Còdex Marchalianus
 Pàgina del còdex amb el text d'Ezequies 5:12-17  | |
| Tipus | manuscrit |
|---|---|
| Llengua | grec antic |
.JPG)
.JPG)
El Còdex Marchalianus és un manuscrit en grec, una còpia grega de l'Antic Testament coneguda com la Septuaginta.[1] El text s'escrigué sobre vitel·la i en cal·ligrafia uncial. Paleogràficament ha estat assignat al segle vi. Deu el seu nom al seu antic propietari René Marchal.[2]
Descripció[modifica]
El manuscrit està en quatre volums, disposats en quadernets de cinc o deu cadascun, com el Còdex Vaticanus o el Còdex Rosanense. Conté text dels Profetes menors, el Llibre d'Isaïes, Llibre de Jeremies amb Baruc, Lamentacions, Epístoles, Llibre d'Ezequiel, Llibre de Daniel, amb Susanna i Bel. L'ordre dels Dotze Profetes és inusual: Osees, Amós, Miquees, Joel, Abdies, Jonàs, Nahum, Habacuc, Sofonies, Hageu, Zacaries i Malaquies. L'ordre dels llibres és el mateix que al Còdex Vaticanus. El Llibre de Daniel es presenta en la versió de Teodoció.[3][4]
El manuscrit actualment consisteix en 416 fulles en pergamí, però les primeres dotze contenen material patrístic, i no forma part del manuscrit original. Les fulles mesuren 29x18 cm. L'escrit està en una columna per pàgina, en 29 línies per columna, i 24-30 lletres per línia. Està escrit en uncials marcades en un estil copte.
A la primera meitat del segle xix tenia la reputació de ser un dels manuscrits més antics de la Septuaginta. És generalment acceptat que el Còdex Marchalianus pertany a la família textual de característiques hessíquies, i el seu text és un resultat de la recensió hessíquia.
Història del còdex[modifica]
El manuscrit s'escrigué a Egipte no més tard del segle vi. Sembla que romangué allà fins al segle ix, fins a les correccions i anotacions en uncials segons les lletres del text ben exhibit de la forma característica egípcia. Des d'Egipte fou portat abans del segle xii al sud d'Itàlia i després a França, on es convertí en propietat d'Abadia de Saint Denis, prop de París. René Marchal obtingué el manuscrit de l'abadia. De la biblioteca de Marchal passà a mans del cardenal Rochefoucauld, qui el tornà al Col·legi de Clermont, la casa cèlebre jesuïta a París. Finalment, el 1785 fou comprat per la Biblioteca Vaticana, on es troba avui dia guardat.[5]
El text fou conegut per Bernard de Montfaucon i Giuseppe Bianchini. El text del còdex fou emprat per J. Morius, Wettstein, de Montfaucon. Aquest fou col·lectat per James Parsons, i editat per Tischendorf en el quart volum de la seva Nova Collectio 4 (1869) i al novè volum de la seva Nova Collectio 9 (1870).
Referències[modifica]
- ↑ Hengel, Martin. Septuagint As Christian Scripture (en anglès). A&C Black, 2004-05-01, p. 16. ISBN 978-0-567-08287-9.
- ↑ Metzger, Bruce M. Manuscripts of the Greek Bible: An Introduction to Palaeography (en anglès). Oxford University Press, 1981-09-17, p. 94. ISBN 978-0-19-536532-0.
- ↑ Swete, Henry Barclay; Thackeray, H. St J. (Henry St John); Ottley, Richard Rusden. An introduction to the Old Testament in Greek. Cambridge, England : Cambridge University Press, 1902, p. 120-136.
- ↑ Brock, S «The Lives of the Prophets in Syriac: Some Soundings». Biblical traditions in transmission, 2006, pàg. 21-37.
- ↑ Penner, Ken M; Pass., Benjamin «The Value of Codex Marchalianus for the Greek Text of Isaiah». Journal of Septuagint and Cognate Studies, 2022, pàg. 103-133..