Carles Bort i Bort
 Carles Bort a Melilla, 1921  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1900 Barcelona |
| Mort | novembre 1922 (21 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | anarcosindicalista |
Carles Bort i Bort (Barcelona, 1900 — Barcelona, 1922) fou un obrer metalúrgic i anarcosindicalista català, del barri de Gràcia de Barcelona, membre de l'anomenat Sindicat Únic i víctima dels pistolers de la Unió de Sindicats Lliures.[1]
L'atemptat de 1920[modifica]
El 30 de novembre de 1920 un grup d'individus armats, pistolers dels Sindicats Lliures, varen entrar al bar Vicens del carrer Salmerón (actualment, carrer Gran de Gràcia)[2] del barri de Gràcia i li varen disparar diverses vegades. L'atemptat el va deixar malferit, tot i que els pistolers de la patronal pensaren que havia mort. Els agressors van aconseguir fugir sense que cap d'ells fos detingut.[1]
El seu amic íntim, Juan Canela i Recasens, morí en un atemptat semblant el dissabte anterior en el bar El Ciclista de la Plaça de Bonsuccés.[1][3]
Antecedents[modifica]
Entre gener i juny, el mateix any de l'atemptat, Bort va estar empresonat, com a pres governatiu, a la presó Model de Barcelona.[3] Des de la presó, va escriure una sentida carta[4] als companys anarquistes del barri de Gràcia per la mort a la presó del company Ramon Mayoral, l'enterrament del qual fou multitudinari, amb presència majoritària d'obreres de les fàbriques de Gràcia i de Sant Martí de Provençals.[5][6]
Carles Bort, com molts anarquistes de l'época, va ser autodidacta i era poseidor d'un gran bagatge cultural. Havia llegit els clàssics; s'interessava per les descobertes científiques de la humanitat i sobretot era lector d'intel·lectuals llibertaris com Sébastien Faure, Eliseu Reclus i altres.[6]
Després de l'atemptat[modifica]
Després de l'atemptat el traslladaren a l'Hospital Clínic on es va recuperar. Malgrat tot, no era segur quedar-se a Barcelona, i va marxar a València on va contactar amb la CNT. Tot i així, en aquesta ciutat, sense certificat de bona conducta, va tenir moltes dificultats per trobar feina. De manera que va tornar a Barcelona per un temps breu.
Posteriorment i per consell familiar va decidir "desaparèixer" de l'escenari políticosocial i s'allistà a l'exèrcit, amb destí final a Ceuta, al Cos de Sapadors. Les insurreccions rifenyes eren constants i la seva vida, malgrat estar un temps a les oficines, no fou agradable. Va prendre part en alguns combats on van haver baixes.[6][7]
Seqüeles i mort[modifica]
L'atemptat sofert havia deixat serioses seqüeles en la seva salut, malgrat la seva joventut. Va fer estades a l'hospital O'Donell de Ceuta i a l'hospital Alfons XIII de Madrid. L'any 1922, de retorn a casa, greument malalt —probablement de tuberculosi— i afeblit per les seqüeles de l'atemptat, moria.[6]
Fins al 2007 es va pensar que havia mort en l'atemptat, però aquell any, un nebot seu, va explicar la història real a Manel Aísa, president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Carles Bort» (PDF) (en castellà) p. 13. El Diluvio, 30-11-1920. [Consulta: 2 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «B Nomenclàtor». [Consulta: 2 setembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Edición del martes, 30 noviembre 1920, página 8 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 2 setembre 2019].
- ↑ Paco Ignacio Taibo II. Que sean fuego las estrellas. Grupo Planeta - México, 17 setembre 2015. ISBN 978-607-07-3105-1.
- ↑ País, Ediciones El «Reportaje | Biografía de una cárcel» (en castellà). El País [Madrid], 30-08-2010. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Fontova, Rosario.. La Model de Barcelona : històries de la presó. 1. ed. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2010, p. 52 a 56. ISBN 9788439383628.
- ↑ Gómez Casas, Juan. Historia del anarco-sindicalismo español (en castellà). 30. Zero, 1973, p. 133.
Enllaços externs[modifica]
- Ateneu Llibertàri de Gràcia. «9 d'abril 2a part de la Ruta Llibertària a Gràcia, plaça de la Vila a les 10:30h» (en espanyol europeu), 25-03-2016. [Consulta: 2 setembre 2019].
- Històries de la Model (Documental: minut 23'53). Sense ficció. TV3