Vés al contingut

Batalla del riu Àmnies

Infotaula de conflicte militarBatalla del riu Àmnies
primera guerra mitridàtica

Paflagònia situada en un mapa del segle xv
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data88 aC
Coordenades40° 25′ 26″ N, 34° 08′ 10″ E / 40.4238°N,34.136°E / 40.4238; 34.136
LlocAmneios Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria pontia
Bàndols
Regne de Bitínia Regne del Pont
Escites
Comandants
Nicomedes IV Filopàtor Neoptòlem
Comandants
Arquelau
Mitridates el Jove
Forces
50.000 soldats d'infanteria
6.000 de cavalleria
250.000 soldats d'infanteria,
40.000 de cavalleria
130 carros de guerra

La Batalla del riu Àmnies fou la primera batalla de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma.

Antecedents

[modifica]

A la mort de Nicomedes III Evèrgetes el 91 aC, Nicomedes IV Filopàtor fou nomenat seu successor al tron del Regne de Bitínia, però Sòcrates de Bitínia es va revoltar i va enderrocar a son germà amb ajut del Regne del Pont. Nicomedes va anar a Roma per reclamar davant el senat romà el qual es va pronunciar al seu favor reinstaurant a Nicomedes al tron i envaint el Regne del Pont el 88 aC. Mitridates VI Eupàtor no va oferir resistència i Nicomedes va arribar fins a Amasra, enviant a Pelòpides com ambaixador als romans per demanar explicacions.

Els romans i els seus aliats disposaven de quatre exèrcits escampats a la frontera occidental del Pont i Capadòcia,[1] però entre tots tenien menys tropes que les forces a disposició de Mitridates, i com aquest no va rebre les explicacions que volia, va esclatar la guerra el mateix 88 aC. Mitridates va envair la Capadòcia, que va ocupar fàcilment i va quedar annexionada al Regne del Pont.

Batalla

[modifica]

Nicomedes IV Filopàtor disposava del major dels exèrcits dels aliats romans amb uns 50.000 soldats d'infanteria i 6.000 de cavalleria.[1] Amb aquest exèrcit Nicomedes va avançar cap a l'est de Paflagònia per formar el flanc nord de la línia defensiva romana, avançant a Bithynium, a l'est de Bitínia fins a Paflagònia, arribant al riu Amnias on va trobar un dels exèrcits del Regne del Pont a una àmplia plana a la vora del riu Amnias.

L'exèrcit del Pont el formava una força de 250.000[2] infants lleugers comandats pels germans Neoptòlem i Arquelau, i reforçat amb 40.000 cavallers[1] d'Armènia Menor sota el comandament de Mitridates el Jove i alguns carros de guerra escites, però les falanges encara no havien arribat.

La batalla es va desenvolupar al voltant d'un turó rocós a les planes. Els pontis van avançar tropes per ocupar un turó però foren encerclats. Neoptolemus va dirigir un segon atac al turó i demanant ajut a la cavalleria. Quan els pontis es retiraven, la cavalleria va arribar pel flanc dret. Nicomedes es va veure obligat a aturar la persecució, i dirigir al seu exèrcit per fer front a la nova amenaça.

El punt d'inflexió de la batalla es va produir quan els carros van atacar. L'horrible naturalesa de les ferides, causaven por i confusió als bitinis, donant temps a Neoptolemus per reagrupar als seus homes i llançar un atac a la rereguarda bitínia. Després de perdre la major part del seu exèrcit, els supervivents, amb Nicomedes van fugir a Paflagònia, on es van unir amb l'exèrcit romà de Mani Aquil·li el Jove i Manli Mancí.

Conseqüències

[modifica]

Com a conseqüència de la batalla, es va restaurar al tron a Sòcrates de Bitínia, l'anterior rei. Quan l'exèrcit de Mani Aquil·li el Jove i Manli Mancí també va ser derrotat, a la fortalesa de Protofàcion, tot l'edifici de la dominació romana a la província d'Àsia va caure.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 J. Rickard, Battle of the Amnias River, 89 B.C. (anglès)
  2. (anglès) Apià, Història de Roma Arxivat 2009-03-27 a Wayback Machine., traducció a l'anglès d'Horace White