Café de la Régence

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCafé de la Régence
Cafe de la Regence.jpg
Vista exterior del Café de la Régence al segle XIX
Tipus Cafeteria
Ubicació
EstatFrança
RegióIlla de França
MetròpoliMetròpolis del Gran París
CiutatParís
 48° 51′ 36″ N, 2° 20′ 33″ E / 48.859863°N,2.342579°E / 48.859863; 2.342579
Modifica les dades a Wikidata

El Café de la Régence de París fou un dels principals centres escaquístics a l'Europa dels segles XVIII i XIX. Allà hi jugaren tots els mestres d'escacs de l'època, i també molts intel·lectuals i polítics tant francesos com estrangers, atès que era un punt de trobada dels principals polítics i intel·lectuals que s'estaven a Paris. Hi ha constància, per exemple, que hi anaren a vegades, Robespierre, Diderot (que en féu una descripció dins la seva obra Le Neveu de Rameau), Napoleó, o Voltaire.[1]

Localització i nom[modifica]

El Café de la Régence, que ja no existeix actualment, era originalment a la Place du Palais-Royal, des de 1681 (amb el nom de Café de la Place du Palais-Royal). Fou a partir de 1715 que s'anomenà de la Régence. Va canviar de lloc temporalment, a la rue de Richelieu, Hôtel Dodun, a conseqüència de la gran reforma de Paris impulsada per Napoleó III el 1852, i es va establir a partir de 1854 a la Rue Saint-Honoré, on va estar obert fins al 1916,[2] (tot i que s'havia transformat en restaurant el 1910, arran d'un canvi de propietaris). El 1916 va ésser reemplaçat per l'Oficina nacional de turisme del Marroc a París, i els jugadors d'escacs que encara hi anaven, varen canviar al Café de l'Univers.

Esdeveniments importants[modifica]

Paul Morphy en la seva exhibició d'escacs a la cega, Café de la Régence, 1848

La tardor de 1843 se celebrà en aquest cafè el duel entre els dos millors jugadors de l'època, Pierre Saint-Amant i Howard Staunton. Staunton va guanyar per 13 a 8 (11 victòries, 6 derrotes i quatre taules).[3]

A la segona seu del cafè fou on Paul Morphy durant el seu viatge per Europa, hi va vèncer Harrwitz en un matx (5,5 a 2,5), i també on hi va fer la seva famosa exhibició de partides simultànies a la cega el 1858, i on en Karl Marx hi va conèixer en Friedrich Engels. Aquí s'hi disputà també el gran torneig de Paris 1867, (guanyat per Ignatz von Kolisch per davant de Szymon Winawer i Wilhelm Steinitz).[4][5]


Jugadors habituals[modifica]

Hi eren habituals, entre altres:

Referències[modifica]

  1. Apunts sobre les Cases de Cafè europees (castellà) [Consulta 18 desembre 2009]
  2. Comentaris sobre la situació del Cafè (anglès) [Consulta 18 desembre 2009]
  3. Partides del matx Staunton - Saint Amant, Paris 1843 [Consulta 25 desembre 2009]
  4. Taula del torneig de Paris 1867 [Consulta 22 desembre 2009]
  5. Matxos i Torneigs del S.XIX (anglès) [Consulta 24 desembre 2009]

Bibliografia[modifica]

  • Metzner, Paul: Crescendo of the Virtuoso, 1998. (Assaig sobre Philidor i el Café de la Régence) (anglès) «Enllaç».
  • Ken Whyld: Chess Christmas. Moravian Chess, Olomouc 2006. ISBN 80-7189-559-8. S. 311 - 321
  • Shenk, David. The Immortal Game: A History of Chess. Doubleday, 2006. ISBN 0-385-51010-1. 
  • Auguste Lepage, Les cafés artistiques et littéraires de Paris, p. 129-138, 1882. (francès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Café de la Régence Modifica l'enllaç a Wikidata