Bodega Montferry
.jpg)  | |
| Epònim | Montferri |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | taverna bar restaurant |
| Història | |
| Creació | 1965 |
| Data de dissolució o abolició | 2022 |
| Activitat | |
| Produeix | gastronomia dels Països Catalans |
  | |
La bodega Montferry, inicialment coneguda com a bodega Saró, és una taverna tradicional catalana situada al barri de Sants de Barcelona. Es tracta d'un comerç històric de mitjan segle xx, que obrí durant per primer cop el 1930 i fou integrat el 1965 a la vuitantenta de locals de la cadena Montferry,[1] traspassat el 2013 als seus gestors actuals i conegut especialment pel seu vi a granel, entrepans calents, patates braves, bombes de carn i racions de plats propis de la gastronomia catalana per acompanyar el vermut.[2][3]
Malgrat l'anunci de l'Ajuntament de Barcelona l'any 2019 per protegir-la amb d'altres tavernes històriques com a elements patrimonials de la ciutat,[4][5] finalment la seva catalogació no fou inventariada com a permanent i pocs mesos després el propietari de l'immoble n'anuncià l'enderrocament als amos del comerç.[6] Consegüentment, la bodega Montferry es veié obligada a marxar del local i reobrir en una altra ubicació de Sants sense poder mantenir-ne la identitat d'origen.[7]
Història[modifica]
La Bodega Montferry va obrir per primer cop l'any 1930 com a Bodega Saró al carrer de Violant d'Hongria núm. 105 del barri de Sants de Barcelona, al davant dels actuals jardins de Can Mantega.[1][6] El 1965 fou traspassada al grup de bodegues Montferry, una franquícia creada pel vinater català Pere Virgili, veí de Montferri (l'Alt Camp) i que arribà a tenir-ne una vuitantena distribuïdes per tota la ciutat amb la finalitat de donar feina a gent d'aquest municipi i distribuir la producció del seu vi a la capital catalana.[1][8] Des de llavors i fins a l'inici de la dècada del 2010 el regentaren els taverners catalans Pere Trepat i la seva esposa Eva.[9]
L'any 2013 el matrimoni Trepat traspassà el negoci i la tradició al geòleg català Marc Miñarro i a la seva parella Raquel Barnús, que es decidiren pel món de la restauració amb l'ajuda tributària i jurídica de l'advocat Alberto Moyano.[9][10][11] El seu objectiu era mantenir els orígens i els elements històrics del local amb un esperit que permetés acostar-se a les generacions més joves que no eren habituals d'aquesta mena d'establiments. Per aquesta raó, van afegir a la venda del vi a granel i d'aperitius del vermut una carta diversa d'entrepans i truites d'autor, com també de racions de plats propis de la gastronomia catalana com ara cap i pota, bomba de carn picant, fricandó, pebrot del piquillo farcit, carxofes o mandonguilles amb calamar.[1][3][6][9][12][13]
El 2019, davant la pèrdua accelerada del comerç històric de Barcelona i especialment de diverses tavernes i bodegues, l'Ajuntament de Barcelona anuncià el seu pla de protegir la Montferry i d'altres establiments similars atès el seu caràcter patrimonial. En el cas de la bodega Montferry, els primers estudis apuntaren a la seva distribució i a la preservació de les botes de vi com a representatives de la restauració barcelonina i urbana del segle xx.[4][5] Nogensmenys, a les acaballes del 2021 els reports no prosperaren i la catalogació inicial no fou finalment acceptada com a permanent. Només pocs mesos després, el primer trimestre del 2022, el propietari de tot l'immoble anuncià que no renovaria l'arrendament a la bodega i que enderrocaria tot l'edifici per fer-hi un nou bloc de pisos de sis plantes.[6][9]
La marxa de l'establiment, atesa la fidelitat i diversitat de la seva clientela i el prestigi digital que havia adquirit, va generar un impacte mediàtic significatiu i d'indignació al barri fins al seu tancament el 22 de juliol del 2022,[7][9] a l'espera que reobrís traslladant-hi tots els elements possibles en un altre local del mateix barri, a l'antic bar La Muntanyesa del carrer de Serra i Arola núm. 13, que es traspassava per jubilació.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Siles, Laura. «La bodega Montferry tancarà al juliol per canviar de local». Betevé. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ Roset, Ramon. «Volta gastronòmica pels barris de Barcelona: Sants». VadeGust, 05-03-2022. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ 3,0 3,1 López Iturriaga, Mikel. «Plan para el finde: Bodega Montferry» (en castellà). El Comidista. El País, 26-07-2013. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Martín, Ricard. «L'Ajuntament estudia protegir 31 bodegues de Barcelona». Time Out, 12-07-2019. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Castán, Patricia. «Plan para proteger las bodegas con solera en Barcelona» (en castellà). El Periódico, 12-07-2019. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Martín, Ricard. «La Bodega Montferry ha de tancar el seu mític local de Sants». Time Out, 28-06-2022. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ 7,0 7,1 «La històrica Bodega Montferry del barri de Sants de Barcelona, obligada a tancar». Vilaweb, 20-06-2022. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Sales, Martí. «Bodega Montferry Horta». Time Out, n.d. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Alfaro Lucas, Anna. «La memòria dels entrepans». La Mira, 20-06-2022. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ Losada, Alba. «Darrers dies d'un símbol: la Bodega Montferry es trasllada», 29-06-2022. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Arenós, Pau. «Bodega Montferry: imperio de la bota» (en castellà). El Periódico, 16-07-2015. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ López, Cristina. «Los mejores vermuts de Barcelona» (en castellà). Guia Campsa-Repsol, 09-04-2018. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «Marc Miñarro, propietari de Bodega Montferry» (
PDF) (en anglès). butlletí nº 19 p. 13. Línia Les Corts, 15-01-2014. [Consulta: 21 juliol 2022].
