CaixaForum Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: CaixaFòrum)
Infotaula d'organitzacióCaixaForum Barcelona
PiC-Casarramona-0294.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu d'art
centre cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciófebrer 2002
Activitat
Àmbitcentre cultural - museu d'art
Visitants anuals675.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deFundació "la Caixa" Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webcaixaforum.es… Modifica el valor a Wikidata

CaixaForum Barcelona és un centre cultural que gestiona la Fundació "la Caixa". S'ubica a la muntanya de Montjuïc (Barcelona) i ocupa l'edifici de l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch a principis del segle xx amb posterioritat per a un nou ús com a centre cultural.[1]

CaixaForum Barcelona ofereix una àmplia programació d'exposicions i activitats culturals i educatives adreçades a tots els públics. D'altra banda, forma part d'una xarxa de centres CaixaForum que s’estén per diversos punts de la geografia espanyola: CaixaForum Madrid, CaixaForum Lleida, CaixaForum Palma, CaixaForum Tarragona, CaixaForum Girona, CaixaForum Saragossa i CaixaForum Sevilla.

Fundació ”la Caixa”[modifica]

La Fundació ”la Caixa” ha recuperat edificis de gran interès arquitectònic a les ciutats principals del país per convertir-los en centres de divulgació cultural: una aposta per l’art i la cultura com a font de creixement personal i social que aporta a les ciutats un punt de trobada per a totes les edats entre coneixement, persones i espais dinàmics.

Edifici[modifica]

Aspecte actual de la fàbrica Casaramona després de la remodelació.
Article principal: Fàbrica Casaramona

L'edifici era propietat de l'industrial cotoner Casimir Casaramona, qui l'any 1909 va decidir reunir tota la producció de les seves tres fàbriques en un únic edifici. Per fer-ho, va encarregar la construcció a l'arquitecte Josep Puig i Cadafach, una de les figures més destacades del modernisme català, que en aquell moment ja era un arquitecte reconegut.[2]

La fàbrica es va inaugurar l’any 1913[1] i va tancar les portes el 1919.[3] D’aleshores ençà, l’edifici ha servit a usos ben variats: des de magatzem per a l’Exposició Internacional de 1929 fins a seu de la cavalleria de la Policia Nacional.

La Fundació ”la Caixa” el va adquirir el 1963, va ser declarat Bé d’Interès Cultural en els anys setanta i el 1993 comencen les obres de restauració, modernització i adaptació per fer-lo servir com al centre cultural i social CaixaForum Barcelona.

D’aquí que es plantegés una restauració acurada que va respectar al màxim l’arquitectura, els materials, els colors i les tècniques. Va constar de diverses fases:

  • La primera, de consolidació i restauració, es va encomanar a l'arquitecte especialista en modernisme, Francisco Javier Asarta. En la construcció s’hi va recuperar l’aspecte extern original, els elements decoratius en pedra, maó i ferro i es van eliminar els afegits.[4]
  • Durant la segona fase – desenvolupada pels arquitectes Roberto Luna i Robert Brufau – es va construir un gran vestíbul subterrani i es van adaptar els tallers de la fàbrica com a sales d'exposicions. El projecte va permetre guanyar 5.000 m² subterranis i la creació d'una nova entrada.[5]
  • Finalment, es van dissenyar l'auditori, els magatzems i altres espais de la planta baixa, i es va encarregar l'arquitecte japonès Arata Isozaki i a Roberto Luna la integració dels accessos exteriors amb el vestíbul.[5] Arata Isozaki dissenya un gran pati anglès que es caracteritza pels volums en diversos plans horitzontals i un revestiment amb pedra calcària blanca de Cabra, tots dos elements son un clar homenatge al Pavelló alemany que Mies van Der Rohe va dissenyar per a l'Exposició Internacional del 1929 que és just al davant. Isozaki va connectar el pati amb el vestíbul del centre a través d'una gran vidriera que difumina els límits entre interior i exterior. A més, va situar al pati un "jardí secret" en el qual l’aigua, els reflexos i el seu so defineixen l’experiència espacial.

Després de cinc anys de restauració, CaixaForum Barcelona va obrir les seves portes l'any 2002.[6]

Peces icòniques[modifica]

A l’interior de l’edifici es poden veure de manera permanent tres grans obres de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”: Splat, Wall drawing (2001), de Sol LeWitt; Ambiente Spaziale (1951), de Lucio Fontana, i Es compta darrere de l’os – Espai de dolor (1983), de Joseph Beuys.

Exposicions i activitats culturals[modifica]

CaixaForum Barcelona posa a disposició del públic una àmplia programació d’exposicions temporals amb disciplines que van des de la pintura, el dibuix, l’escultura o la fotografia, fins a l’art antic i l’art contemporani. Gràcies a la col·laboració amb grans museus internacionals com el British Museum, el Museu del Prado o el Musée du Louvre, permet gaudir de peces úniques i de l’obra d’artistes d’enorme prestigi a la ciutat de Barcelona.

A fi d’aproximar encara més els continguts al públic, les mostres compten amb un servei permanent d’educadors per resoldre qualsevol dubte o curiositat, amb espais educatius pensats per als més petits i amb activitats complementàries, com ara cicles de conferències i altres propostes. Però, a més, planteja una forta aposta per les visites comentades, tant a les exposicions com a la fàbrica modernista, per a escoles, famílies, adults i grups organitzats.

El centre també disposa d’un ampli programa d’activitats culturals adreçat a tota mena de públic, que inclou cicles de conferències de divulgació sobre art, pensament, literatura o música, cicles de cinema, concerts, espectacles o tallers.

Sota l’etiqueta Found!, ofereix una programació pensada especialment per al públic més inquiet culturalment, amb activitats com ara trobades amb creadors, els DNIT o shows de música electrònica i cicles de cinema documental organitzats en col·laboració amb el Dart Festival.

A les seves instal·lacions també es pot trobar l’espai Symphony, una experiència immersiva audiovisual única gràcies a la tecnologia de realitat virtual: un viatge a través de les emocions i la música, guiat pel director d’orquestra Gustavo Dudamel i la Mahler Chamber Orchestra.

Durant els mesos de juliol i agost, les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona són una de les cites culturals imprescindibles de la ciutat.

L’experiència en el centre cultural s’arrodoneix amb la botiga-llibreria LAIE (que conté bibliografia especialitzada i objectes de disseny) i el cafè-restaurant, que ofereix menús diaris i menús temàtics que s’inspiren en les exposicions.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Abad, Carlos J. Pardo. El patrimonio industrial en España: Paisajes, lugares y elementos singulares (en castellà). Ediciones AKAL, 2017-05-09. ISBN 978-84-460-4329-4. 
  2. Gómez, Víctor. Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2019-05-24, p. 531. ISBN 978-84-9168-234-9. 
  3. Pujadas, Anna «La decoració en els edificis modernistes catalans i els tractats d'arquitectura». Locus Amoenus, 4, 11-01-1998, pàg. 229–237. ISSN: 2014-8798.
  4. Gómez, Víctor. Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2019-05-24, p. 489. ISBN 978-84-9168-234-9. 
  5. 5,0 5,1 Rivera Rivero, María Gabriela «De la memoria reflexiva al cronotopo en movimiento». Arquitectonics: Mind, Land & Society, 24, 2012-10, pàg. 229–242. ISSN: 1579-4431.
  6. Urbano, Salustiano del Campo; Tezanos, José Félix. España siglo XXI: Literatura y bellas artes (en castellà). Biblioteca Nueva, 2008, p. 709. ISBN 978-84-9742-853-8. 

Enllaços externs[modifica]