Calaverita

Calaverita
Calaverita sobre fluorita
Fórmula química	AuTe₂
Epònim	comtat de Calaveras
Localitat tipus	mina Stanislaus, Carson Hill Gold Mining Company Mines, Melones, Carson Hill District, Mother Lode Belt, Calaveras Co., Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.04
Dana	2.12.13.2
Heys	3.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	prismes estriats i prims; també granular massiva
Estructura cristal·lina	a = 7.19 Å, b = 4.4 Å, c = 5.08 Å; β = 90.3°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica
Massa molar	452.17 g
Color	bronze, blanc argent
Macles	comunes [110]
Exfoliació	no en té
Fractura	desigual a subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris verdosa, gris groguenca
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	9,1 a 9,3
Densitat	9,3
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Fluorescència	no
Impureses comunes	Ag
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1861
Símbol	Clv
Referències

La calaverita o tel·lurur d'or, és un mineral metàl·lic monoclínic de tel·luri i or (AuTe₂), de color groc blanquinós. Deu el seu nom al fet que va ser trobada a Califòrnia (Estats Units), al comtat de Calaveras (1861). És un mineral molt semblant a la silvanita i a la pirita, dimorf de la krennerita.

Característiques

La seva composició química presenta la fórmula AuTe2, de massa molecular 452,2, i conté un 56,44% de tel·luri i un 43,56% d'or. És un dels pocs compostos dels quals es pot obtenir or i tel·luri, i a vegades també es presenta junt amb la plata formant un tel·lurur d'or i plata (Ag,Au) Te₂. Es presenta amb estructura cristal·lina monoclínica. La seva fractura és concoidal, i la seva duresa es troba entre 2,5 i 3,0 en l'escala de Mohs. El color en pot variar des d'un blanc platejat fins a un groc lacti.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calaverita pertany a «02.EA: sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au», juntament amb els minerals següents: silvanita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaita, melonita, merenskyita, moncheita, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita, molibdenita i tungstenita.

Formació i jaciments

S'ha trobat en vetes hidrotermals de baixa temperatura. El principal mineral associat és la silvanita, i les principals reserves d'aquest mineral s'han trobat als Estats Units (Colorado i Califòrnia), Romania (Nagyag), Canadà (Ontario i Quebec) i a Austràlia (Kalgoorlie).