Bilsen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBilsen
Bilsen Wappen.png
Bilsen Hof.jpg

Localització
Bilsen in PI.svg
 53° 46′ 17″ N, 9° 52′ 36″ E / 53.771388888889°N,9.8766666666667°E / 53.771388888889; 9.8766666666667
EstatAlemanya
Estat federatSlesvig-Holstein
DistrictePinneberg
Població
Total 760 (2014)
• Densitat 122,58 hab/km²
Geografia
Superfície 6,2 km²
Altitud 23 m
Limita amb
Organització política
• Cap de govern Peter Lehnert (22 novembre 2012)
Identificador descriptiu
Codi postal 25485
Fus horari
Prefix telefònic 04106
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Bilsen (en baix-alemany idem)[1] és un municipi a l'amt de Rantzau al districte de Pinneberg a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya. el 30 de juny de 2009 tenia 728 habitants.[2] Està regat pel Bilsener Bek, un afluent dret del Pinnau.

Història[modifica]

El túmul Dreebargen

Trobades arqueològiques proven que ja a l'edat del bronze hi havia un assentament. El primer esment escrit del poble data del 1148, en un document d'Enric el Lleó al qual es parla d'un cert Marcradus de Bilsele. El 1279, un cert Normannus de Bilsen va morir i el poble va ser venut a Margarida de Barmstede. Passà de mans a mans fins que el 1385 Henning von Alsversloh va vendre el poble al monestir d'Harvestehude a Hamburg. A la reforma protestant, el 1531, les monges que van convertir-se al luteranisme van reorganitzar-se i trobar-se al Monestir de Sant Joan, una fundació per a dones soles o jubilades, que van obtenir la prebenda de Bilsen.

Després de la supressió del capítol d'Hamburg el 1803, Hamburg va bescanviar Bilsen contra el poble d'Alsterdorf, un enclavament holsteinès sota govern danès al mig de la ciutat hanseàtica.[3] i va passar a la senyoria de Pinneberg. Després de l'annexió a Prússia de 1864 i la reforma administrativa va passar a l'amt d'Hemdingen i després de la segona guerra mundial a l'amt de Rantzau.

Geografia i economia[modifica]

Un mas al marge del Pinnau

L'activitat econòmica principal del poble és l'agricultura. Unes petites empreses i negocis es troben al llarg de la carretera B4 Hamburg-Kiel, que era un eix comercial important entre el mar bàltic i el mar del nord, fins que va construir-se el tram l'autopista A7 (1969–1978) cap a la frontera danesa. Tot i ésser un dels pobles més petits del districte, té la seva pròpia filial de banca.[4] i és un paradís fiscal per a gossos, ja que és un dels darrers municipis d'estat federal que no imposa cap taxa sobre els gossos.[5]

Llocs d'interès[modifica]

  • Jagdschloss Waldfrieden
  • El túmul Dreebargen, el més llarg de Slesvig-Holstein

Galeria[modifica]

Ciutat agermanada[modifica]

Taula a l'entrada del poble anunciant l'agermanament amb Bilzen (Bèlgica) i les eleccions del 6 de maig de 2012

Referències i bibliografia[modifica]

  • Hans Dössel, Bilsen als hamburgisches Klosterdorf. Heimatkundliche Studie., Norderstedt, Editorial Heimatspiegel, 1994; 114 pàgines.
  • Hans Dössel, «Die Stammhöfe des hamburgischen Klosterdorfes Bilsen zu Beginn der Überlieferung» in Zeitschrift für Namenforschung (ZNF), 27 1952, pàgines 109-113
  1. Schleswig-Holsteinische Heimatbund, Ortsnamen von Schleswig-Holstein/Oortsnaams vun Sleswig-Holsteen, Bilsen, 2011 (en català: Topònims en baix alemany a Slesvig-Holstein) (baix alemany) (alemany)
  2. Bevölkerung der Gemeinden in Schleswig-Holstein am 31.3.2011 Statistik Nord
  3. Die Geschichte von Bilsen Web del municipi, (en català: La història de Bilsen)
  4. Gemeinde mit eigener Bankfiliale, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 8 de juny de 2011
  5. Hanni Heinrich & Alexander Landsberg, Die Hundesteuer - mal günstig und mal teuer, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 19 de novembre de 2011