Capa límit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La capa límit és la regió d'un fluid en moviment a les proximitats d'una superfície sòlida que es veu influenciada per la presència de l'esmentada superfície. A la capa, existeixen importants gradients de velocitat, i pot haver-ne també de temperatura i de concentració (capes límit tèrmica i de concentració, respectivament), tot concentrant-se en ella la major part de la resistència al transport de quantitat de moviment, energia o matèria.[1]

Quan un fluid circula sobre una superfície sòlida es forma un perfil de velocitats degut a la pròpia viscositat del fluid, tot annul·lant-se la velocitat per a les molècules del fluid en contacte amb la superfície. Fins i tot per a nombres de Reynolds molt elevats, els efectes del fregament en el fluid segueixen manifestant-se en una làmina del fluid, propera al límit de la superfície sòlida, a la qual se l'anomena amb el terme capa límit.

Aquest concepte va ser proposat per Prandtl l'any 1904, i va ser de gran utilitat per al desenvolupament de l'Enginyeria Química.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Capa límite. Àrea de Mecànica de Fluïts de la E. P. S. d'Enginyeria de Gijón. Universitat d'Oviedo. Consultat el 24 d'abril de 2009.
  2. Prandtl, L. "Zur berechnung der grenzschichten." ZAMM‐Journal of Applied Mathematics and Mechanics/Zeitschrift für Angewandte Mathematik und Mechanik 18.1 (1938): 77-82.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capa límit Modifica l'enllaç a Wikidata