Vés al contingut

Barnum (musical)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesBarnum
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorCy Coleman
Lletra deMichael Stewart
LlibretistaMark Bramble
LlenguaAnglès
Basada enLa vida de P. T. Barnum
Data de publicació1980 Modifica el valor a Wikidata
PremisPremi Tony al Millor Actor de Musical
Premi Laurence Olivier al Millor Actor de Musical
Versió
1980 Broadway
1991 West End
1984 Madrid
Personatges
PersonatgesPhineas Taylor Barnum (en) Tradueix, Charity (Chairy) Barnum (en) Tradueix, Ringmaster (en) Tradueix, Joice Heith (en) Tradueix, Jenny Lind (en) Tradueix, General Tom Thumb (en) Tradueix, Amos Scudder (en) Tradueix, James Bailey (en) Tradueix, Chester Lyman (en) Tradueix, Mr. Stratton (en) Tradueix i Mrs. Stratton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 d'abril de 1980
TeatreSt. James Theatre Modifica el valor a Wikidata
CiutatNova York
IBDB: 1847
Musicbrainz: 34a7227a-139c-4160-ba7f-7510528d829e Modifica el valor a Wikidata

Barnum és un musical amb llibret de Mark Bramble, lletres de Michael Stewart i música de Cy Coleman. Està basat en la vida del showman P.T. Barnum, cobrint el període entre 1835 i 1880, a través dels Estats Units i de diverses grans ciutats on Barnum presentà els seus espectacles. La producció combina elements del teatre musical tradicional amb propis del circ. Entre els personatges trobem trapecistes, pallassos, malabaristes i personatges reals com Jenny Lind o el General Tom Thumb.

Mentre que presenta els seus espectacles de circ per tot el món, Barnum es resisteix a unir-se a James Anthony Bailey. Finalment, quan la seva esposa Charity mor, s'ho repensa i s'uneix amb Bailey, formant conjuntament el famós circ Barnum & Bailey.

Sinopsi

[modifica]

A mitjans del segle xix, Phineas Taylor (P.T.) Barnum presenta els seus números de circ mentre es troba davant d'una tenda de campanya, proclamant "Neix un grillat a cada minut" ("There Is a Sucker Born Ev'ry Minute"). Li encanta l'espectacle i l'emoció, utilitzant l'exageració i els enredaires per promocionar les seves exposicions.

La seva dona Charity no està d'acord amb el seu ús d'embolics, però l'estima i pretén mantenir-lo amb els peus a terra. Aleshores, Barnum presenta la dona més anciana del món, Joice Heth, i gràcies a unes històries que Barnum explica es converteix en un èxit ("Thank God I'm Old"). La seva dona Charity ("Chairy") l'insta a buscar feina a una fàbrica, però Barnum es nega ("The Colors of My Life [Part One]") i Charity admet i accepta irònicament la disparitat entre les seves opinions ("The Colors of My Life [Part Two]") Barnum recluta pallassos per ajudar-los a construir un museu on allotjar les seves atraccions (amb els esperats resultats còmics) i depèn de Charity animar-lo a seguir endavant ("One Brick at a Time"), amb el resultat que "tot sobre [el seu] museu era espectacular" ("Museum Song"); tanmateix, el museu es crema accidentalment.

Barnum troba dues noves atraccions estrella, Tom Thumb, que sembla aconsellar que "més gran no és pas millor" ("Bigger isn't Better"), i Jumbo, l'elefant. Llavors, Barnum es converteix en gerent de la famosa cantant d'òpera sueca Jenny Lind ("Love Makes Such Fools of Us All"). Barnum s'enamora d'ella i veu l'atracció d'anar de gira amb ella ("Out There"). Acompanya a Jenny de gira, deixant enrere a Charity, mentre una banda els saluda ("Come Follow the Band"). Tot i que sembla que tot va bé per a Barnum, descobreix que sense Charity a la seva vida és miserable, i decideix trencar els vincles amb Jenny i tornar a casa amb la dona que estima ("Love Makes Such Fools of Us All [Reprise] ").

En tornar a Charity, promet viure la vida més tranquil·la que ella desitja per a ell ("Black and White"). Després d'una estada fallida dirigint una fàbrica de rellotges i un intent fallit de construir la seva pròpia ciutat, es dedica a la política; quan la seva campanya sembla condemnada al fracàs per falta d'interès, Charity s'adona de la importància que tenen els seus talents i passió a la seva vida i li permet injectar color i vida a la seva campanya. És elegit alcalde de Bridgeport, i tots dos reconeixen el valor de l'enfocament de la vida dels altres i com es complementen ("The Colors of My Life [Reprise]"). Barnum està preparat per presentar-se com a senador, però la seva estimada Charity mor de sobte, deixant a Barnum sol i desconsolat. Quan Barnum es veu enganyat de la nominació al Senador pel seu partit polític, es lamenta de la seva posició, s'adona que el seu talent per a la faràndula mai el deixarà i desitja "fer-ho bé, disparar un coet, encendre un llum" ("Prince of Humbug"). James Anthony Bailey arriba i li ofereix l'oportunitat de "unir-se al circ" ("Join the Circus"). Inicialment resistint, cedeix (gràcies en part a la moneda de dues cares de Charity, que ella ha utilitzat per enganxar-lo durant tot l'espectacle) i s'uneix a Bailey, i formen el famós circ Barnum and Bailey.

A "una atracció final principesca", Barnum apareix davant el públic ("The Final Event: There is a Sucker Born Ev'ry Minute" [Reprise]") i reflexiona sobre el seu passat:

« Per descomptat, això va ser fa molt de temps... i Joice Heth ha desaparegut i s'ha oblidat. I també el Museu Americà... i la Balena Vivent... i Jennie Lind... i el meu pobre Tom Thumb. I ells. Els que van arribar amb el Mayflower s'han convertit en pols... i Tom Jefferson és un record... i el vell Franklin ha volat el seu darrer estel. Així que la meva mena d'enredaires ha desaparegut. Llàstima". »

Produccions

[modifica]

Barnum s'estrenà al St. James Theatre de Broadway el 30 d'abril de 1980 i tancà el 16 de maig de 1982, després de 854 funcions i 26 prèvies. Va ser dirigit i coreografiat per Joe Layton, i protagonitzàt per Jim Dale com P.T. Barnum, Glenn Close (Charity Barnum), Marianne Tatum (Jenny Lind), Terri White (Joice Heth), i Terrence Mann (Chester Lyman).

La producció de Londres s'estrenà l'11 de juny de 1981 al London Palladium, i realitzà 655 funcions. El repartiment estava encapçalat per Michael Crawford i per Deborah Grant. La producció va ser renregistrada per la televisió i emesa per laBBC el 1986.

El 28 de setembre de 1984 s'estrenà a Madrid, dirigida per i Jaime Azpilicueta i protagonitzada per Emilio Aragón.

Cançons

[modifica]
Act I
  • "Overture Chase"
  • "There Is a Sucker Born Ev'ry Minute"--Barnum
  • "Humble Beginnings Chase"
  • "Thank God I'm Old"--Joice Heth
  • "The Colors of My Life Part I"--Barnum i Chairy
  • "The Colors of My Life Part II"
  • "One Brick at a Time"--Chairy, Barnum, i Bricklayers
  • "Museum Song"--Barnum
  • "Female of the Species Chase"
  • "I Like Your Style"--Barnum i Chairy
  • "Bigger Isn't Better"--Tom Thumb
  • "Love Makes Such Fools of Us All"--Jenny Lind
  • "Midway Chase"
  • "Out There"--Barnum
Act II
  • "Come Follow the Band"--Potomac Marching Band i Washingtonians
  • "Black and White"--Chairy, Choir, Blues Singer, Barnum i Citutadans de Bridgeport
  • "The Colors of My Life (Reprise)"--Barnum i Chairy
  • "The Prince of Humbug"--Barnum
  • "Join the Circus"--Bailey, Artistes de Circ i Barnum
  • "Finale Chase"
  • "The Final Event: There Is A Sucker Born Ev'ry Minute (Reprise)"

Premis i nominacions

[modifica]

Producció original de Broadway

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat(s) Resultat
1980 Premi Tony Millor Musical Nominat
Millor Llibret de Musical Mark Bramble Nominat
Millor Banda Sonora Cy Coleman i Michael Stewart Nominat
Millor Actor Protagonista de Musical Jim Dale Guanyador
Millor Actriu de Repartiment de Musical Glenn Close Nominat
Millor Direcció de Musical Joe Layton Nominat
Millor Coreografia Nominat
Millor Escenografia David Mitchell Guanyador
Millor Vestuari Theoni V. Aldredge Guanyador
Millor Il·luminació Craig Miller Nominat
Premi Drama Desk Musical Més Destacat Nominat
Música Més Destacada Cy Coleman Nominat
Actor de Musical Més Destacat Jim Dale Guanyador
Director de Musical Més Destacat Joe Layton Nominat
Coreografia Musical Més Destacada Nominat
Escenografia Musical Més Destacada David Mitchell Nominat
Premi Theatre World Marianne Tatum Guanyador

Producció Original de Londres

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat(s) Resultat
1981 Premi Laurence Olivier Millor Actor de Musical Michael Crawford Guanyador

Enregistraments

[modifica]

L'enregistrament del muntatge original de Broadway va ser editat el 1980 i reeditat el 1990 per Sony. L'album "Michael Crawford in Barnum" va ser editat el 1994. L'album del muntatge de Madrid va ser editat el 1984, i actualment es tracta d'una peça de col·leccionista, doncs mai no ha estat editat en CD.

Enllaços externs

[modifica]