Círvia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCírvia
Seriola dumerili
Seriola dumerili by NPS 1.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 198643
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePerciformes
FamíliaCarangidae
GènereSeriola
EspècieSeriola dumerili
(Risso, 1810)
Modifica les dades a Wikidata

[1]La círvia, cèrvia, cerviola, letxa, letxola, llenguado llimó o cirviola (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma juvenil rep el nom de verderol.[2]

Morfologia[modifica]

Té un cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit de talla: màxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm, cobert d'escates molt petites i cicloides (llises). La línia lateral acaba en una carena ben visible. Té dos solcs transversals (dorsal i ventral) i un rostre cònic. Boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal amb dents molt petites, en banda, i a cada maxil·lar d'onze a dinou branquispines totals al primer arc branquial. Té dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous. L'anal, relativament, curta amb tres espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell. Les pectorals són més curtes que les ventrals. La caudal és forcada i potent.

La coloració varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen cinc o sis bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l'animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una línia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua.

Comportament[modifica]

Espècie pelàgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, però pot arribar fins als 360 m. Els juvenils són associats amb objectes flotants.

Exemplar de círvia.

Alimentació[modifica]

S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalòpodes).

Reproducció[modifica]

Desova a les aigües costaneres de maig a juny.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a tota la Mediterrània (excepte a l'Adriàtic i a la Mar Negra). A l'Atlàntic Oriental des del sud de les Illes Britàniques (on és rara) fins al Marroc. Probablement, es tracta d'una espècie cosmopolita circumglobal present des de Nova Escòcia al Brasil, Golf d'Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii.

Pesca[modifica]

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva (pesca submarina). Es captura amb soltes, morunes, tremalls, teranyines i curricà. La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències[modifica]

  1. «[WWW.MARICHOCHAS HHB]» (en th). FVG, EV. [Consulta: TZ].
  2. «Círvia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Lloris, Domènec i Meseguer. Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, octubre del 2000, plana 65. ISBN 84-393-5244-1. 
  • Riera, F.; Oliver, J.; Terrassa, J. Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient, 1998. 
  • Mercader, Ll. «Peixos de la Costa Brava». El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Huguet, A. Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1995. 
  • Alegre, M.; Lleonart, J.; Veny, J. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992. 

Enllaços externs[modifica]