Bisbat d'Estocolm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat d'Estocolm
Dioecesis Holmiensis
Coat of arms of the Diocese of Stockholm.svg
Katolska Domkyrkan Stockholm.JPG
La catedral d'Estocolm

Localització
EU-Sweden.svg
 59° 18′ 50″ N, 18° 04′ 21″ E / 59.31388889°N,18.0725°E / 59.31388889; 18.0725
Suècia Suècia
Tota Suècia
Parròquies 44
Població
Total 9.651.531
• Densitat 21,45 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Immediatament subjecta a la Santa Seu
Superfície 450.000 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 23 de setembre de 1783
Catedral Sant Èric
Organització política
• Bisbe Anders Arborelius, O.C.D.
Altres

Lloc web katolskakyrkan.se/1/1.0.1.0/64/1/
Modifica les dades a Wikidata


El bisbat d'Estocolm (suec: Stockholms katolska stift, llatí: Dioecesis Holmiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Suècia, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2014 tenia 106.873 batejats sobre una població de 9.651.531 habitants. Actualment està regida pel bisbe Anders Arborelius, O.C.D.. És l'única diòcesi catòlica establerta a Suècia d'ençà de la Reforma Protestant.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn tota Suècia.

La seu episcopal és la ciutat d'Estocolm, on es troba la catedral de Sant Èric.

El territori s'estén sobre 450.00 km², i està dividit en 44 parròquies.

Història[modifica]

Entre 1521 i 1550 acabaren els episcopats dels darrers bisbes catòlics a Suècia i Finlàndia.[1] A partir d'aquell moment, el luteranisme prevaldria a la regió, així com a l'Escània danesa, que posteriorment esdevindria part de Suècia.

El 1582 els pocs catòlics que quedaven a Suècia i, en general, on fos del nord d'Europa quedaren sota la jurisdicció del nunci papal a Colònia. La Congregació de Propaganda Fide, en ser creada el 1622, s'ocupà de l'immens camp missioner que, en la seva tercera sessió, quedà dividit entre el nunci de Brussel·les (pels catòlics a Noruega i Dinamarca), el nunci a Colònia (la major part del nord d'Alemanya) i el nunci a Polònia (Suècia-Finlàndia i Mecklenburg).

El 1688 Suècia passà a dependre del Vicariat apostòlic de les Missions del Nord. Els bisbes de Paderborn actuaven com a administradors del vicariat apostòlic. Quan s'establí una nova jurisdicció missionera catòlica, no es creà cap seu episcopal, sinó que el 1781 es creà la "prefectura apostòlica de Suècia", creada a partir de parts de les Missions Nòrdiques, i comprenent llavors Suècia i Finlàndia.

El vicariat apostòlic de Suècia va ser erigit el 23 de setembre de 1783, prenent el territori del vicariat apostòlic de les Missions Septentrionals, amb seu a Estocolm, la capital sueca. El vicariat apostòlic d Suècia incloïa Finlàndia entre 1783 i 1809 (llavors passà a l'arquebisbat de Mohilev), les regions meridionals de Noruega (1834-1868), i la regió àrtica noruega entre 1834-55, quan passà a ser la Prefectura apostòlica del Pol Nord.

El 7 d'agost de 1868 cedí una porció del seu territori a benefici de l'erecció de la missió sui iuris de Noruega (avui bisbat d'Oslo).

El 29 de juny de 1953, en virtut de la butlla Profecit valde del Papa Pius XII, el vicariat apostòlic va ser elevat al rang de diòcesi, assumint el nom actual.

La diòcesi va rebre les visites papals de Joan Pau II al juny de 1989[2] i del Papa Francesc a l'octubre-novembre de 2016, amb motiu del cinquè centenari de la Reforma luterana.[3]

El 21 de maig de 2017, en acabar el Regina Cœli, el Papa Francesc anuncià que el bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius, seria creat cardenal, esdevenint així el primer suec en ser-ho, al consistori a celebrar el 28 de juny següent.[4][5]

Cronologia episcopal[modifica]

Escut de la diòcesi
  • Nikolaus Oster † (30 de setembre de 1783 - 1790)
  • Rafael d'Ossery † (1790 - 1795)
  • Paolo Moretti † (1795 - 1804)
  • Jean Baptiste Gridaine † (1805 - 4 de gener de 1832 mort)
  • Jakob Laurentz Studach † (10 d'agost de 1833 - 9 de maig de 1873 mort)
  • Johan Georg Huber † (1 de setembre de 1874 - 25 de març de 1886 mort)
  • Albert Bitter † (27 de juliol de 1886 - 9 d'octubre de 1922 jubilat)
  • Johann Evangelist Müller † (9 d'octubre de 1922 - 1 d'agost de 1957 jubilat)
  • Knut Ansgar Nelson, O.S.B. † (1 d'octubre de 1957 - 2 de juliol de 1962 renuncià)
  • John Edward Taylor, O.M.I. † (2 de juliol de 1962 - 3 de juny de 1976 renuncià)
  • Hubert Brandenburg † (21 de novembre de 1977 - 17 de novembre de 1998 jubilat)
  • Anders Arborelius, O.C.D., dal 17 de novembre de 1998

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 106.873 batejats sobre una població de 9.651.531 persones, equivalent a l'1,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 14.272 6.500.000 0,2 45 24 21 317 26 135 11
1969 49.471 7.843.088 0,6 80 11 69 618 76 205 23
1980 91.856 8.304.040 1,1 99 31 68 927 76 235 30
1990 140.120 8.526.263 1,6 110 50 60 1.273 11 74 244 37
1999 163.221 8.854.322 1,8 131 64 67 1.245 15 83 236 38
2000 158.088 8.861.426 1,8 134 67 67 1.179 15 89 230 40
2001 92.291 8.884.193 1,0 146 70 76 632 16 98 236 40
2002 144.043 8.909.128 1,6 145 69 76 993 14 97 225 40
2003 144.000 9.840.788 1,5 149 71 78 966 21 102 222 40
2004 144.000 8.977.418 1,6 151 73 78 953 23 96 215 41
2010 141.306 9.340.000 1,5 156 76 80 905 20 94 182 43
2014 106.873 9.651.531 1,1 159 78 81 672 31 96 173 44

Referències[modifica]

  1. Una seu rere l'altre es convertiren de facto en sede vacante, car no s'investiren nous bisbes catòlics o aquests es trobaven a la presó o a l'exili, a Skara des de 15211, a Usppsala des de 1524/26, a Linköping des de 1527, Växjö des de 1530, Västerås des de 1534, Lund des de 1536, Strängnäs des de 1536, i a Åbo (Turku) des de 1550.
  2. Libertad, religion en «Francisco llega a Suecia: destaca la motivación eclesial y ecuménica de este viaje que dura dos días». [Consulta: 21 maig 2017].
  3. Libertad, religion en «El obispo de Estocolmo: «La Iglesia en Suecia crece cada año en miles de personas y hay conversos»». [Consulta: 21 maig 2017].
  4. http://www.expressen.se/nyheter/anders-arborelius-forste-svensk-att-utses-till-kardinal/
  5. Francesco annuncia la nomina di cinque nuovi cardinali

Vegeu també[modifica]

Fonts[modifica]