Bomba de neutrons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada[1] o bomba de radiació forçada és una arma nuclear del tipus fissió-fusió o termonuclear[1] derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegar a finals dels anys 70.[cal citació] Són molt costoses de produir a causa de requerir triti, el qual té una vida mitjana de 12,32 anys.[1] Tenen una xicoteta potència explosiva (segons la bomba pot ser de deu o milers de kilotons de rang[1]) i calorífica en relació a altres armes nuclears amb la característica superior quantita a radioactivitat.[2] Es caracteritza per danyar els objectius protegits amb armadura fent-la radioactiva. A més s'utilitza com a arma anti-míssils. És fals que deixe les estructures intactes mentre arrassa amb els éssers vius.[1]

En l'instant de l'explosió de fusió, una gran quantitat de neutrons són emesos amb nivells energètics molt alts (neutrons ràpids), i per tant, amb gran capacitat de penetració, que s'utilitzen per a fissionar el material físsil (U-235 o U-238) amb l'ajut d'un reflector de neutrons.

La fórmula matemàtica que descriu l'efectivitat de la radioactivitat és la següent:


N = N_o e^{-MX}

"On N és el nombre de neutrons que hi penetren, N_o és nombre inicial irradiat, i e^{-MX} és un factor exponencial on M és el coeficient d'absorció i X l'espesor de la substància que és penetrada."[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La invenció de la bomba de neutrons s'atribuïx a Samuel Cohen que la va desenvolupar el 1958[4] sota la direcció d'Edward Teller al Laboratori de Radiació de Lawrence de la Universitat de Califòrnia.[1]El seu assaig es va autoritzar i va portar a terme en 1963 a Nevada.[5] El seu desenvolupament va ser ajornat pel president Jimmy Carter el 1978[6] després de protestes en contra de la seva administració per plans de desplegar ogives a Europa. El president Ronald Reagan en va reiniciar la producció el 1981.[7] Diverses nacions tenen les capacitats de construir ogives de neutrons, que són en realitat bombes capaces de ser transportades en míssils, no obstant això no es coneix amb certesa si les han construït.[cal citació] El 1999 el govern de Xina anuncià que tenia la tecnologia necessària per a produir-ne. Així i tot encara no s'ha arribat a experimentar els efectes d'aquesta arma.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Helmenstine, Anne Marie. «What Is a Neutron Bomb?». About.com. [Consulta: 22 març 2016].
  2. «Neutron bomb». Britannica. [Consulta: 22 març 2016].
  3. Snow, Donald M.. «Strategic Implications of Enhanced Radiation Weapons». Air University Review, 30, 2002, pàg. 2-16.
  4. Tucker, Spencer. A global chronology of conflict: from the ancient world to the modern Middle East (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. vol.2, p.2298. ISBN 1851096671. 
  5. Harris, John; Gsponer, André. «Armour defuses the neutron bomb» (en anglès). New Scientist, 13 Març 1986, p.44 [Consulta: 13 gener 2011].
  6. Strong, Robert A. Working in the world: Jimmy Carter and the making of American foreign policy (en anglès). LSU Press, 2000, p.143. ISBN 0807124451. 
  7. Sakamoto, Yoshikazu. Asia, militarization & regional conflict (en anglès). United Nations University Press, 1988, p.108. ISBN 0862327164. 
  8. «Neutron bomb: Why 'clean' is deadly». BBC, 15 juliol 1999 [Consulta: 22 març 2016].