Calle 54

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCalle 54
Arxivador
DireccióFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFernando Trueba, Cristina Huete i Fabienne Servan-Schreiber Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGraeme Revell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis López-Linares Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Frías Arroyo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFandango, Cinetévé (en) Tradueix, Fernando Trueba P. C., Societat General d'Autors i Editors i Arte France Cinéma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBuena Vista Distribution i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya
França
Itàlia
Mèxic
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalCastellà, francés i anglés
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temajazz llatí Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0260775 Filmaffinity: 955185 Allocine: 25988 Rottentomatoes: m/calle_54 Mojo: calle54 Allmovie: v230190 Metacritic: movie/calle-54 TV.com: movies/calle-54 Modifica el valor a Wikidata

Calle 54 és una pel·lícula documental i musical dirigida per Fernando Trueba i estrenada l'any 2000. Es tracta d'un treball d'investigació i seguiment en el qual es ret homenatge als artistes més destacats del gènere musical jazz llatí. En els XV Premis Goya va guanyar el Goya al millor so, i va estar també nominat a les categories de millor fotografia (José Luis López-Linares) i millor muntatge (Carmen Frías).[1]

Argument[modifica]

A la pel·lícula hi apareixen ,entre altres, artistes brasilers com Eliane Elias; cubans com Paquito D'Rivera, Bebo Valdés i Chucho Valdés; espanyols com Chano Domínguez; dominicans com Michel Camilo; veneçolans com Aquiles Báez; porto-riquenys com Tito Puente i Jerry González; i argentins com Gato Barbieri. La pel·lícula es defineix com «un musical sobre la música, on el guió i l'argument són les mateixes peces musicals que els protagonistes interpreten». Així, els protagonistes són els mateixos músics.

Calle 54 fa un recorregut pels diferents subgèneres inclosos dins del Latin Jazz, que barreja el ritme i el so de la música llatina (com la rumba, la samba, el joropo o el flamenc) amb l'harmonia i l'estructura del jazz. Gran part de la pel·lícula consisteix en els artistes principals tocant amb les seves bandes.

La producció musical[modifica]

Arran de l'èxit de la pel·lícula, el seu director Fernando Trueba va muntar l'empresa productora Calle 54 Record per tal de produir els treballs d'importants músics de Latin Jazz. Destaca la recuperació d'un vell músic cubà que havia caigut en l'oblit com Bebo Valdés, que ha enregistrat amb aquesta productora important discos formant duets amb Diego el Cigala, el seu fill Chucho Valdés, Federico Britos i Javier Colina.

Referències[modifica]

  1. «Calle 54» (en castellà). fotogramas. [Consulta: 26 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica]