Bartolomé Ordóñez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol, del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520; entre 1515 i 1520 visqué a Barcelona, on manà s'ésser enterrat.[1]

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Fins a 1515, que es daten els primers testimoniatges documentals de la seva vida i obra, gens es coneix sinó les notícies que proporciona el seu testament, que es declara burgalès i gentilhome i descobreix l'existència en aquesta ciutat castellana d'una germana dita Marina, deixant algunes manes per a Burgos. Vinculat, doncs, el seu naixement a un dels primers nuclis florescents del Renaixement espanyol, on exercitarà magisteri una de les grans figures desconegudes d'aquest període i un dels pioners de l'estil, el mestre Andrés de Nájera. Se li han atribuït influències de Siloé i Domenico Fancelli (per la seva estada a Itàlia).

"El judici de Santa Eulàlia" per Dacià, al reracor de la Catedral de Barcelona
Part dreta del reracor de la catedral de Barcelona

L'any 1515, establix el seu taller a Barcelona, acompanyant-lo tres auxiliars italians marbristes, vinguts amb ell: Simón de Bellalana, Victorio Cogono i Juan Florentino. Però de la seva obra no se sap res fins que contracta amb el capítol catedralici el 7 de maig de 1517 les mampares de tancament del cadirat del cor i l'obra en marbre del reracor de la catedral de Barcelona, i mesos més tard un grup del Sant Soterrament, en col·laboració amb Juan Petit Monet, per a l'Hospital de la Santa Creu, obra inexistent. L'ornamentació del cor es projecta amb vista al Capítol del Toisó que havia de presidir Carles I al març de 1519 a la catedral. A la primera obra coneguda d'Ordóñez col·laboren els ajudants italians del seu taller, Monet, i, davant la magnitud i urgència de l'obra, experts tallistes en fusta entre els quals probablement estigui Diego de Siloé, però l'excel·lència de la seva direcció la proclama la seva sorprenent unitat d'estil. A la capçalera del cor es representen escenes de l'Antic Testament, Embriaguesa de Noè i Sacrifici d'Isaac i Nou Testament Crist camí del Calvari i la Deposició, digna de destacar-se, així com les aparicions després de la Resurrecció, entre les quals resulta notable per la seva originalitat iconogràfica la presentació a la seva mare dels profetes trets de l'infern per Crist ressuscitat, a més d'evangelistes i virtuts, tot això d'extraordinària qualitat en la seva talla.

Els seus treballs a la catedral de Barcelona van ser realitzats en dues etapes. Després de la descrita, una segona estada a Nàpols documentada des de l'11 de desembre de 1517 a la qual, juntament amb Diego de Siloé treballa a la capella Caracciolo di Vico, a San Giovanni a Carbonara. És la carta de Pietro Summonte (1524) la qual certifica sense error possible la labor d'ambdós espanyols a la capella enfront de tradicionals equivocades atribucions, i, encara que l'italià només es refereix al retaule, el revestiment marmori i l'arquitectura de la capella circular, l'eco de la qual trobem a la catedral de Guadix, deuria córrer de compte de Ordóñez. Les coincidències amb l'organització arquitectònica del reracor de la catedral de Barcelona aporten llum al fet. Al retaule li pertany un excel·lent relleu representant l'Adoració dels Mags, amb una delicada composició piramidal, que recorda a Leonardo da Vinci, molt equilibrada, i una perfecta tècnica, gairebé pictòrica. No havia de ser aquesta l'única obra a l'etapa napolitana de l'artista: se li atribuïxen els monuments funeraris de Galeazzo Pandone, a Sant Domenico Maggiore, i el d'Andrea Bonifacio Cicaro, a Sant Severino i Sosio.

Tornat a Barcelona al començament de 1519 va contreure matrimoni amb Catalina Calaf i Serra. En aquesta estada -no gaire perllongada, car dura només fins a la tardor d'aquest any, que parteix cap a Carrara- treballa a l'obra marmòria del rerecor de la catedral barcelonesa, fins i tot per la seva marxa, fins que el 1562 és completada per Pere Villar. S'organitza aquest com una columnata dòrica, coronada per una balustrada, i alçada sobre un alt basament sense ornamentació, en què els seus intercolumnis es disposa l'obra escultòrica. Ricament ornada, aquesta arquitectura revela les concomitàncies amb la capella Caracciolo. D'Ordóñez són els relleus que representa la professió de fe de Santa Eulàlia davant els jutges, on la influència miguelangelesca és molt notable, i el moment del martiri de la santa, que les flames, lluny de consumir el seu cos nu, un cast nu, es giren contra els botxins, com també les figures exemptes de la santa i de Sant Sever de Barcelona.

Una altra que se li podria atribuir és el relleu d'una sacra conversazione del Museu Diocesà de Barcelona, acabat de mala manera. L'1 de maig de 1519, en contracte se li van traslladar els encàrrecs fets anteriorment a Francelli: els sepulcres de Felip I i de Joana la Boja, del cardenal Cisneros -per a Granada i Alcalà d'Henares, respectivament- i, com es desprèn del testament de Ordoñez, els d'alguns Fonseca. És llavors quan marxa a Carrara, amb ànim de tornar a Barcelona, però morta la seva esposa en 1520, a causa de la pesta, obre taller a Carrara, lliurant-s'hi a una febril activitat que va tallar la mort el desembre del mateix any 1520. Al testament, mana d'ésser enterrat amb la seva esposa, que ho havia estat al vas familiar dels Serra, al claustre del convent de Santa Caterina de Barcelona.[2] La tomba va desaparèixer arran de l'incendi i destrucció del convent en 1835.

Va deixar gairebé complet el sepulcre de Joana i Felip el Bell de la Capella Reial de Granada, molt superior als de Fancelli, en qui sens dubte s'inspira modificant el seu tipus al retornar al túmul de parets verticals sobre el qual, a una urna es troben els jacents de rostres idealitzats, amb els Sant Joan, Sant Miquel i Sant Andreu als cantons. En cada plafó del cos principal amb relleus de la Nativitat de Crist, Adoració dels Reis, Oració de l'Hort i Descendiment, dels més notables de Ordoñez, a més d'altres figures i un sens fi de temes ornamentals.

Inferior a aquest és el sepulcre del cardenal Cisneros, que deixa inacabat; a tot estirar completa l'estàtua del jacent, «auster i realista amb aire de retrat». Realitzat per a la Capella del Colegio de San Ildefonso de la universitat d'Alcalá de Henares, segueix el model, a escala reduïda, del dels reis: els tondos mostren els doctors de l'Església espanyola, i els sants patrons dels monarques són substituïts pels pares de la llatina, anant a situar-se a fornícules els del cardenal amb les arts liberals.

Més escàs d'interès artístic són els sepulcres de Fonseca a Coca, on per un canvi de les peces dels dos sepulcres principals va resultar confús destriar a Fancelli de Ordoñez fins al definitiu esclariment de les atribucions per Gómez Moreno, quedant de Ordoñez el d'Alonso de Fonseca i la seva mare, i els de l'arquebisbe de Sevilla Alonso de Fonseca i el bisbe de Burgos Juan Rodríguez de Fonseca, aquest últim perfectament documentat com d'Ordóñez o el seu taller.

La Verge amb el Nen i Sant Joan del monestir de San Jerónimo de Zamora, avui a la catedral, és, segons Gómez Moreno, la qual se cita a l'inventari del seu taller per als Fonseca.

Llista d’obres de Bartolomé Ordóñez[modifica | modifica el codi]

Obra Data Nom Tècnica, mides i notes Localització
ES - Montserrat Monastery, interior sculpture 2.jpg
1517 Sepulcre de Bernat II de Vilamarí Marbre

Hi col·labora amb altres autors: probablement, autor de la figura del sepulcre
Monestir de Montserrat

Monistrol de Montserrat
Barcelona 105.JPG
1517-1519 Mampares de tancament del cadirat del cor Fusta



Dotze plafons amb escenes i talles de les virtuts

Amb ajudants del taller i Joan Petit Monet
Catedral. Cor i reracor

Barcelona
1517 Sant Enterrament Desaparegut

Amb Joan Petit Monet
Hospital de la Santa Creu

Barcelona
13 Crucifixió - Bartolomé Ordóñez - MFF 1129 - Fot. GUILLEM F-H.jpg
1518 Crucifixió Fusta Museu Frederic Marès

Barcelona
Caracciolo di Vico 02.JPG

Caracciolo di Vico 06.JPG
1518 Relleu de l'Epifania
Relleus de sota els dos nínxols
Marbre

La resta del retaule és de Diego de Siloé
San Giovanni a Carbonara. Capella Caracciolo di Vico

Nàpols
1518 Monument funerari de Galeazzo Pandone Marbre San Domenico Maggiore

Nàpols
1518 Monument funerari d'Andrea Bonifacio Cicaro Marbre Santi Severino e Sosio

Nàpols
Barcelona 058.JPG
1517-1520 Reracor Marbre

Projecte, dos panells i dues escultures; els altres els acaba Pere Villar
Catedral. Reracor

Barcelona
Reracor catedral Barcelona confessió sta Eulàlia.jpg
Santa Eulàlia davant Dacià Relleu
Reliefs of the martyrdom of Saint Eulália - Back choir of the Cathedral of Barcelona - Barcelona 2014 (4).JPG
Martiri de Santa Eulàlia a la foguera Relleu
Reracor catedral Barcelona sant Sever2.jpg
Sant Sever Escultura exempta en fornícula
Catedral de Barcelona - Trascoro derecho - 001.jpg
Santa Eulàlia Escultura exempta en fornícula
Granada-Capilla Real-8-Sepulcro de Felipe I y de Juana la La Loca (Bartolomé Ordóñez).jpg

Sepulcro de los Reyes Católicos, y de su hija Juana I la Loca, acompañada de su esposo Felipe I el Hermoso (Capilla Real de Granada).jpg
1519-1520 Sepulcre de Joana i Felip el Bell Marbre Capella Reial de Granada

Granada
Grabmal Kardinal Cisneros.jpg

Chapel of Saint Ildephonsus 04.JPG
1519-1520 Projecte i estàtua jacent del sepulcre del cardenal Cisneros Marbre

Encàrrec començat per Fancelli; inacabat en morir Ordóñez, la resta del sepulcre l'acaba el seu taller
Capilla de San Ildefonso (Universitat d'Alcalá)

Alcalá de Henares
1520 Sepulcres de la família Fonseca Marbre

Continua l'obra iniciada per Domenico Fancelli; inacabats, els acaben deixebles del seu taller
Santa María la Mayor
Coca
1520 Mare de Déu amb Nen i Sant Joanet Marbre

Per a la capella dels Fonseca, a Coca
Museo Catedralicio

Zamora

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.135. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. [1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Ordóñez Modifica l'enllaç a Wikidata

El contingut d'aquest article incorpora material de la Gran Enciclopèdia Rialp que mitjançant una autorització va permetre agregar continguts i publicar-los sota llicència GFDL.