Avebury
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Avebury  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic, cromlec i Henge | |||
| Període | neolític | |||
| Director d'excavació | Alexander Keiller Stuart Piggott (1960) | |||
| Cronologia | ||||
| 1960 | excavació arqueològica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Avebury (Anglaterra) | |||
| ||||
| Monument protegit al Regne Unit | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | English Heritage National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty | |||
| Gestor/operador | English Heritage i National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty | |||
| Lloc web | english-heritage.org.uk… | |||
Avebury és l'emplaçament d'un cercle de pedres datat fa més de 5.000 anys. És al comtat anglès de Wiltshire, prop de la ciutat del mateix nom. El 1986 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
És dels més grans monuments del neolític a Europa, més antic que el de Stonehenge, que es troba uns kilòmetres més al sud.
El monument es compon de diferents cercles de pedres. El cercle exterior té un diàmetre de 335 metres i és el més gran de tots els monuments prehistòrics localitzats. En origen estava format per 98 pedres; algunes d'elles de més de 40 tones. L'alçada de les pedres va des de 3,6 fins a 4,2 metres. Les proves del carboni 14 les han datades a entre el 2800 i el 2400 aC.
A prop del centre del monument trobem dos cercles de pedres més, separats entre si. El cercle del nord fa 98 metres de diàmetre encara que només queden en peu un parell de pedres de les que el componien. Al centre hi ha una cova feta amb tres pedres, amb l'entrada apuntant cap al nord-oest.
El cercle del sud té 108 metres de diàmetre. Està pràcticament destruït i algunes seccions estan ara entre els edificis del poble. Un monòlit de 5,5 metres d'alt estava col·locat al centre tocant amb un alineament de petites pedres que es destruïren el segle xviii.
Moltes de les pedres originals van ser destruïdes el segle xvi per proveir de material de construcció i facilitar el conreu de les terres.
Estava unit al Santuari per l'avinguda Kennet, de 2,5 quilòmetres de llarg i 25 m d'ample.
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Adkins Roy; Adkins, Lesley and Leitch, Victoria. The Handbook of British Archaeology (Revised Edition). Londres: Constable, 2008. ISBN 978-1-84529-606-3.
- Barrett, John C.. Fragments from Antiquity: An Archaeology of Social Life in Britain, 2900–1200 BC. Oxford, UK and Cambridge, USA: Blackwell, 1994. ISBN 978-0-631-18954-1.
- Blain, Jenny and Wallis, Robert. Sacred Sites Contested Rites/Rights: Pagan Engagements with Archaeological Monuments. Brighton and Portland: Sussex Academic Press, 2007. ISBN 978-1-84519-130-6.
- Burl, Aubrey. Prehistoric Avebury. New Haven and London: Yale University Press, 1979. ISBN 0-300-02368-5.
- Gillings, Mark and Pollard, Joshua. Avebury. Londres: Gerald Duckworth & Co, 2004. ISBN 0-7156-3240-X.
- Hutton, Ronald. The Pagan Religions of the Ancient British Isles: Their Nature and Legacy. Oxford and Cambridge, Massachusetts: Blackwell, 1991. ISBN 978-0-631-17288-8.
- Ucko, Peter, Hunter, M., Clark, A.J. and David, A.. Avebury Reconsidered: from the 1660s to the 1990s. Unwin Hyman, 1991.
- Pollard, Joshua and Reynolds, Andrew. Avebury: Biography of a Landscape. Stroud, Gloucestershire: The History Press, 2002. ISBN 978-0-7524-1957-2.
- Malone, Caroline. Avebury. Londres: B.T. Batsford and English Heritage, 1989. ISBN 0-7134-5960-3.
- Parker Pearson, Michael. Bronze Age Britain (Revised Edition). Londres: B.T. Batsford and English Heritage, 2005. ISBN 978-0-7134-8849-4.
