Bismutinita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bismutina)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb el també mineral bismutita.
Infotaula de mineralBismutinita
Bismuthinite.jpg
Bismutinita - Schlaggenwald (Horni Slavkov) - Bohemia - República Txeca
Fórmula química Bi2S3
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.DB.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.DB.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.08
Dana 2.11.2.3
Heys 3.7.17
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismàtica a acicular, laminar, massiva
Estructura cristal·lina a = 11,12Å; b = 11,25Å; c = 3,97Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color gris plom, amb tonalitats groguenques o blavoses
Exfoliació perfecta [010]
Fractura concoïdal, desigual
Tenacitat flexible
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris brillant
Diafanitat opaca
Gravetat específica 6,8 a 7,2
Densitat 6,78 g/cm3 (mesurada); 6,81 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques opaca
Impureses comunes Pb, Cu, Fe, As, Sb, Se, Te
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La bismutinita o bismutina[2] és un mineral, sulfur de bismut (Bi2S3), considerat com la principal mena de bismut a nivell mundial, ja que conté un 81,29% d'aquest element.[3] Va ser reportada per primera vegada en 1832 de les mines de Potosí, Bolívia.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La bismutinita es troba en forma de cristalls, agregats radials, granulars i fullosos. Els cristalls són de color gris acer a blanc amb una lluentor metàl·lica. És prou suau per ser ratllat amb l'ungla i bastant dens. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'aikinita i pertany al grup de l'estibina. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutinita pertany a "02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3" juntament amb els següents minerals: antimonselita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, edgarita, tarkianita i cameronita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es presenta en vetes hidrotermals juntament amb vetes de turmalina amb contingut de coure associades amb el granit, i en algunes vetes d'or d'alta temperatura, i en dipòsits d'exhalació volcànics recents. Els minerals associats inclouen bismut natiu, aikinita, arsenopirita, estannita, galena, pirita, calcopirita, turmalina, wolframita, cassiterita i quars.

Als territoris de parla catalana se'n troba bismutinita a Ca n'Agustí (Montagut, Garrotxa), a la mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès), a la mina Fra Joan (Setcases, Ripollès), a la mina Zaragoza (Vall de Ribes), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina Oriental (Chóvar, Castelló) i a La Soulanette i a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Pirineus Orientals).

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • La bismutinita antimònica és una varietat de bismutinita que conté antimoni. Ha sigut trobada únicament a les mines Vena, Askersund, Suècia.[4]
  • La bismutinita argentífera és una varietat de bismutinita que conté plata. Ha sigut trobada en diverses localitats xineses.[5]
  • L'horobetsuita és una varietat de bismutinita rica en antimoni i d'estibina rica en bismut. És considerada una composició intermèdia de la sèrie estibina-bismutinita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser descoberta a la mina de sofre Horobetsu, Iburi, Hokkaido, Japó.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismutinita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  2. «Bismutina». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Bismutina» (en castellà). Facultad de Ciencias de la UNED. [Consulta: 22 març 2014].
  4. «Antimonian Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  5. «Argentiferous Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  6. «Horobetsuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].