Batalla de Besalú

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Besalú
Croada contra la Corona d'Aragó
Batalla de Besalú (Catalunya)
Batalla de Besalú
Batalla de Besalú
Batalla de Besalú
Coord.: 42° 12′ 0″ N, 2° 42′ 0″ E / 42.20000°N,2.70000°E / 42.20000; 2.70000
Tipus batalla
Data setembre de 1285
Coordenades 42° 12′ N, 2° 42′ E / 42.2°N,2.7°E / 42.2; 2.7
Lloc Besalú, la Garrotxa
Resultat victòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut del regne de França Regne de França Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Asbert de Mediona
Forces
2.000 cavallers
4.000 infants
80 cavallers
2.000 infants
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Besalú de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó

Antecedents[modifica]

El papa Martí IV, que havia succeït Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i donà la investidura del Regne de Sicília a Carles I d'Anjou.

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran, però no pogueren seguir avançant en territori català. L'any següent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, però també fracassaren, i en el contraatac catalano-aragonès de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rossellonés de Jaume II de Mallorca amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel mateix rei de França, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpinyà, creuant pel Coll de la Maçana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castelló d'Empúries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Blanes, i Peralada fou destruïda sense aconseguir rendir-la.

L'estol català, provinent de Sicília comandat per Roger de Llúria havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengué entre els francesos, que envoltats, sense proveïments i malalts, hagueren de retirar-se.

La batalla[modifica]

Veient-se forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars, Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per prendre la ciutat[1] on creien que es trobava Pere el Gran.

Després d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat féu obrir la porta aquaria[2] per fer entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir immediatament al front de la guarnició que va derrotar els assetjants, forçant-los a la retirada.

Conseqüències[modifica]

Els francesos, veient que no podrien retirar-se per Besalú, van tornar a Castelló d'Empúries, on es trobava el seu rei. finalment es van retirar pel Coll de Panissars, on els esperaven els almogàvers, i foren massacrats, i els francesos rendien totes les viles que havien conquerit al sud dels Pirineus.

Referències[modifica]

  1. Ernest Delamont, La croisade de 1285 - Ses causes, ses résultats et ses suites «Enllaç».
  2. Francesc Mir, Les excavacions del Palau de la Cúria «PDF».