Capacitisme
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El capacitisme, també anomenat disfòbia,[1] discafòbia, discriminació de la discapacitat, capacitocentrisme, fisicalisme o opressió de la discapacitat, és una forma de discriminació o prejudici social contra les persones amb diversitat funcional.
Definició[modifica]
La visió de la societat capacitista és que les persones «capacitades» són la norma en la societat i les persones amb discapacitat o amb diversitat funcional han d'adaptar-s'hi o excloure's del sistema social capacitista. Els capacitistes sostenen que la discapacitat és un «error» i no una conseqüència més de la diversitat humana com l'ètnia, l'orientació sexual o el gènere.
Exemples[modifica]
El capacitisme es manifesta per exemple en la configuració de l'espai urbà, especialment als edificis i mitjans de transport públics, que no es troben adaptats a la mobilitat de persones amb diversitat funcional.[2]
Un altre exemple de capacitisme constitueix en subestimar les habilitats que pugui desenvolupar una persona amb algun tipus de diversitat funcional, la qual cosa pot constituir una humiliació pel col·lectiu. Molt especialment quan es tracta un tipus de discapacitat considerada com a "invisible" (com és el cas dels trastorns de l'espectre autista).
Referències[modifica]
- ↑ «disfòbia». Portal Terminològic Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Sawchuk, Kimberly. «Una cartografia de la discriminació arquitectònica dels discapacitats», 26-11-2016. [Consulta: 9 octubre 2017]. «Les diferències de mobilitat posen de manifest les injustícies olítiques i socials inherents als entorns urbans. El nostre entorn està construït sobre el que podríem anomenar discriminació dels capacitats o «capacitisme».»[Enllaç no actiu]