Bilsen
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Slesvig-Holstein | ||||
| Districte rural | Pinneberg  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 827 (2022) (133,39 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6,2 km² | ||||
| Altitud | 23 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Peter Lehnert (2012–) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25485 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 04106 | ||||
| Lloc web | bilsen.de | ||||
Bilsen (en baix-alemany idem)[1] és un municipi a l'amt de Rantzau al districte de Pinneberg a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya. el 30 de juny de 2009 tenia 728 habitants.[2] Està regat pel Bilsener Bek, un afluent dret del Pinnau.
Història[modifica]
Trobades arqueològiques proven que ja a l'edat del bronze hi havia un assentament. El primer esment escrit del poble data del 1148, en un document d'Enric el Lleó al qual es parla d'un cert Marcradus de Bilsele. El 1279, un cert Normannus de Bilsen va morir i el poble va ser venut a Margarida de Barmstede. Passà de mans a mans fins que el 1385 Henning von Alsversloh va vendre el poble al monestir d'Harvestehude a Hamburg. A la reforma protestant, el 1531, les monges que van convertir-se al luteranisme van reorganitzar-se i trobar-se al Monestir de Sant Joan, una fundació per a dones soles o jubilades, que van obtenir la prebenda de Bilsen.
Després de la supressió del capítol d'Hamburg el 1803, Hamburg va bescanviar Bilsen contra el poble d'Alsterdorf, un enclavament holsteinès sota govern danès al mig de la ciutat hanseàtica.[3] i va passar a la senyoria de Pinneberg. Després de l'annexió a Prússia de 1864 i la reforma administrativa va passar a l'amt d'Hemdingen i després de la segona guerra mundial a l'amt de Rantzau.
Geografia i economia[modifica]
L'activitat econòmica principal del poble és l'agricultura. Unes petites empreses i negocis es troben al llarg de la carretera B4 Hamburg-Kiel, que era un eix comercial important entre el mar bàltic i el mar del nord, fins que va construir-se el tram l'autopista A7 (1969–1978) cap a la frontera danesa. Tot i ésser un dels pobles més petits del districte, té la seva pròpia filial de banca.[4] i és un paradís fiscal per a gossos, ja que és un dels darrers municipis d'estat federal que no imposa cap taxa sobre els gossos.[5]
Llocs d'interès[modifica]
- Jagdschloss Waldfrieden
- El túmul Dreebargen, el més llarg de Slesvig-Holstein
Galeria[modifica]
-
Mas Rohr -
Mas al temple -
Pont de pedra al Pinnau -
Pont al Pinnau a Hogenhorst -
Fita n°5 al Bilsener Bek a l'antiga frontera entre les terres d'Hamburg i la senyoria de Pinneberg
Ciutat agermanada[modifica]
Referències i bibliografia[modifica]
- Hans Dössel, Bilsen als hamburgisches Klosterdorf. Heimatkundliche Studie., Norderstedt, Editorial Heimatspiegel, 1994; 114 pàgines.
- Hans Dössel, «Die Stammhöfe des hamburgischen Klosterdorfes Bilsen zu Beginn der Überlieferung» in Zeitschrift für Namenforschung (ZNF), 27 1952, pàgines 109-113
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bilsen
- ↑ Schleswig-Holsteinische Heimatbund, Ortsnamen von Schleswig-Holstein/Oortsnaams vun Sleswig-Holsteen Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Bilsen, 2011 (en català: Topònims en baix alemany a Slesvig-Holstein) (baix alemany) (alemany)
- ↑ Bevölkerung der Gemeinden in Schleswig-Holstein am 31.3.2011 Statistik Nord
- ↑ Die Geschichte von Bilsen Arxivat 2012-04-24 a Wayback Machine. Web del municipi, (en català: La història de Bilsen)
- ↑ Gemeinde mit eigener Bankfiliale, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 8 de juny de 2011
- ↑ Hanni Heinrich & Alexander Landsberg, Die Hundesteuer - mal günstig und mal teuer, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 19 de novembre de 2011