Callambulyx tatarinovii

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCallambulyx tatarinovii
Callambulyx tatarinovii.JPG
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Sphingidae
Gènere Callambulyx
Espècie Callambulyx tatarinovii
(Bremer & Grey, 1853)
Nomenclatura
Sinònims
  • Smerinthus tatarinovii Bremer & Grey, 1853
  • Smerinthus eversmanni Eversmann, 1854
  • Callambulyx tatarinovii coreana Gehlen, 1941
  • Callambulyx tatarinovii versicolor Gehlen, 1941
  • Smerinthus tatarinovii brunnea Staudinger, 1892
  • Callambulyx tatarinovii formosana Okano, 1958
  • Callambulyx tatarinovii japonica Eichler, 1965
  • Smerinthus tatarinovii flavina Austaut, 1912
Modifica dades a Wikidata

Callambulyx tatarinovii és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Distribució[modifica]

Es distribueix per l'est de la regió paleàrtica, nord, centre i est de la Xina (des del Xinjiang i el Tíbet fins a la costa), Mongòlia, sud-est de Rússia, Mongòlia, Península de Corea, Japó i Taiwan.

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 57 i 82 mm. Coloració variable, pot presentar tons verds oliva o marrons depenent de l'exemplar. Destaquen les figures geomètriques i del tòrax, més fosques, i les ones i formes de les ales anteriors, també més foques. Ales posteriors rogenques amb marges marrons o verds oliva.

Eruga[modifica]

Fins als 80 mm, molt similar a la de Smerinthus ocellata. Cos verd blavós amb línies obliqües blanques i grogues a cada lateral i l'última acabada en una cua violeta recta i llarga. Tota puntejada amb unes rugositats blanques.

Hàbitat[modifica]

Variat, freqüentant tant boscos de coníferes com caducifolis, entre d'altres. L'eruga s'alimenta de Zelkova, Ulmus parvifolius, Ulmus pumilus, Euonymus alatus, Salix, Populus, Ulmus davidiana, Zelkova serrata, Tilia amurensis, Euonymus sieboldianus, Ulmus japonica i Ulmus pumilus.

Període de vol[modifica]

Normalment una generació entre el juny i l'agost, però a de vegades n'hi ha dues: la primera entre finals de primavera i principis d'estiu i la segona entre finals d'estiu i principis de tardor. Hiberna com a pupa.

Enllaços externs[modifica]