Cambra fosca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cambra fosca (habitació))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «cambra obscura».
L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques. '

Una cambra fosca (també coneguda com cambra obscura, amb etimologia llatina, habitació) és una petita habitació al qual se li han tapat totes les escletxes i entrades de llum de l'exterior per evitar que aquesta faci mal les substàncies químiques, el paper i tot el material sensible a la llum que s'usa per al revelat fotogràfic.

El terme cambra fosca va ser utilitzat per primer cop per Johannes Kepler, en el seu tractat de nom Ad Vitellionen Paralipomena del 1604. En aquest tractat sobre la llum i la seva reproducció va definir i exposar els seus análisis de la cambra fosca, que posteriorment van servir per desenvolupar el telescopi.[1]

En els seus orígens, la cambra fosca, consistía en una mera habitació tancada, amb una petita escletxa en una de les seves parets per on podía entrar la llum. Aquesta llum penetrant originava una imatge de l'exterior a la paret oposada de l'orifici, amb la curiositat de que la imatge resultant es trobava invertida i poc nítida. Amb el pas del temps la cambra ha anat evolucionat, i va passar a convertir-se en una petita caixa molt més manegable i a l'orifici de la caixa s'hi va col·locar una lent òptica per tal de millorar la qualitat de la imatge obtinguda.[2]

La persona que revelava les fotografies a la cambra fosca havia de treballar a les palpentes en absoluta foscor. El material fotosensible és el paper fotogràfic (en el qual s'imprimeix la imatge), els rotlles de pel·lícula que encara no han estat revelats, i els productes químics, com el revelador, el detenedor i el fixador.

Per a la fotografia en blanc i negre se sol fer servir un petit focus de 12 o 15 vats de color vermell, ja que la llum vermella gairebé no afecta el material fotosensible. Encara que el rotllo fotogràfic és preferible revelar en absoluta foscor, ja que és molt més sensible a la llum que els altres materials i sobretot que moltes imatges, són irrecuperables en cas de dany del negatiu.

L'ús de la cambra fosca està gairebé obsolet a causa de la utilització de modernes màquines que revelen i imprimeixen els rotllos fotogràfics de manera automàtica, sense intervenció humana, fins i tot en llocs absolutament il·luminats. Un altre factor que ha portat a la seva decadència és l'aparició de les càmeres fotogràfiques digitals, que exhibeixen la imatge fotografiada instantàniament i poden imprimir en qualsevol impressora d'un ordinador amb diversos nivells de qualitat.

Aquesta pràctica tendeix a desaparèixer, desplaçada per les noves tecnologies i només una minoria d'artistes o professionals de la fotografia continuen treballant a la cambra fosca per obtenir resultats amb efectes i acabats especials, fins al punt que alguna de les grans multinacionals ha hagut d'acomiadar els seus treballadors i fins i tot tancar les portes.[3][4]

Història[modifica | modifica el codi]

Alhazen

Alhazen (965-1040), a finals del segle X va utilitzar els principis de la cambra fosca amb l'objectiu d'explicar la creació de la imatge visual en l'ull humà. Anterioment, també existien altres experiments basats en l'observació dels fenòmens i efectes de la llum produïts per la cambra fosca: Al segle V a.C. en tractats xinesos i al segle IV a.C en una referència d'Aristòtil (384-322). Però no fou fins als experiments d'Alhazen, que s'estableix una relació amb la formació de la imatge òptica.

Roger Bacon, a l'edat mitjana, continuà els experiments d'Alhazen relacionats amb la reflexió i refracció de la llum, però tot i que era conscient de l'existència de la cambra fosca, no en va descriure cap.

Leonardo da Vinci

A posteriori, Leonardo da Vinci va impulsar el desenvolupament de la cambra fosca amb l'objectiu d'indagar en el funcionament de la visió i la llum. Es conclou que Leonardo da Vinci va ser el primer en afegir una lent a l'escletxa per on entra la llum de l'exterior, amb l'objectiu de que les imatges es projectin a l'altra banda de la cambra fosca amb una certa nitidesa.

Al 1550, es creà la primera referència escrita parlant de lents, de la mà de Girolamo Cardano (1501-1576), tot i que finalment va ser el científic i filòsof Giovanni Battista della Porta, al 1558, qui aconseguí divulgar la notícia arreu del món. Giovanni Battista della Porta, també va anteposar una lent biconvexa (lupa) a la petita escletxa per tal d'obtenir millor lluminositat i nitidesa, a partir d'aquest moment, molts físics i científics es dedicaran a perfeccionar-la. Aquesta aportació fou fundamental pel desenvolupament de la fotografía, ja que va marcar el principi del que actualmente es coneix com "objectiu".

Més tard al segle XVII, Robert Hooke (1653-1703) construí cambres fosques intentant reproduir la forma corba de la retina ocular mitjançant pantalles de forma cóncava, amb l'objectiu de demostrar el funcionament del mecanisme de l'ull humà. Ja en aquest segle, la cambra fosca s'utilitzava com a eina d'entreteniment per amenitzar festes de prínceps i cortesans.

Al 1685, Johann Zahn escriu una obra on fa un recull de tots els models de cambres fosques i explica quin va ser el model que va romandre invariable fins a la invenció de la fotografía en el segle XIX. Aquest model consisteix d'un mirall inclinat que reflexa la imatge en un paper situat al damunt d'un vidre en la part superior de la cambra, la lent, a l'altre extrem, es mou per enfocar a distàncies diferents. Les millores tècniques, la creació de nous models i la seva gran difusió a través de publicacions, van fer que el segle XVIII fos el més important per a la cambra fosca.

Primera fotografía fixa, creada per Nicéphore Niepce

Un segle més tard, segle XIX, la construcción de cambres fosques es va generalitzar i això va permetre millorar la creació de la fotografía. Nicéphore Niepce, es diu que va ser el primer en captar una imatge fixa al 1827, aquesta imatge era el pati de casa seva. La seva realització va ser mitjançant una planxa de peltre recoberta de betum de Judea, exposant així la planxa a la llum per tal de crear una imatge invisible. Les parts del betum es converteixen en solubles o insolubles en funció de la llum rebuda. Després de l'exposicó, la planxa es banyava amb un disssolvent d'oli de lavanda i petroli blanc (liti), disgregant-se així les parts del betum no afectades per la llum. Més tard es rentava amb aigua i es podía apreciar la imatge composta amb la capa de betum per a les parts clares i les ombres per la superfície de la planxa de peltre.

Finalment, i gràcies a Nicéphore Niepce i Louis Jacques-Mandé Daguerre s'aconseguí perfeccionar la cambra fosca mitjançant elements de fixació de la imatge al pla de la pantalla.[5]

Funcionament/Actualitat[modifica | modifica el codi]

Vista de la Torre Tavira (des de la Torre de Poniente) i on es pot veure la part exterior de la cambra fosca que capta la llum i que simularía la petita escletxa de les cambres antigues.

La cambra fosca crea una imatge a sobre d'una pantalla corva horitzontal i de color blanc, que es troba situada al centre d'una habitació completament a les fosques. Aquest aparell òptic és capaç de representar amb la llum tots els diferents matiços de colors a sobre del paper blanc.

Aquesta imatge projectada a tot color, trasllada tot allò que està passant a l'exterior de la cambra, tant imatges estàtiques com en moviment. Degut a la gran distancia focal de les principals lents que la formen, es crea un efecte òptic que fa que els objectes més llunyans apareguin bastant a prop.

Aquesta pantalla blanca, pot pujar i baixar amb l'objectiu d'enfocar a diferents distàncies. Aquestes imatges obtingudes poden girar en 360 graus per poder visualitzar diferents parts del paisatge. [5]

Exemples d'aquestes cambres obscures les trobem a la Torre Tavira (Cadis) o al Castell de San Jorge (Lisboa). Tenen un ús turístic.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kepler, Johannes. Ad Vitellionem Paraliponema. 
  2. «Cámara Oscura». www.sitographics.com. [Consulta: 22 octubre 2016].
  3. Kodak to shut down
  4. Kodak tanca
  5. 5,0 5,1 «Historia - Cámaras oscuras del mundo» (en es-es). Cámaras oscuras del mundo.
  6. .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambra fosca Modifica l'enllaç a Wikidata