Cap Fréhel
| ||||
| Tipus | Àrea protegida, penyal i cap  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Costes del Nord (Bretanya) | |||
| ||||
| Banyat per | canal de la Mànega | |||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 15,15 ha | |||
| IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 555561943 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 2012 | |||
.JPG)
El cap Fréhel és una punta de gres rosa de relleu accidentat que separa la badia de Saint-Brieuc a l'oest de la badia de Sant-Maloù a l'est, a la costa del canal de la Mànega. Es troba a la localitat de Plévenon (i no a la municipi veí de Fréhel, com podria indicar el seu nom), dins del departament francès de les Costes d'Armor. Les úniques construccions del promontori són dos fars. El penya-segat té 70 metres[1] i és un lloc d'interès per a la conservació de determinades espècies d'ocells marins.
Característiques[modifica]
La landa batuda pels vents del mar pinten el paisatge amb el rosa del bruc i el groc de l'Ulex.[2]
La costa escarpada i rocosa del cap és el lloc de nombroses coves marines. Els contes i les llegendes recollides per Paul Sébillot al segle XIX especifiquen que aquestes coves estaven poblades per fades. Les coves són accessibles per als vianants, amb la marea baixa, i per als caiaquistes, amb la marea alta. L'houle de la Banche és la més profunda d'aquestes cavitats marines.[3]
L'antic far (o torre Vauban), de granit, va ser construït sota Lluís XIV el 1701 per un dels deixebles de Vauban, Jean-Siméon Garangeau (1647-1741). Entre 1845 i 1847 es va construir un far més modern i més alt que les tropes alemanyes destruïren l'agost de 1944. L'actual far, reconstruït a partir de 1946, es va inaugurar l'any 1950, amb 32 metres d'alçada, i la seva llanterna abasta fins a 103 metres.[4] En un dia clar, la seva claror és visible a més de 100 quilòmetres de distància.
Durant la Segona Guerra Mundial, el cap Fréhel va ser l'emplaçament d'una estació de radar,[5] de la qual avui només en queden uns quants blocs amagats als matolls.
A l'estiu, el penya-segat serveix de lloc de nidificació per als corbs marins emplomallats, els somorgollaires comuns i les gavinetes de tres dits. Segons l'any, en aquests penya-segats nidifiquen entre 280 i 336 parelles de somorgollaires, la qual cosa representa aproximadament el 85% de la població present a l'Estat francès. Més rarament, entre 28 i 31 parelles de gavots ocupen el lloc per a la seva nidificació. Els grans gavinots, i els gavians argentats o foscos nien al terreny més pla dels illots circumdants, mentre que els fulmars boreals s'estenen al llarg dels penya-segats.[6] La landa, en particular, és un lloc de pas migratori per a molts passeriformes, com el còlit gris.
Referències[modifica]
- ↑ «Découverte du fort La Latte et du Cap Fréhel - Vos Plus Belles Destinations» (en francès). Vos Plus Belles Destinations, 09-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-07 [Consulta: 14 març 2017].
- ↑ «El Cabo Fréhel y el fuerte La Latte» (en espanyol europeu). vacaciones-bretana. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ Jean-Yves Bigot & Jean-François Plissier «Grottes et houles du cap Fréhel (Côtes-d'Armor)» (en francès). Actes de la 28e rencontre d'octobre - 2018, 28, 2018, pàg. 132-143 [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ Sara. «El cabo Fréhel y el fuerte La Latte, Bretaña: acantilados y Edad Media» (en castellà). saltaconmigo, 21-09-2020. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ «Les stations radar du Cap Fréhel» (en francès). patrimoine.bzh, 2005. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ «Une réserve ornithologique remarquable» (en francès). Grand Site de France, Cap d'Erquy - Cap Fréhel, 2019. [Consulta: 21 agost 2023].