Calle 54

Calle 54
Fitxa
Direcció	Fernando Trueba
Protagonistes	Gato Barbieri; Michel Camilo; Paquito D'Rivera; Eliane Elias; Tito Puente; Chucho Valdés; Bebo Valdés; Cachao; Patato Valdés; Chano Domínguez; Chico O'Farrill
Producció	Fernando Trueba, Cristina Huete i Fabienne Servan-Schreiber
Guió	Fernando Trueba
Música	Graeme Revell
Fotografia	José Luis López-Linares
Muntatge	Carmen Frías Arroyo
Productora	Fandango, Cinetévé, Fernando Trueba P. C., Societat General d'Autors i Editors i Arte France Cinéma
Distribuïdor	Buena Vista Distribution
Dades i xifres
País d'origen	Espanya; França; Itàlia; Mèxic
Estrena	2000
Durada	105 min
Idioma original	Castellà, francés i anglés
Color	en color
Descripció
Gènere	documental i cinema musical
Tema	jazz llatí
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu al millor documental (2000) ;
Lloc web	miramax.com…

Calle 54 és una pel·lícula documental i musical dirigida per Fernando Trueba i estrenada l'any 2000. Es tracta d'un treball d'investigació i seguiment en el qual es ret homenatge als artistes més destacats del gènere musical jazz llatí. En els XV Premis Goya va guanyar el Goya al millor so, i va estar també nominat a les categories de millor fotografia (José Luis López-Linares) i millor muntatge (Carmen Frías).^[1]

Argument

A la pel·lícula hi apareixen ,entre altres, artistes brasilers com Eliane Elias; cubans com Paquito D'Rivera, Bebo Valdés i Chucho Valdés; espanyols com Chano Domínguez; dominicans com Michel Camilo; veneçolans com Aquiles Báez; porto-riquenys com Tito Puente i Jerry González; i argentins com Gato Barbieri. La pel·lícula es defineix com «un musical sobre la música, on el guió i l'argument són les mateixes peces musicals que els protagonistes interpreten». Així, els protagonistes són els mateixos músics.

Calle 54 fa un recorregut pels diferents subgèneres inclosos dins del Latin Jazz, que barreja el ritme i el so de la música llatina (com la rumba, la samba, el joropo o el flamenc) amb l'harmonia i l'estructura del jazz. Gran part de la pel·lícula consisteix en els artistes principals tocant amb les seves bandes.

La producció musical

Arran de l'èxit de la pel·lícula, el seu director Fernando Trueba va muntar l'empresa productora Calle 54 Record per tal de produir els treballs d'importants músics de Latin Jazz. Destaca la recuperació d'un vell músic cubà que havia caigut en l'oblit com Bebo Valdés, que ha enregistrat amb aquesta productora important discos formant duets amb Diego el Cigala, el seu fill Chucho Valdés, Federico Britos i Javier Colina.

Referències

↑ «Calle 54» (en castellà). fotogramas. [Consulta: 26 desembre 2013].

Enllaços externs

Web oficial Arxivat 2011-01-28 a Wayback Machine.

Viccionari

[fotogramasss-1] «Calle 54» (en castellà). fotogramas. [Consulta: 26 desembre 2013].

[1]

Filmografia de Fernando Trueba
pel·lícules	Ópera prima (1980) • Mientras el cuerpo aguante (1982) • Sal gorda (1983) • Sé infiel y no mires con quién (1985) • El año de las luces (1986) • El sueño del mono loco (1989) • Belle Époque (1992) • Two Much (1995) • La niña de tus ojos (1998) • El embrujo de Shanghai (2002) • El baile de la Victoria (2009) • Chico i Rita (2010) • El artista y la modelo (2012) • La reina de España (2016) • El olvido que seremos (2020) •
documentals	Calle 54 (2000) • El milagro de Candeal (2004)