Batalla d'Arnisol
Expedició militar d'Alfons el Bataller a Andalusia  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla | ||
| Data | 10 de març de 1026 | ||
| Coordenades | 37° 24′ 31″ N, 4° 29′ 08″ E / 37.40861°N,4.48556°E | ||
| Lloc | Lucena, Al-Àndalus | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria aragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
Sagrajas · Aledo · Toledo (1090 · Consuegra · Uclés · Toledo (1109) · Talavera (1109) · Saraqusta (1110) · Santarém (1111) · Coïmbra (1117) · Ourique | |
Campanyes d'Alfons I d'Aragó | |
Conquesta de Balansiya (1092-1102) | |
Revolta contra els almoràvits (1144-47) | |
La Batalla d'Arnisol de 1126 formà part de la campanya d'Alfons I d'Aragó sobre Balansiya i Qurtuba.
Antecedents
Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (França) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Aragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Saraqusta fou presa que fou presa per Alfons I d'Aragó el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Aragó, fent que la vall de l'Ebre es desplomés, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120.
Alfons I d'Aragó va iniciar una campanya sobre tes terres de Balansiya i Qurtuba atacant Al-Yazirat Suquar i Dàniyya sense èxit, avançant cap a Xàtiva, després Madina Mursiyya i fins a Vera i Almanzora per recular a Purchena i després cap a Baza que va atacar sense resultat. Va atacar Guadix, que no va poder conquerir i continuar fins al sud, arribant al mar a Almeria. El seu exèrcit va arribar a 50.000 homes pels molts mossàrabs que se li unien, i projectava, de retorn a l'Aragó atacar Granada però el mal temps i la presència d'almoràvits el van fer desistir i va aixecar el camp (22 de gener) passant per Maracena, Pinos Puente, Laseca (prop d'Alcalá la Real), Luque, Baena, Écija, Cabra i Polei.
La batalla
Els almoràvits de Qurtuba[1] foren derrotats a Lucena el 10 de març de 1026.[2]
Conseqüències
La batalla d'Arnisol per després va passar les Alpujarras, creuar els rius Solobreña i Guadalfeo i va arribar a Vélez-Màlaga on va girar altre cop cap a Granada passant per Dilar i Alhendín on va trobar contingents musulmans als que es va enfrontar i va posar en fuita. Després va entrar a la Vega de Granada, va creuar Serra Nevada, i per Alicún, Guadix, Madina Mursiyya, Xàtiva i Alcolea de Cinca va retornar a l'Aragó.
Els resultat de la campanya fou l'allistament de molts mossàrabs andalusos i valencians, en lloc de conquestes territorials. Aquests mossàrabs van repoblar les terres conquerides de l'Ebre i del Jalón, però els mossàrabs que restaren a al-Andalus foren gairebé tots deportats o exterminats.[3]
Referències
- ↑ (castellà) Bernardo Estornés Lasa - Auñamendi Encyclopedia, Alfonso I el batallador
- ↑ (castellà) Gran Enciclopedia Aragonesa, Arinzol
- ↑ Enciclpèdia.cat, Alfons I d'Aragó