Cambra fosca (sexualitat)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Cambra fosca (habitació).
Cambra fosca del Cruising Pavilion a Estocolm el 2019.

Una cambra fosca[1] és una habitació o sala amb il·luminació molt baixa o totalment fosca que hi ha a certes sales d'alguns locals públics (discoteques, bars o saunes, especialment els destinats a un públic homosexual) en les quals els clients mantenen trobades sexuals de forma anònima amb desconeguts. Aquesta accepció no està recollida al Diccionari General de la Llengua Catalana, però el seu ús és molt freqüent i apareix registrada en texts sanitaris oficials,[2] obres lexicogràfiques,[3] literàries,[4] o periodístiques.[5]

Origen[modifica]

Al segle xviii es té notícia de l'existència a Londres de llocs de trobades per a homosexuals (coneguts com a molly houses) amb habitacions per a trobades sexuals.[6] que podrien considerar-se com a precedents dels bars gais.

Les primeres cambres fosques (darkrooms o backrooms en anglès) van aparèixer als Estats Units als anys 60, en locals, sobretot bars, destinats a un públic homosexual. Va ser una de les manifestacions de l'anomenada revolució sexual.[7] La condemna religiosa i social a les relacions homosexuals explica l'aparició d'aquests llocs on s'aconseguien trobades eròtiques ràpides i generalment anònimes en un ambient que afavoria la desinhibició. Per a alguns autors, la cambra fosca representa una mena de recuperació moderna de les orgies de l'Antiguitat, en les quals el sexe deixava de ser una cosa íntima i esdevenia una manifestació col·lectiva. L'aparició de la sida i la seva transformació en una pandèmia mundial va afectar notablement aquesta classe de pràctiques, sobretot als EUA.

Estat espanyol[modifica]

Va ser especialment famosa la cambra fosca de la discoteca Martin's de Barcelona, que Guasch i Vélez-Pelligrin (2008) qualifiquen de gran laboratori de l'experimentació sexual.[7] A Madrid, la cambra fosca del bar Strong era considerada un dels majors d'Europa.[8]

Referències en l'art[modifica]

Literatura[modifica]

La novel·la d'Isaac Rosa La habitación oscura (2013) tracta sobre una cambra fosca particular, en la qual un grup d'amics joves es desinhibeixen i mantenen relacions sexuals.[9]

Notes[modifica]

  1. «cambra fosca». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 18 març 2024].
  2. En un text de Ministeri de Sanitat i Consum d'Espanya (2003) es defineix així al quarto fosc:
    « Espai o habitació, generalment situat a l'interior de locals de trobada homosexual com a bars o discoteques, on es practica sexe de forma anònima. Solen estar poc il·luminats i desproveïts d'elements decoratius o accessoris, exceptuant aquells situats en locals on es practica el sexe dur (bars "Eláter" o s/m) en els quals pot aparèixer elements afavoridors per a certes pràctiques (slings, bancs, banyeres...). L'accés a la cambra fosca no sol estar indicat, però un marc de porta sense il·luminar o una tela o cortina poden ser indicatius de la seva localització »
    — Prevenció del VIH/SIDA i altres infeccions de transmissió sexual en persones que exerceixen la prostitució. Elements clau per al desenvolupament de programes
  3. RUIZ, Ciriaco: Diccionario ejemplificado de argot. Barcelona: Ediciones Península-Cilus, Diccionarios Universidad de Salamanca, 2001.
  4. Lo convencieron para que los llevara al centro de la ciudad a recorrer el circuito de los bares. Acabaron en uno de "ambiente", de maricas, vamos. [...] Un maligno presentimiento la empujó al cuarto oscuro y, prendiendo de vez en cuando el encendedor, lo llamó repetidas veces en voz baja. ROSSETTI, Ana: Alevosías. Barcelona: Tusquets, 1991.
  5. El diari Málaga-Costa del Sol, per exemple, defineix així el terme: en el cuarto oscuro (zona reservada a los contactos íntimos) quedaban dos clientes del bar. Diari Málaga-Costa del Sol, 22 de gener de 2004.
  6. Warren Johansson: «Molly Houses»), en: Wayne R. Dynes (Hrsg.): The Encyclopedia of Homosexuality (Garland Reference Library of Social Science), Taylor & Francis, März 1990, ISBN 0-8240-6544-1, S. 827
  7. 7,0 7,1 Guasch-Vélez-Pelligrin (2008) p. 226
  8. GQ (2011).
  9. Ferrer, Jesús: «Isaac Rosa, en la caverna», La Razón, 3 d'octubre de 2013.

Referències[modifica]