Cándido Antonio Sibilio

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCándido Antonio Sibilio
Chicho Sibilio FCBarcelona.JPG
Biografia
Naixement 3 octubre 1958 (60 anys)
San Cristóbal Tradueix
Altres noms Chicho Sibilio
Alçària 200 centimetres (2,0 m)
Pes 92 kg
Activitat
Ocupació Entrenador de basquetbol i jugador de bàsquet
Esport Basquetbol
Posició a l'equip Aler
Trajectòria
Durada Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
Futbol Club Barcelona
Participà en
Data Activitat
1987Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987
1986Campionat del Món de bàsquet masculí de 1986
1985Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1985
1983Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1983
1982Campionat del Món de bàsquet masculí de 1982
1981Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1981
1980Jocs Olímpics d'estiu de 1980

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Cándido Antonio Sibilio Hughes (San Cristóbal, República Dominicana, 3 d'octubre de 1958) conegut com a Chicho Sibilio, és un exjugador de bàsquet dominicà nacionalitzat espanyol

Sibilio va passar els millors anys de la seva carrera en el FC Barcelona, club en el qual va aconseguir importants títols. De raça negra i amb 2,00m d'altura, va ser un jugador d'enorme talent i fonaments tècnics, i posseïdor d'un excel·lent tir de llarga distància, va ser considerat un dels millors alers d'Europa de la seva època. És posseïdor de diverses marques personals encara vigents en la lliga ACB, com la de ser el màxim anotador. Va participar en 87 partits de la Selecció de bàsquet d'Espanya.

Els seus inicis[modifica]

Chicho Sibilio va començar a jugar a bàsquet al seu país natal, la República Dominicana, on de seguida va destacar. Amb tan sols 17 anys ja va ser convocat per la selecció nacional del seu país, amb la qual va disputar el Centrobasket Americà de 1975, celebrat a Santo Domingo. Compartí selecció amb altres llegendes del bàsquet dominicà com Vinicio Muñoz, Hugo Cabrera o Frank Prats. En aquella època Sibilio jugava de pivot. Malgrat ser els locals, els dominicans només van poder arribar a la quarta plaça en un torneig que guanyaria Mèxic per davant de Puerto Rico i Cuba.

Va ser fitxat pel FC Barcelona, que el va incorporar, d'entrada, a les seves categories inferiors. Amb el Col·legi Alpe de Barcelona, filial del club blaugrana, es va proclamar Campió del Món Escolar.

FC Barcelona[modifica]

El FC Barcelona seria el gran club de la seva vida. Hi va romandre 13 anys, entre 1976 i 1989. El 1977, es nacionalitzà espanyol, i es va incorporar al primer equip. De seguida es va convertir en un dels pilars de l'equip, i en un dels ídols de l'afició. Com aler tirador d'extraordinari talent ofensiu, va ser sempre un dels màxims anotadors de l'equip. Promitjà, en el conjunt dels seus 13 anys com blaugrana, 18,8 punts per partit. La incorporació de la línia de 6,25, amb la regla del tir de tres punts, encara va subratllar més la seva labor. Era un autèntic especialista en el tir de tres: promitjà un 45% d'encert en aquesta parcel·la.

Amb companys com Solozábal o Epi va formar una de les millors línies exteriors del bàsquet europeu, col·laborant a fer del FC Barcelona un dels millors conjunts d'Europa dels anys 80. Junts van conquerir 16 títols del màxim nivell:

L'únic deute pendent en el currículum de Sibilio va ser la Copa d'Europa, que mai no va poder guanyar malgrat jugar la final de la temporada 1983-1984, i la Final Four de Munic el 1989.

La decepció de no guanyar aquesta Final Four va desencadenar una crisi en el club que acabaria amb la marxa de Sibilio. Es va enfrontar obertament amb el seu entrenador, Aíto García Reneses, amb qui mantenia una difícil relació feia temps.

TAU Vitòria[modifica]

La seva destinació seria la capital del País Basc, Vitòria, on es convertiria durant els quatre anys següents en la gran estrella de l'equip local, el TAU.

Allí va poder gaudir, entre 1989 i 1993, els seus últims 4 anys de professional amb la tranquil·litat que donava viure i jugar en un equip sense la pressió d'un gran com el Barcelona.

No va aconseguir títols, però va poder arribar a algunes distincions personals. El 15 d'octubre de 1992, temporada 1991-1992, va aconseguir convertir-se en el primer jugador a arribar als 650 triples anotats en la història de la lliga ACB.

El 4 d'abril de 1993 va batre un altre rècord: va ser el primer jugador de la història de la lliga ACB en arribar als 6.000 punts anotats.

Al final de la temporada 1992-1993, amb 34 anys, va abandonar la disciplina del TAU, i el bàsquet en actiu. Va argumentar que ja havia donat al bàsquet tot el que duia dintre.

Selecció espanyola[modifica]

Sibilio va ser membre habitual, amb algunes excepcions, de la selecció de bàsquet d'Espanya durant 7 anys, entre 1980 i 1987.

Complerts els tres anys des de la seva nacionalització, va debutar amb la selecció espanyola absoluta el 9 de juliol de 1980 en els jocs olímpics de Moscou enfront de la selecció de l'URSS anotant 17 punts. La selecció va finalitzar en quarta posició en els Jocs Olímpics de Moscou 1980.

El seu major èxit amb la selecció va ser contribuir a guanyar la medalla de plata en l'Eurobasket de Nantes de 1983.

La seva major decepció, no ser convocat a participar, un any després, en els Jocs Olímpics de los Angeles 1984, en els quals els seus companys van aconseguir la medalla de plata.

Amb l'equip espanyol va participar en tres altres Eurobaskets (Praga'81, Stuttgart'85 i Atenes'87, la seva última aparició en l'equip) i en un Mundobasket (Colòmbia'82), en els quals Espanya no va aconseguir èxits.

Després d'Atenes'87 va tenir algunes diferències amb la Federació Espanyola, negant-se a acudir a les convocatòries de la selecció si no se li compensava econòmicament la impossibilitat de disputar durant els estius la lliga del seu país. No va tornar a ser convocat.

Va jugar el seu últim partit amb la selecció el 28 de gener de 1987 en Trieste, contra la Selecció de bàsquet d'Itàlia anotant 2 punts.

Amb la Selecció va disputar un total de 87 partits, anotant 1.324 punts.

Tornada a República Dominicana[modifica]

El 1993, retirat com a jugador, va tornar al seu país natal, amb el qual no havia perdut mai el contacte.

Cal dir que, durant la seva carrera professional, sempre que va poder va intentar combinar les seves obligacions professionals a Espanya amb la possibilitat de disputar les Lligues d'Estiu de la República Dominicana jugant amb l'Astro Boys o l'Esportiu Naco.

Malgrat que al principi va anunciar la seva intenció de no ser entrenador, aviat va començar a dirigir a joves d'equips de categories inferiors. També va ser dirigent de l'equip del club Juan Pablo Duarte de San Francisco de Macorís. Posteriorment arribaria a entrenar a un equip de la Lliga de la República Dominicana, els Cañeros de la Romana.

L'any 2000 la Federació Dominicana de Bàsquet el va incloure al seu cos tècnic. Va començar entrenant a la selecció juvenil.

El 2003, sense deslligar-se de la Federació, amb la qual segueix col·laborant, va engegar un ambiciós projecte: la creació a Santo Domingo d'una escola de bàsquet d'alt rendiment per a formar els joves jugadors amb més talent, i ajudar-los a tenir projecció en aquest esport. L'escola de Sibilio compta actualment amb 50 nois d'entre 14 i 22 anys que són l'elit del bàsquet dominicà.

Consideracions personals[modifica]

  • Màxim anotador de triples de la lliga ACB en les temporades 1986-87 i 1987-88
  • Nomenat millor sisè home de la Lliga ACB, en la temporada 1989-90, per la revista "Gigantes del Basket".
  • Té una mitjana de 17 punts per partit (44% d'encert en tirs de 3, 58% en tirs de 2 i 78% en tirs d'1).
  • Participant en l'ACB All Star de Vigo-87
  • Participant en l'ACB All Star de Saragossa-90, en el qual va ser escollit MVP.
  • Integrant en diverses ocasions de la selecció Europea
  • En el 2003 ha estat seleccionat per ingressar en el Pavelló de la Fama de l'Esport Dominicà.
  • Campió del Món Escolar amb el Col·legi Alpe de Barcelona.

Enllaços externs[modifica]