Biblioteca Virtual de Premsa Històrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Virtual de Premsa Històrica
ImgLogoSecundarioBVPH.gif
Dades bàsiques
Tipus biblioteca digital
Forma jurídica
Creació 2003
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Biblioteca Virtual de Premsa Històrica (BVPH) és una biblioteca digital resultat d'un projecte cooperatiu fet pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya, les seves Comunitats Autònomes i altres institucions de la memòria històrica.

Té com a objectius conservar i fer accessible la premsa històrica del país, un material bibliogràfic que es caracteritza per incloure exemplars únics i de difícil accés. Abasta el període comprés entre la meitat del segle XVIII i principis del segle XXI, sent l'exemplar més antic de l'any 1753 i el més actual de l'any 2013.

Utilitza els estàndards de format XML MARC Schema, METS, METSRights, PREMIS, DCMI i AQUEST i disposa d'un repositori OAI-PMH. Inclou més de sis milions de pàgines, sobre Premsa Històrica editades a Espanya.

El projecte[modifica]

La BVPH constitueix un dels principals projectes de digitalització que actualment s'estan desenvolupant a Espanya i té a nivell internacional una importància notable, tant pel seu volum com per les seves funcionalitats.

El projecte va ser iniciat l'any 2003, però va ser presentat el 2009[1] per César Antonio Molina, en aquella època Ministre de Cultura. És el resultat de la col·laboració de la Direcció general del Llibre, Arxius i Biblioteques, a través de la Sotsdirecció General de Coordinació Bibliotecària, amb les Comunitats Autònomes així com de diverses institucions de caràcter científic o cultural com ateneus, fundacions, universitats i empreses periodístiques.[2]

L'any 2009 s'adopta ALTO (The Analyzed Layout and Text Object) com a estàndard per a complementar l'esquema METS en la gestió de metadades. ALTO permet estructurar el text per caràcters i vincular-lo al reconeixement OCD (Reconeixement Òptic de Caràcters), permetent d'aquesta manera la cerca per paraules a text complet.

Facilita la utilització de diversos gestors de referències bibliogràfiques, com ZOTERO,[3] facilitant moltíssim la tasca dels investigadors. Afegeix també un nou visor d'imatges de gran mida, cosa que en facilita molt les consultes.

L'any 2013, comptava amb 2178 capçaleres corresponents a més de sis milions de pàgines digitalitzades (de les quals 5,2 milions es poden consultar a text complet), transferides per 81 biblioteques.[4] La major part de fons, són col·leccions úniques d'interès per a investigadors i públic en general. La seva temàtica és variada i abasta el període comprès entre meitat del segle XVIII i principis del segle XXI.

A la base de dades de la BVPH, estan representades les 17 Comunitats Autònomes (Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Navarra, País Basc i Regió de Múrcia) a més de les 2 Ciutats Autònomes (Ceuta i Melilla), reunint un total 57 províncies i 180 localitats.

Digitalització dels materials[modifica]

La preservació digital dels materials bibliogràfics de la premsa històrica espanyola és fonamental perquè el suport en el qual es conserven està en perill de desaparició.

Per una banda, la mateixa acidesa del paper friable, elaborat a partir de pasta de cel·lulosa, produeix un deteriorament del paper simplement per estar en contacte amb l'aire, un cas de degradació que els centres de preservació i conservació denominen slow fire (“foc lent”).[5]

A més a més, la qualitat del paper, en termes generals, no és gaire bona, ja que en el moment en el qual s'imprimien es pensava més en un consum immediat que no pas en una previsió de conservació a llarg termini.

La digitalització dels materials és aconsellable no solament per la degradació del paper sinó també per la forta demanda d'aquests tipus de materials provinent d'investigadors, estudiants o públic en general. Un ús i manipulació que n'accelera encara més el deteriorament, ja que en la majoria dels casos no solament suposa una consulta sinó també una reproducció que exposa els materials a una llum potent, com seria el cas de fer una simple fotocòpia, per exemple.

Col·leccions destacades[modifica]

Premsa clandestina[modifica]

Formada per unes 90.000 pàgines de l'arxiu hemerogràfic del Partit Comunista d'Espanya que ha estat digitalitzada per la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a través d'un conveni amb la Fundació de Recerques Marxistes.

Aquesta col·lecció és necessària per conèixer les activitats polítiques dels grups clandestins que es van oposar al franquisme i, molt especialment, els del Partit Comunista i les organitzacions que giraven al seu voltant. Comptant amb 244 capçaleres publicades a Espanya, Algèria, Colòmbia, França, Itàlia, el Marroc, Mèxic, Rússia, Veneçuela, Uruguai, etc., corresponents al període comprés entre 1932 i 1976.

Amb la seva digitalització, s'assegura la divulgació d'aquests fons a través de la web i es preserven els seus continguts, que pel fet d'estar produïts amb mètodes artesanals en la clandestinitat es troben en avançat estat de degradació.[6]

Revistes culturals[modifica]

És el resultat del conveni de col·laboració entre ARCE [7] i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Conté les revistes ADE teatro, La balsa de la medusa, CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, Cuadernos de Alzate, Leviatán, Litoral, Ritmo, Cuadernos de Pensamiento Político, Veintiuno, El Ecologista, Gaia, Arte y Parte, Ópera Actual y Utopías: Nuestra Bandera, a les quals s'aniran afegint altres títols. Inclou les descripcions bibliogràfiques dels articles de les revistes per facilitar al ciutadà la cerca dels articles pel nom de l'autor, el títol o la matèria. Així mateix, és possible la cerca en el text complet de les publicacions.[8]

Estadístiques[modifica]

ESTADÍSTIQUES GENERALS
Nombre de capçaleres digitalitzades 2.178
Nombre d'exemplars digitalitzats 1.087.694
Nombre d'imatges digitalitzades 6.556.716
Nombre de biblioteques amb obres digitalitzades 81
Nombre de localitats 180
Nombre de províncies 57
Nombre d'impressors o editors 2.419
DATES LÍMITS DELS EXEMPLARS DIGITALITZATS
Any de l'exemplar digitalitzat més antic 1753
Any de l'exemplar digitalitzat més modern 2013
ESTADÍSTIQUES PER COMUNITAT DE LA BIBLIOTECA
Comunitat Autònoma Capçaleres Pàgines
Andalusia 146 692.830
Aragó 39 93.894
Astúries 13 139.198
Castella i Lleó 368 1.018.222
Castella la Manxa 123 318.001
Catalunya 449 945.680
Ceuta 2 3.588
Melilla 1 41.799
Extremadura 177 190.546
Galícia 15 162.145
Illes Balears 94 229.108
Canàries 9 191.671
La Rioja 7 107.778
Madrid 371 1.014.809
Múrcia 28 227.157
Navarra 41 67.269
País Basc 7 89.516
València 178 570.436

Dades extretes de la web BVPH

Cercador[modifica]

La BVPH compta amb un potent cercador que permet fer cerca simple i cerca avançada per camps (títol, biblioteca, comunitat autònoma, província, localitat, idioma), per data i per paraules o frases. A més compta amb un llistat de capçaleres i un mapa interactiu per comunitats autònomes, províncies i localitats.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El Ministerio de Cultura pone en marcha la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica». rtve.es. [Consulta: 21 març 2014].
  2. «Documanía 2.0». David Colera. [Consulta: 27 març 2014].
  3. Zotero
  4. lainformacion.com «La biblioteca virtual de prensa histórica muestra 6,1 millones de páginas». , 21-10-2013 [Consulta: 21 març 2014].
  5. El paper friable presenta una extraordinària fragilitat a causa de l'elevat grau de degradació del paper fabricat amb fusta. Pel seu elevat nivell d'acidesa, el paper és molt trencadís amb una "autodestrucció anunciada". El problema del paper friable es va donar a conèixer a mitjans del segle XX i va rebre el nom de “foc lent” perquè era tan letal per als llibres com els incendis, però a un ritme més lent. KEEFER, Alice; GALLART, Núria (2007). “La preservació de recursos digitals: el repte per a les biblioteques del segle XXI”. Editorial UOC (Pàg. 45-47)
  6. «Prensa clandestina». [Consulta: 21 març 2014].
  7. «Asociación de Revistas Culturales de España». [Consulta: 23 març 2014].
  8. «Revistas culturales». [Consulta: 21 març 2014].

Enllaços externs[modifica]