Stonehenge

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Stonehenge
Stonehenge Total.jpg
Dades
Tipus Cromlec, jaciment arqueològic i cercle de pedres
Part de Stonehenge, Avebury i llocs propers relacionats
Data de creació o fundació Edat del Bronze i Megalític
Característica
Estil arquitectònic Gran Bretanya prehistòrica
Material utilitzat Pedra de gres
Mesura fossa: 104 () m
cercle de pedres: 30 () m
Ubicació geogràfica
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióSud-oest d'Anglaterra
Comtat cerimonialWiltshire
Autoritat unitàriaWiltshire Tradueix
VilaAmesbury Tradueix
51° 10′ 44″ N, 1° 49′ 34″ O / 51.178844444444°N,1.8261888888889°O / 51.178844444444; -1.8261888888889Coord.: 51° 10′ 44″ N, 1° 49′ 34″ O / 51.178844444444°N,1.8261888888889°O / 51.178844444444; -1.8261888888889
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1986 (10a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iii)
Identificador 373-001
Monument protegit al Regne Unit
Plànol
Plan-of-stones-wood-17401.jpg
Activitat
Propietat de National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, uns 13 km al nord-oest de Salisbury.[1]

L'estructura[modifica]

Està format per quatre cercles concèntrics de pedres. El cercle exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres, que originalment estaven rematades per llindes també de pedra, i en queden avui en dia solament quatre al seu lloc. Dintre d'aquesta filera exterior, es troba un altre cercle de blocs més petits de gres blavós. Aquesta tanca una ferradura construïda amb pedres d'arenisca del mateix color, i a l'interior trobem una llosa de gres micàcia coneguda com l'altar. Tot el conjunt està envoltat per una fossa circular de 104 m de diàmetre. Dintre d'aquest espai, s'alça un bancal en què apareixen 56 fosses conegudes com els forats d'Aubrey. El bancal i la fossa estan tallats per l'avinguda, un passadís processional de 23 metres d'ample i de 3 km aproximadament de longitud. Prop es troba la Pedra del Sacrifici. Al davant, es troba la Pedra Taló.

Està compost d'un gran cercle de grans megàlits la construcció del qual es data entre 2500 i 2000 aC. El cercle de sorra que envolta els megàlits és considerat la part més antiga del monument, datada sobre el 3100 aC. Al començament era un monument circular de caràcter ritual envoltat per un talús i una fossa, de manera similar a molts d'altres situats al sud d'Anglaterra. El 2200 aC, va ser quan va prendre el seu aspecte actual, per això van transportar 32 blocs de gres des de les muntanyes de Preseli, al sud-oest de Gal·les, i la pedra de l'altar va ser portada des d'una regió propera a Milford Haven.

El significat[modifica]

La finalitat que va tenir la construcció d'aquest gran monument s'ignora, però se suposa que s'utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic, que servia per predir estacions.

En el solstici d'estiu, el sol sortia just travessant l'eix de la construcció, la qual cosa fa suposar que els constructors tenien coneixements d'astronomia. El mateix dia, el sol s'ocultava travessant l'eix del Woodhenge, on s'han trobat multitud d'ossos d'animals i objectes que evidencien que s'hi celebraven grans festes, probablement en fosquejar.[2]

Han estat oposats 240 enterraments de restes humanes prèviament cremats, datats entre l'any 3030 i 2340 aC.[3] Donat el poc nombre d'enterraments per a un període tan llarg, s'estima que no es tracta d'un cementiri per a la generalitat dels morts, sinó per a determinades persones escollides. Per als pagans, la pedra significava la mort i Stonehenge podria haver estat utilitzada juntament amb Woodhenge en cerimònies religioses de culte als morts i a la vida, tal vegada simbolitzada pel hexagon de metall.[2]

Les particularitats del conjunt han alimentat durant segles les llegendes, inclosa la que afirmava que era una pista d'aterratge extraterrestre o un cercle màgic de l'època del rei Artús.

Natura i art[modifica]

Així com les mesures de longitud es vinculaven a les proporcions del cos humà, la mesura del temps es basava en la duració observada dels moviments del cossos celestes, que apareixien rítmicament. La recerca arqueològica i astronòmica ha establert que els grans monuments de pedra construïts per tot el nord d'Europa fa, al voltant de 3500 anys, eren brúixoles, calendaris i computadores gegants dels patrons estacionals. Els plànols del monument megalític de Stonehenge, Salisbury a Anglaterra, indica com es va obtenir l'hora exacta del començament del dia del solstici d'estiu.

Referències[modifica]

  1. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.23. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 National Geographic Stonehenge al descubierto 1 de juny de 2008
  3. National Geographic "Stonehenge al descobert (exclusiva)", 30 de maig de 2008

Bibliografia[modifica]

  • El poder dels límits, György Doczi edit. Troquel 1996

Enllaços externs[modifica]