Biblioteca Mazarina

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Mazarina
Bibliothèque Mazarine - Logo.png
Courtyard of Institut de France 001.jpg
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbiblioteca Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1643
FundadorGiulio Raimondo Mazzarino Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Entitat matriuMinisteri d'Educació Superior i Recerca francès Modifica el valor a Wikidata
Part decollège des Quatre-Nations Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+33-1-44-41-44-06 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbibliotheque-mazarine.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BibliothequeMazarine Twitter: bibmazarine Instagram: labibliothequemazarine LinkedIn: biblioth-que-mazarine Flickr: 126441349@N05 Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Collège des Quatre-Nations
Imatge entrada
2 octubre 2011
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLouis Le Vau
François, II D'Orbay Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1662 – 1688construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Localitzaciómoll de Conti, 23
rue Mazarine (en) Tradueix, 1 Modifica el valor a Wikidata
 48° 51′ 26″ N, 2° 20′ 13″ E / 48.85731°N,2.33694°E / 48.85731; 2.33694
Format perBiblioteca Mazarina Modifica el valor a Wikidata
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00088652
Monument històric catalogat
Biblioteca Mazarina
Data1862
IdentificadorPA00088652

La Biblioteca Mazarina (en francès, Bibliothèque Mazarine) és una de les biblioteques més importants de França. Es troba dins del Palais de l'Institut de França, o el Palau de l'Institut de França (abans el Col·legi de les Quatre Nacions de la Universitat de París), al 23 quai de Conti al 6è arrondissement, a la riba esquerra del Sena davant el Pont des Arts i el Louvre. Creada originalment pel cardenal Mazarin com la seva biblioteca personal al segle XVII, avui té una de les col·leccions de llibres i manuscrits rars més riques de França i és la biblioteca pública més antiga del país. La seva sala de lectura, restaurada entre 1968 i 1974, restitueix el decorat d'una gran biblioteca del segle xvii.[1][2]

Història[modifica]

Inicialment, era la biblioteca personal del cardenal Mazzarino (1602-1661), que alhora va esdevenir un gran bibliòfil. Va ser gestionada en un principi per Gabriel Naudé.[3] La biblioteca va patir dispersió arran de La Fronde (una guerra civil francesa entre 1648 i 1653). Naudé va recompondre-la ajudat per François de La Poterie, que va ser el seu successor.[4] A partir del 1682, la biblioteca va ocupar l'ala esquerra del Collège des Quatre-Nations (convertit el 1805 en el Palais de l'Institut de France). La construcció del col·legi, a prop del Barri Llatí de París i davant el Museu del Louvre, va durar uns vint anys (1662-1682).[5]

Els revestiments de fusta que adornaven l'antiga biblioteca al palauet del Cardenal Mazzarino van ser col·locats a la nova galeria. Oberta de nou el 1689,[6] la biblioteca, durant el període de la Revolució Francesa, a causa del seu caràcter públic i gràcies a l'acció del seu bibliotecari, el pare Gaspard Michel (anomenat Leblond), va treure gran profit de les confiscacions efectuades per raons polítiques, tant als establiments religiosos com a les cases dels emigrats. En aquests temps revolucionaris , la biblioteca tenia més de 60.000 volums.[7] Des de llavors, va continuar enriquint-se gràcies a les adquisicions de llibres de nou publicats, a les atribucions del dipòsit legal i a les donacions, de vegades importants (fons Ampère, Lebrun, Faugère, Faralicq o Demangeon-Perpillou).[8]

Actualitat[modifica]

Actualment, té 600.000 volums (dels quals 180.000 són anteriors al segle xix), 4.639 manuscrits i 2.600 títols de publicacions periòdiques (de les quals 650 encara es reben). A més, conté una col·lecció d'incunables amb més de 2370 volums, entre els quals es troba una bíblia de Gutemberg, coneguda com la Bíblia Mazarina. També conté la Grammaire catalane, inèdita, de Josep Tastú, intel·lectual perpinyanès del segle xix, i el Vocabulari català-castellà del valencià Joaquim Sanelo.

Referències[modifica]

  1. «Bibliothèque Mazarine». Ecole Nationale Superieure des Sciences de l'information et des Bibliotheques, 03-07-2013. [Consulta: 29 gener 2022].
  2. Sordet, Yann «D'un palais (1643) l'autre (1668) : les bibliothèques Mazarine(s) et leur décor». Journal des Savants, 2015-1, 2015-06, p. 79–138.
  3. Grolier, Eric de. «Naudé, Gabriel». A: Encyclopedia of Library and Information Science: Volume 19 - Names as Catalog Entries to Nigeria: Academic Libraries in (en anglès). CRC Press, 1976-12-01, p. 2016-208. ISBN 978-0-8247-2019-3. 
  4. Chartier, Roger. The Cultural Uses of Print in Early Modern France (en anglès). Princeton University Press, 2019-01-29, p. 207. ISBN 978-0-691-65707-3. 
  5. Piquard, Maurice «La bibliothèque de Mazarin et la bibliothèque Mazarine, 1643-1804». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 119, 1, 1975, pàg. 125–136. DOI: 10.3406/crai.1975.13099.
  6. Prochazkova, Veronika. «Le début de la guerre de Trente ans en Bohême d’après les imprimés de la Bibliothèque Mazarine à Paris». A: Michela BUSSOTTI et Jean-Pierre DRÈGE. Histoire et civilisation du livre. Vol 3: Chine-Europe: histoires de livres. Librairie Droz, 2007, p. 239. ISBN 978-2-600-01172-3. 
  7. Ferrigno, Amélie «De Paris en Provence, circulation et réception du livre italien à la première modernité» (en francès). Cahiers d’études italiennes, 31, 06-10-2020. DOI: 10.4000/cei.7848. ISSN: 1770-9571.
  8. Franklin, Alfred Louis Auguste. Histoire de la Bibliothèque Mazarine depuis sa fondation jusqu'à nos jours (en francès), 1860. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Mazarina