Carles Ferran de França

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles Ferran de França
Danloux - Charles Ferdinand d'Artois (1778-1820), duc de Berry.jpg
modifica
Nom original(fr) Charles-Ferdinand d'Artois modifica
Biografia
Naixement24 gener 1778 modifica
Versalles (França) modifica
Mort14 febrer 1820 modifica (42 anys)
París modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Ferida d'arma blanca modifica)
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis modifica
Grand prior of France (en) Tradueix
1789 – 1801
← Lluís Antoni de França
Parell de França
modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Carrera militar
Rang militarColonel General (en) Tradueix modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaQ3642350 Tradueix modifica
CònjugeMaria Carolina de Borbó-Dues Sicílies modifica
FillsLluïsa de França
Enric de Borbó
Ferdinand Oreille de Carrière
Charlotte Marie Augustine de Bourbon, Comtesse d'Issoudun (en) Tradueix
Louise Marie Charlotte de Bourbon, Comtesse de Vierzon (en) Tradueix
Louise Isabelle de Bourbon (en) Tradueix
Louis de Bourbon (en) Tradueix modifica
ParesCarles X de França modificaMaria Teresa de Savoia modifica
GermansMademoiselle d'Artois i Lluís Antoni de França modifica
Signatura
Undated signature of Charles Ferdinand d'Artois, Duke of Berry.JPG modifica

Arms of Charles dArtois.svg modifica

Find a Grave: 116869285 Modifica els identificadors a Wikidata

Carles Ferran de França, duc de Berry (Versalles 1778 - París 1820). Príncep de França amb el tractament d'altesa reial que ostentà per gràcia reial el ducat de Berry.

Nascut al Palau de Versalles el dia 24 de gener de 1778, sent fill del comte d'Artois i de la princesa Maria Teresa de Savoia. Nét per via paterna del delfí Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia i per línia materna del rei Víctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antònia d'Espanya.

Carles Ferran, al costat del seu pare, el llavors comte d'Artois, escaparen de la Revolució Francesa emigrant a la Gran Bretanya. Posteriorment, tant el comte d'Artois com el duc de Berry entraren a formar part de l'exèrcit del príncep de Condé que lluitava contra la França revolucionària.

Sembla bastant provat que durant la seva estada a la Gran Bretanya, el duc de Berry mantingué una relació sentimental amb una ciutadana britànica de nom Amy Brown qui li donà tres fills, George Granville Brown, la baronessa de Charrette i la comtessa de Lucinge-Faucigny.

L'any 1814 pogué retornar a França amb la resta de la Família reial francesa i sota les ordres del rei Lluís XVIII de França, el seu oncle, esdevingué cap de l'exèrcit reialista en contra de la temptativa de Napoleó I de França dels anomenats Cent Dies.

L'any 1816 es casà a la Catedral de Notre-Dame de París amb la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria. La parella tingué quatre fills:

  • SAR la princesa Lluïsa de França, nada a París el 1817 i morta a París el mateix any.
  • SAR el príncep Lluís de França, nat a París el 1818 i mort el mateix dia.

El duc de Berry i la seva família gaudiren d'una important popularitat durant el període de la restauració. Ara bé, el dia 14 de febrer de 1820, el duc de Berry fou assassinat a París a la sortida de l'Ópera per Louis Pierre Louvel, un treballador que, en ser interrogat per la policia, manifestà simpaties envers Napoleó.

El duc de Berry fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Ferran de França