Brigitte Schlieben-Lange
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1943  Múnic (Alemanya) |
| Mort | 14 setembre 2000 (56 anys) Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filologia romànica i lingüística |
| Lloc de treball | Tübingen |
| Ocupació | romanista, lingüista, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Tübingen |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Wolfgang Lange |
| Mare | Annemarie Lange-Seidl (en)  |
Brigitte Schlieben-Lange (Söttham, Baviera, 25 de setembre de 1943 - Frankfurt, 14 de setembre de 2000) fou una filòloga alemanya, filla de Annemarie Lange-Seidl, una de les iniciadores de la semiòtica, i neta de l'escriptor alemany Florian Seidl.[1]
Estudià lingüística romànica i germànica, lingüística general i filosofia a les universitats de Múnic, Ais de Provença, Marsella i Tübingen, i fou deixebla d'Eugen Coşeriu. El 1971 fou catedràtica de romanística i lingüística general de la universitat de Frankfurt del Main, i el 1991 substituí Coseriu a la Universitat de Götingen. Va dedicar bona part de la seva obra a les problemàtiques tant de l'occità com del català, i alhora fou una de les iniciadores de la sociolingüística. També col·laborà amb Robèrt Lafont i fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik (Revista de Catalanística). El 1990 dirigí el projecte Dialog der Kulturen amb l'Office Franco-Allemand pour la Jeunesse (OFAJ). L'associació Deutscher Katalanistenverband ofereix un premi en memoria seva.[2]
Obres[modifica]
- Okzitanische und katalanische Verbprobleme (1971)
- Okzitanisch und Katalanisch. Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen (1971)
- Perlokution (1974)
- Metasprache und Metakommunikation (1975)
- Soziolinguistik (1973)
- Linguistische Pragmatik (1975), influïda per Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel
- Traditionen des Sprechens. Elemente einer pragmatischen Sprachgeschichtsschreibung (1983)
- Europäische Sprachwissenschaft um 1800. Methodologische und historiographische Beiträge zum Umkreis der Ideologie (1989)
Referències[modifica]
- ↑ «Brigitte Schlieben-Lange». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Neu-Altenheimer, Irmela; Berkenbusch, Ela «Brigitte Schlieben-Lange 1943-2000» (pdf). Llengua i Literatura, revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura , 2001 (n°12), pàg. 553-557 [Consulta: 17 juny 2014].