Caracal·la (vestit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals i l'ús de la qual va ser introduït a Roma per Caracal·la, fill de Septimi Sever, que per aquest fet va prendre el nom de caracal·la.

Aquest emperador va obligar els soldats a posar-se aquesta peça i va ordenar que els homes del poble no es presentessin sense ella en les seves recepcions. A Roma aquesta peça va canviar de forma i es va fer més llarga (caracal·la antonina, o sigui, la imposada per l'emperador) sense deixar de portar-se la curta pròpia de l'estil gal com és en l'edicte de Dioclecià, que parla de la caracal·la major i de la menor. La primera descendia fins als talons i l'altra fins als engonals. Encara que no en tenim referències directes, es pot formar una idea deduïda del que diu sant Jeroni en comparar-la l'ephod dels hebreus. Diu que el ephod era una caracal·la petita sense caputxó i que era, en efecte, una túnica curta amb mànigues, ajustada a la cintura per mitjà d'un cinturó, com es veu a Aaron en diverses pintures dels primers temps de l'Església i en les representacions d'Abraham disposant-se a sacrificar al seu fill.

Amb aquesta peça coincideixen els monuments figurats en què es representen déus o personatges de la Gàl·lia (principalment a un déu nacional assimilat a Júpiter, a Plutó o a Silvà) duent la caracal·la, molt semblant a la lacerna, espècie d'abric també d'origen gal. Aquella peça, típica per ells, feia el paper de la túnica romana que es portava sota el mantell; segons Cassi Dió no es feia d'un sol tros de teixit, com solia passar amb les túniques, sinó de diverses peces cosides, s'obria per davant, descendia fins a la part superior de la cuixa i s'ajustava a la cintura. Els viatgers, caçadors i aquells que s'exposaven a la intempèrie, li agregaven un caputxó (cucullus), que també portaven a vegades els romans sobre l'antoniniana.

Bibliografia[modifica]

  • J. Quicherat, Histoire du custome en France
  • Garrucci, Storia d. arte cristiana
  • Comarmond, Descr. des antiquités des Palais des arts (Lyon)
  • Baudrillar, Histoire du luxe (París, 1877)
  • El contingut d'aquest article incorpora material del Volum {{{Tom}}} de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1941, que es troba en el domini públic.