Boscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Alçada | 12 centímetres (adults) |
| Pes | 12 g (adults) |
| Envergadura | 19 cm |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22714722 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Acrocephalidae |
| Gènere | Acrocephalus |
| Espècie | Acrocephalus scirpaceus Hermann, 1804 |
| Subespècies | |
| A. scirpaceus fuscus
A. scirpaceus scirpaceus A. scirpaceus avicenniae | |
| Distribució | |
 | |
La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú. Viu a gairebé tota l'Europa temperada. Nia i és estiuenca a la península Ibèrica i a les Balears. Abunda al Delta de l'Ebre i a l'Empordà.
Mesura 13 cm de llargària. Té el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocràcies. Té una línia superciliar definida i poc contrastada.
Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la seua dieta. Es troba a les maresmes de l'interior i del litoral, també en basses i a les ribes dels rius. És típicament estival: arriba el mes d'abril i reprèn la migració des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.
El seu cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades.[1] Nidifica prop dels rius, a la part interior de Catalunya. Fa el niu, en forma de cistell i sospès a les tiges de les plantes dels canyissars, durant el mes de maig. És una construcció fonda feta amb herbes seques entreteixides formant una copa característica i ben amagada. Al maig-juliol la femella pon 4-5 ous, que tots dos progenitors covaran durant 12 dies, el mateix temps que els novells necessitaran per aprendre a volar. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut.[2]
-
Exemplar fotografiat a Alemanya -
Exemplar fotografiat prop del Llac Trasimè (Itàlia) -
Boscarla de canyar alimentant un pollet de cucut -
Ous
.jpg)
.jpg)
Taxonomia[modifica]
La boscarla africana (Acrocephalus baeticatus era antany considerada una espècie de ple dret, modernament ha estat inclòsa a Acrocephalus scirpaceus, arran estudis coma ara Olsson et al. 2016 [3]
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 132-133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 91-92. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ U Olsson, H Rguibi-Idrissi, JL Copete, JL Arroyo Matos, P Provost, M Amezian, P Alström i F Jiguet. 2016. Mitochondrial phylogeny of the Eurasian/African reed warbler complex (Acrocephalus, Aves). Disagreement between morphological and molecular evidence and cryptic divergence: A case for resurrecting Calamoherpe ambigua Brehm 1857. Molecular Phylogenetics and Evolution 102: 30–44.
