Auguste Baron
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Auguste Blaise Baron  12 abril 1855 antic 3r districte de París (França) |
| Mort | 31 maig 1938 (83 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer |
Premis | |
Auguste Baron (París, 12 d'abril de 1855 - Neuilly-sur-Seine, 31 de maig de 1938)[1] enginyer, músic, inventor, pioner francès del cinema sonor.
Biografia[modifica]
El seu pare que era catedràtic de frenologia i fisonomia al Museu d'Història natural, es va ocupar de la formació científica de l'August.[2] Va estudiar a l'escola "Saint Louis" i a l'escola d'Arts i Oficis. El 1869 va començar els estudis de fotografia, que va interrompre per la guerra franco-alemanya i el setge de París de 1870.[3] Acabada la guerra va seguir amb els estudis de Belles Arts i també de química, botànica i anatomia.
Abans de dedicar-se a la fotografia, i a les innovacions tecnològiques va treballar en diferents activitats, des de dibuixant a la revista "Le Monde Ilustré", electricista al Casino de París, fins a fer de músic en diverses sales d'espectacles.[2] El 1877 va entrar a treballar a l'empresa Desjardin especialitzada en heliogravats pel sistema de heliografia, on d'alguna forma va començar la seva activitat com a inventor amb la millora dels acumuladors elèctrics de l'empresa.[4]
Va fer estudis de música i a tocar el "piston" (una mena d'oboè), instrument que més tard tindria un cert protagonisme en els seves pel·lícules.[2]
Va patentar quatre procediments de sincronització de cinema sonor entre 1896[5] i 1900 (entre els quals el graphonoscope), procediments que van continuar en l'estadi experimental. El 1898 va fer una demostració a l'Academia de Ciències amb una escerna d'una actriu cantant[3] i el 1900 una altra amb una lectura de Hamlet per l'actriu Sarah Bernhardt.[6]
Cap a la fi de la seva vida, va inventar l'hélio-glyptographe, un procediment de cinema en relleu.
L'any 1902 Léon Gaumont a partir dels sistemes i aparells de Baron, va proposar el "cronophone" que li va permetre la difusió de "fono-escenes".[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Baron, Auguste» (en francès). [Consulta: desembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pisano, Guy. «Une archéologie du cinéma sonore. Chapitre XXII. Vers l'espectacle:Les experimentations d'Auguste Baron et d'autres pionniers.» (en francès). CNRS Editions, 2004. Arxivat de l'original el 2018-04-20. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Herbert, Stephen. «Auguste Blaise Baron» (en anglès). [Consulta: desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Gaumont et l'histoire du cinema parlant» (en francès), 24-10-2012. [Consulta: desembre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Brevets INPI Institut Nationale de la Propierté Industrielle» (en francès). Arxivat de l'original el 2021-07-11. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ «The History of Sound in the Cinema» (en anglès), juliol/agost 1998. [Consulta: desembre 2016].