Autrechêne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Escut d'Autrechêne
Autrechene-90-paysage.jpg
Paisatge als voltants d'Autrechêne

Localització
Map commune FR insee code 90082.png
47° 35′ 42″ N, 6° 57′ 34″ E / 47.595°N,6.9594444444444°E / 47.595; 6.9594444444444
EstatFrança
RegióBorgonya – Franc Comtat
DepartamentTerritori de Belfort
DistricteDistricte de Belfort
CantóCantó de Danjoutin
Població
Total 285 (2015)
• Densitat 96,28 hab/km²
Geografia
Superfície 2,96 km²
Altitud 390 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 90140
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Autrechêne és un municipi francès, es troba al departament del Territori de Belfort i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 1999 tenia 210 habitants.

El municipi va néixer l'any 1973 fruit de la fusió dels municipis d'Eschêne-Autrage i Rechotte.

Geografia[modifica]

El municipi està situat en una planura on serpenteja La Bourbeuse, petit riu resultant de la unió a Autrechêne mateix de La Madeleine i de la Saint-Nicolas.

Toponímia[modifica]

El nom d'Eschêne prové possiblement de la roureda on el poble va créixer, com ho fa pensar el nom (de Quercubus -els roures-) amb el qual el lloc era anomenat al 1105. Als documents en alemany de la dominació austríaca (segles XIV-XVII), s'utilitzà la forma Zur (der) Eichen, traduïble per Els roures, alternativament amb grafies Eych i Eychen (també en textos alemanys posteriors [1]). La grafia del lloc ha tingut alguna vacil·lació: així, a Délibérations du Conseil général du territoire de Belfort (1875) [2] s'usaren alternativament les accentuacions Eschène i d'Eschêne.

Pel lloc d'Autrage també [1] s'ha emprat la forma alemanya Atrey.

La denominació d'Autrechêne es formà per la conjunció parcial dels noms dels tres llogarets que l'integraren quan es constituí: AUTrage, RECHotte i EsCHÊNE.[3]

Història[modifica]

Eschêne i Autrage[modifica]

L'esment més antic a Eschêne apareix a la carta de dotació per a la creació del priorat de Froidefontaine del 1105. Ermentruda de Borgonya, vídua de Thierry I, comte de Montbéliard, féu donació a l'abadia de Cluny el 8 de març del 1105 de les seves possessions a la zona de Froidefontaine a fí que s'hi fundés un priorat, i el dotà amb el domini i la parròquia de Grosne, que aleshores cobria un extens territori amb els llocs de Vellescot, Boron, Brebotte, Eschêne, Recouvrance, Normanvillars (desparegut, a l'actual terme de Florimont) i l'església (en el present, poble) de Petit-Croix.

El nom d'Autrage és documentat ja al 1345, quan pertanyia a la parròquia de Novillard. Més endavant, al 1478, el féu d'Eschêne i d'Autrage fou investit [1] a Frédéric, senyor de Montreux; fins al 1630 (pel cap baix), aquest féu passà per herència a les famílies Hattstatt (1520) i Montjoie (1555). Sembla que al segle XVII ambdós llocs depenien de les parròquies de Froidefontaine i Novillard.[4]

Anecdòticament, a la primavera del 1858 l'alcalde de d'Eschêne decidí aterrar un roure gegantí que hom catalogaria avui com a arbre històric, i que constituïa una curiositat pels visitants que venien d'arreu per veure'l, ensems que un orgull pels habitants del lloc. Feia 19,4 metres d'alt i 5 de diàmetre, i hom el remuntava a l'època de les invasions bàrbares. El brancam en fou venut amb benefici.[4]

Rechotte[modifica]

El poble nasqué al voltant del segle XII, en una clariana que havia format part dels dominis del priorat de Froidefontaine; del 1347 es documenta el nom de Rechiote, i del 1534 el de Rechifontaine. Entre 1345 i 1534 [1] la família de Tavanne, i des d'aleshores, i fins al 1581 (pel cap baix), la família Reinach/Reynach [5] tingueren el féu de Rechotte. Posteriorment, depengué de l'ajuntament i la parròquia de Novillars.

A l'Edat Mitjana (1307), Eschêne, Autrage i Rechotte, adscrits al municipi de Novillard, estigueren subjectes [6] al prebostat d'Angeot, un dels districtes de la senyoria de Belfort. Amb la Revolució Francesa, els territoris de Rechotte, per una banda, i Autrage-Eschêne, per l'altre, deixaren de dependre administrativament de la parròquia de Novillard i assoliren la independència municipal. Rechotte, situat gairebé com un enclavament al territori d'Eschêne-Autrage s'integrà amb aquests el 1972 en formar-se la nova comuna d'Autrechêne.[4]

Autrechêne[modifica]

Autrechêne es constituí com a comuna el 1972, amb efectes a l'1 de gener següent, de resultes de la unió administrativa d'Eschene-Autrage i Rechotte per constituir el nou terme.[3]

Demografia[modifica]

Demografia moderna
Evolució demogràfica moderna
Evolució demogràfica d'Autrechêne
1975 1982 1990 1999 2006 2008 2013 2016
123 146 154 210 275 294 287 282
Demografia antiga
Evolució demogràfica d'Eschêne-Autrage
1627 1800 1844 [7] 1861 1886 1911 1934 1962
28 172 130 124 97 76 66 59


Evolució demogràfica de Rechotte
1803 1821 1844 [7] 1876 1896 1911 1936 1962
60 68 70 77 79 61 36 40

Fonts: Révue d'Alsace (1871), Base de dades Cassini [8] i Délibérations du Conseil général du territoire de Belfort (1875)

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Ajuntament d'Autrechêne
Alcalde Període Municipi
Richard Bourquardey (-1507) Autrage [9]
Hantz Célestin (1888) Autrage-Eschêne
Courtot (1889, 1891, 1897) Rechotte [10]
Raymond Monnier (1949) - 1979 Autrage-Eschêne / Autrechêne [11]
Pierre Rey Març del 2001 - Moment actual Autrechêne [12]


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autrechêne Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Schaedelin, F «Répertoire des titres féodaux concernant les localités du Territorie de Belfort de 1274 à 1648». Bulletin de la Société Belfortaine d'Émulation, nº 49, 1935, pàg. 40-42 i 121-122.
  2. Territorie de Belfort. Délibérations du Conseil Général. Première session ordinaire de 1875. Belfort: Imprimerie Pélot, fils, 1875, p. 93 i 102. 
  3. 3,0 3,1 Faurel, David. «Autrechêne, al web del Patrimoni de les comunes del Territori de Belfort» (en francès). [Consulta: 6 març del 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Belfort et son territoire». Revue d'Alsace, Tome XXII A de la Nova Sèrie, 1871, pàg. 141-145, 238.
  5. «La condition des habitants de Rechotte au XVIème siècle: libres ou mainmortables ?, al web LISA» (en francès). [Consulta: 7 març 2019].
  6. «Autrechene, al web Grand Belfort» (en francès). [Consulta: 6 març del 2019].
  7. 7,0 7,1 Publicació del cens de 1844, a Duclos. Dictionnaire Général des villes, bourgs, villages, hameaux, et fermes de la France. 4e édition. Paris-Limoges: Martial Ardant Fréres, 1846. 
  8. «Base de dades Cassini» (en francès). [Consulta: 8 març del 2018].
  9. Liblin, J «Les églises de Belfort». Revue d'Alsace, Tome dixième, janvier-mars 1881, pàg. 93.
  10. Territorie de Belfort. Conseil Général. Deuxième session ordinaire de 1889. Belfort: Imprimerie du journal "La frontière", 1889, p. 36. 
  11. «Necrològica de Raymond Monnier». [Consulta: 6 març del 2019].
  12. «Llista de batlles, al web FranceGenWeb». [Consulta: 6 març del 2019].