Bernat II de Vilamarí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat II de Vilamarí
Biografia
Naixement 1471 (Gregorià)
Mort 1512 (Gregorià) (40/41 anys)
Activitat
Ocupació Mariner i militar
Activitat 1471 (Gregorià) –
Família
Fills Elisabet de Vilamarí
Modifica les dades a Wikidata
Sepulcre de Bernat II de Vilamarí a Montserrat

Bernat II de Vilamarí († 1512/1516), noble i militar català del llinatge de Vilamarí, fou almirall de l'Armada Reial del rei d'Aragó i l'Armada del Regne de Nàpols.

Orígens familiars[modifica]

Era fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança, i parent de Bernat I de Vilamarí († 1463).

Matrimoni i descendents[modifica]

  • 1. ∞ Maria de Castre-Pinós i de Salt
  • 2. ∞ Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens, germana del virrei de Sicília i de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola.
    • 1. Elisabet de Vilamarí i Cardona-Anglesola de Requesens

Biografia[modifica]

Serví a les ordres de Joan III de Vilamarí i lluità contra els turcs a la costa d'Egipte i a Rodes. Succeí el seu cosí Joan III de Vilamarí com a cap del llinatge i obtingué el feu de Bosa (Sardenya), que havia estat del dit cosí Joan III de Vilamarí, i el 1488 li fou donat en franc alou. Comprà també a l'illa la comarca d'Olbia.

Guerra Civil Catalana[modifica]

A la guerra entre el rei Joan el Sense Fe i la Generalitat de Catalunya (1462–1472) va formar part dels exèrcits del primer. Va ser ell, qui davant d'una esquadra de 16 naus i 20 galeres, va bloquejar el 1471 el port de Barcelona, obligant així a capitular la ciutat, cosa que va contribuir decisivament a la victòria final del monarca en aquesta contesa.

Al servei de Ferran I de Nàpols[modifica]

Posteriorment, Vilamarí es va destacar en combats contra turcs i egipcis. El 1480 estava servint a Ferran I de Nàpols i com a capità general de galeres del regne va reconquerir Òtranto que estava sent atacada pels otomans. El 1483 lluità després contra Venècia (1483).

Al servei de Ferran II d'Aragó[modifica]

El 1491 fou nomenat Almirall de l'Armada Reial del rei d'Aragó. El 1493 Ferran II d'Aragó l'envià a Cotlliure per tal de rebre la devolució del Rosselló. El 1494 va participar en la guerra que la Corona d'Aragó mantenia amb Gènova. El 1502 se li encarregà assegurar les línies marítimes de subministraments i reforços amb destinació a les tropes del Gran Capità durant la Segona Guerra d'Itàlia i combaté contra els francesos a Calàbria. Des de Nàpols defensà Ischia, i establí el setge de Gaeta. Fou recompensat per Ferran II d'Aragó amb el títol de comte de Capaccio (1504). El 1506 portà amb les seves naus el rei des de Barcelona a Itàlia. Continuà lluitant contra els venecians i contra els corsaris africans. El 1510 féu possible la conquesta de Trípoli. El 1516 Carles V el confirmà com a almirall (capità general de l'armada).

Mort[modifica]

Va morir el 1512, sent substituït al càrrec pel seu nebot Lluís Galcerán. Va ser sepultat al Monestir de Montserrat, i a tal efecte va ser llaurat un mausoleu en marbre on destaca la seva decoració escultòrica.

Escrit del sepulcre de Bernat II de Vilamarí a Montserrat

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat II de Vilamarí Modifica l'enllaç a Wikidata