Azalai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camells viatjant d'Agadez a Bilma (Níger), 1985.

L'Azalai o Azalay és una ruta feta pels comerciants tuareg al desert del Sàhara dos cops l'any. Es transporta sal gemma extreta de les mines de Taoudeni del nord de Mali i es recorren uns 1000 km.

Història[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX dues rutes de l'Àfrica occidental eren anomenades Azalai: una de Timbuktu i les mines de sal de Taoudenni a Mali i una altra d'Agadez (Níger) a l'oasi de Kaouar de Bilma, amb les seves fosses de condensació de sal. Són una de les poques rutes de camells del Sàhara que encara funcionen.[1] Ambdues han estat parcialment reemplaçades, però per rutes de camions pavimentades.

Agadez-Bilma[modifica | modifica el codi]

La ruta Agadez-Bilma passa pel desert Ténéré i la ciutat-oasis de Fachi i s'atravessa en unes tres setmanes (en ambdós sentits). És una caravana que es duu a terme tradicionalment dos cops l'any i que va de la capital de la regió d'Aïr fins a les salines de natró a través d'una successió d'oasis formats pels precipicis de Kaouar. Es portaven des d'Agadez cada mes de novembre i març menjar i provisions i s'intercanviaven per blocs de sal, condensats en fosses de natró de les ciutats-oasis, i menys comunament, per dàtils i hortalisses. Llavors, generalment es comerciava amb la sal per a l'ús animal en les regions del Hausaland al Sud.[2]

L'Azalai Agadez-Bilma ha sigut històricament un monopoli dels tuareg, i consecutivament de les confederacions Kel Gress, Kel Owey i Kel Ayr concretament. Molts comerciants Tuaregs eren propietaris de les fosses de sal i de les plantacions de dàtils a Kaouar, mantenien estretes relacions amb els treballadors i viatjaven per l'azalai per tal d'administrar les seves propietats. L'Azalai tuareg, amb 10.000 camells i una extensió de 25 km al principi del període colonial, està liderat pel representant dels Amenokal (líder de la confederació), seguit per cada subgrup.[3]

Sal al mercat de Mopti. Després d'arribar a Timbuctu, es porta en vaixell fins a Mopti, i d'allà a Bamako i la resta de Mali.

Història pre-colonial[modifica | modifica el codi]

El camell es va introduir al Sàhara a finals del primer mil·lenni, i les tribus tuareg es van traslladar cap al Sud a la regió al segle XIII. Al segle XVIII, les confederacions tuareg van prendre els oasis de Kaouar a l'Imperi Kanem-Bornu i van començar a transportar béns d'Agadez.[4]

Història colonial i post-colonial[modifica | modifica el codi]

La desaparició dels Imperis colonials francesos durant els primers anys del segle XX van portar a rivalitats internes entre clans i, més tard, a l'increment del trànsit mecanitzat. El 1904, els invasors d'Ouled Sliman de l'actual Txad van destruir l'Azalai a Bilma, i una altra vegada l'any 1906 a Fachi. Els informes francesos diuen que a la caravana del 1906 comptaven amb 20.000 camells. Després de la revolta Kaocen, cap Azalai va atravessar la ruta fins al 1925, i llavors ho van fer acompanyats per les forces colonials franceses. El 1948, les caravanes s'havien reduït a 800 camells, i van continuar reduint-se des de llavors. La carretera del nord, marcada per l'arbre de Ténéré, va substituir la majoria dels camells, però alguns Azalai encara els utilitzen cada novembre. A l'era post-colonial, alguns comerciants Hausa atravessaven l'Azalai, anomenant-la, en la seva llengua Taglem o Tagalem.

Timbuktu-Taoudenni[modifica | modifica el codi]

La ruta de caravanes des de Timbuktu es van estendre a través de Taoudenni fins a Taghaza, una altra mina de sal, i fins a les terres del nord del Sàhara al mar Mediterrani. Caravanes amb fins a 10.000 camells portaven or i esclaus cap al nord, tornant amb béns manufacturats i sal de Taghaza i Taoudenni.[5] Fins als anys 40, les caravanes Taoudenni es feien amb milers de camells, sortint de Timbuktu a l'inici de l'època freda el novembre, i en menor nombre, sortint de Timbuktu el març.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mali - Azalai - URL consultat el 6 de juliol, 2008
  2. Decalo, p.41, 133, 134
  3. Decalo, p.41.
  4. Decalo, p.133.
  5. de Villiers, Marq, and Seila Hirtle. (2007) "Space, Time, and Timbuktu". Natural History. 116:6. Juliol/Agost 2007. ISSN 0028-0712

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pascal James Imperato. Historical Dictionary of Mali. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1986) p.91 ISBN 0-8108-1369-6
  • James Decalo. Historical Dictionary of Niger. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1979) pp.40-41 ISBN 0-8108-1229-0
  • Finn Fuglestad. A History of Niger: 1850-1960. Cambridge University Press (1983) ISBN 0-521-25268-7