jésuites et leur collège: renforcement de l'identité catholique entre 1603 et 1773 (Ss 180-193); Lëtzebuerg (Éditions Guy Binsfeld), 2011; 576 Säiten (ill.); ISBN 978-2-87954-235-5

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ateneu de Luxemburg