Vés al contingut

Carles Costa i Osés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:10, 8 set 2013 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCarles Costa
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Corresponsal de Televisió de Catalunya a Londres
2011 – 2015 – Sergi Mulero → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, economista Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicacióTelevisió de Catalunya

IMDB: nm5420916 Twitter (X): carlescosta_ Modifica el valor a Wikidata

Carles Costa i Osés (Barcelona, 1975)[1] és un periodista i economista català. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar-se a l'espai radiofònic La radio de Julia, presentat per Júlia Otero a Onda Cero i va formar part de l'equip de Jordi González als programes Dia a la Vista, de RNE4, i La escalera mecánica, de Televisió Espanyola.[2] En televisió, va començar a treballar a la delegació de Barcelona dels serveis informatius de Telecinco.[2]

L'any 2001 va iniciar la seva etapa a TV3, al programa En directe, on durant tres temporades va excercir de reporter i a la quarta en va esdevenir sots-director.[2] L'any 2004 va incorporar-se als serveis informatius de TV3, on va fer de reporter per a la secció de Societat.[2] D'aquesta manera, va emprendre diverses cobertures com a enviat especial i també va formar part de l'equip del 30 minuts que va elaborar un reportatge sobre l'esfondrament del Carmel. L'agost de l'any següent va començar la seva etapa com a corresponsal de TV3 a París, on va cobrir els disturbis de 2005, el final de l'etapa Chirac, les eleccions presidencials de 2007 i l'inici del mandat de Nicolas Sarkozy.[3] Des del gener del 2011, és el corresponsal a Londres.[2][4]

Ha col·laborat amb algunes televisions franceses, com La Chaîne parlementaire, La Chaîne Info i TéléObs, la cadena de televisió del diari Le Nouvel Observateur.[2]

Referències

Enllaços externs