Bernat II de Vilamarí
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1471 (Gregorià) |
| Mort | 2 desembre 1516 (44/45 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | mariner, militar |
| Activitat | 1471 (Gregorià) - |
| Família | |
| Fills | Elisabet de Vilamarí |
Bernat II de Vilamarí († 1512/1516), noble i militar català del llinatge de Vilamarí, fou almirall de l'Armada Reial del rei d'Aragó i l'Armada del Regne de Nàpols, i fou nomenat oficialment almirall o capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa el 1491.[1]
Biografia
[modifica]Era fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança, i parent de Bernat I de Vilamarí († 1463). Serví a les ordres de Joan III de Vilamarí i lluità contra els turcs a la costa d'Egipte i a Rodes. Succeí el seu cosí Joan III de Vilamarí com a cap del llinatge i obtingué el feu de Bosa (Sardenya), que havia estat del dit cosí Joan III de Vilamarí, i el 1488 li fou donat en franc alou. Comprà també a l'illa la comarca d'Olbia.
Matrimoni i descendents
[modifica]- 1. ∞ Maria de Castre-Pinós i de Salt
- 2. ∞ Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens, germana del virrei de Sicília i de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola.
- 1. Elisabet de Vilamarí i Cardona-Anglesola de Requesens
Guerra Civil Catalana
[modifica]A la guerra entre el rei Joan el Sense Fe i la Generalitat de Catalunya (1462–1472) va formar part dels exèrcits del primer. Va ser ell, qui davant d'una esquadra de 16 naus i 20 galeres, va bloquejar el 1471 el port de Barcelona, obligant així a capitular la ciutat, cosa que va contribuir decisivament a la victòria final del monarca en aquesta contesa.
Al servei de Ferran I de Nàpols
[modifica]Posteriorment, Vilamarí es va destacar en combats contra turcs i egipcis. El 1480 estava servint a Ferran I de Nàpols i com a capità general de galeres del regne va reconquerir Òtranto que estava sent atacada pels otomans. El 1483 lluità després contra Venècia (1483).
Al servei de Ferran II d'Aragó
[modifica]El 1491, fou nomenat Almirall de l'Armada de la corona d'Aragó.[1] El 1493 Ferran II d'Aragó l'envià a Cotlliure per tal de rebre la devolució del Rosselló. El 1494 va participar en la guerra que la Corona d'Aragó mantenia amb Gènova. El 1502 se li encarregà assegurar les línies marítimes de subministraments i reforços amb destinació a les tropes del Gran Capità durant la Segona Guerra d'Itàlia i combaté contra els francesos a Calàbria. Des de Nàpols defensà Ischia, i establí el setge de Gaeta. Fou recompensat per Ferran II d'Aragó amb el títol de comte de Capaccio (1504). El 1506 portà amb les seves naus el rei des de Barcelona a Itàlia. Continuà lluitant contra els venecians i contra els corsaris africans. El 1510 feu possible la conquesta de Trípoli. El 1516 Carles V el confirmà com a almirall (capità general de l'armada).
Mort i sepulcre
[modifica]Va morir el 1512, i va ser substituït al càrrec pel seu nebot Lluís Galcerán. Va ser sebollit al Monestir de Montserrat, en un mausoleu de marbre renaixentista on destaca la seva decoració escultòrica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «de Vilamarí.xml Bernat II de Vilamarí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sepulcre de Bernat de Vilamarí. Monistrol de Montserrat». Mapes de Patrimoni Cultural. DIBA, 08-04-2008. [Consulta: 9 març 2024].
Bibliografia
[modifica]
- García Sanz, Arcadi: Història de la Marina Catalana, Editorial Aedos, Barcelona, 1977, ISBN 84-7003-161-9
- Zurita y Castro, Jerónimo:
- Anales de la Corona de Aragón (PDF Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine.), 1580, Volumen VIII Arxivat 2007-10-25 a Wayback Machine.
- Historia del rey Don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia (PDF Arxivat 2007-12-09 a Wayback Machine.), 1580, Libros VIII Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine., IX Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine. y X Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine.