Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles II de Borbó

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles II de Bourbon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1562 Modifica el valor a Wikidata
França Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1594 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Abat abadia de la Trinitat de Vendôme
té el rol: abat comendatari
1591 – 1594
Arquebisbe de Roan
9 maig 1590 – 30 juliol 1594
← Carles de BorbóCarles III de Borbó →
Abat abadia de Saint-Germain-des-Prés
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Abat abadia de Saint-Pierre de Jumièges
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Abat abadia de Saint-Germer-de-Fly
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Abat abadia de Saint-Lucien de Beauvais
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Abat abadia de Sant Aldoè
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Abat abadia de Notre-Dame d'Ourscamp
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Abat abadia de Sant Denís
té el rol: abat comendatari
1590 – 1594
Administrador apostòlic
11 juny 1586 – 9 maig 1590
Cardenal
12 desembre 1583 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprelat Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLluís I de Borbó-Condé Modifica el valor a Wikidata  i Éléonore de Roye Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Carles II de Borbó (Gandelus-en-Brie, 19 d'agost de 1562 - abadia de Saint-Germain-des-Prés, 30 de juliol de 1594), cardenal de Vendôme i de Borbó, era un príncep de sang de la casa de Borbó. Amb l'arribada del seu cosí el rei protestant Enric IV (1589), va despertar l'esperança dels catòlics hostils a la Lliga i va ser candidat a la corona de França.

Biografia[modifica]

Va néixer el 19 d'agost de 1562 a Gandelus-en-Brie, fill de Lluís I de Borbó-Condé, príncep de Condé i duc d'Enghien, i d'Elionor de Roye. Era nebot del cardenal Carles de Borbó.[1]

No va rebre l'ordenació. Elegit arquebisbe coadjutor de Rouen amb dret de successió l'1 d'agost de 1582, no va rebre tampoc la consagració episcopal.[1]

Va ser creat cardenal diaca al consistori del 12 de desembre de 1583; però no rep el galero vermell ni el títol cardenalici. Era conegut sota el nom de Cardenal Vendôme (que és el nom de la branca de la família de Borbó del qual prové).

Va ser assessor del rei Enric III. No participà en el conclave de 1585, que elegí el Papa Sixt V.[1]

Va ser administrador apostòlic de la diòcesi de Bayeux de 1586 a 1590.[1] El 1589 va ser nomenat abat de Saint-Denis.

Durant els esdeveniments de la Lliga, va triar, a diferència dels seus germans, a seguir el seu oncle, el cardenal de Borbó, en la seva acció contra els protestants. No va ser molt favorable al Guisa i, segons l'historiador De Thou, hauria estat utilitzat per Enric III per trencar la influència que els de Lorena tenien sobre l'antic cardenal. El 1588, participà en els estats generals de Blois.[1]

Assegurà la direcció del govern que va romandre a Tours durant la vacant del tron després de la mort d'Enric III. Reconegué a Enric IV com a rei i temporalment es convertí en Guardià dels Segells davant el rei que temia que l'ambició del seu cosí jove no els llevés. A la mort del seu oncle, l'arquebisbe de Rouen el 9 de maig de 1590, el capítol de la catedral es negà a reconèixer-lo. Només l'acceptaren després del setge que Enric IV feu a la ciutat.

Convertit en cardenal de Borbó a la mort del seu oncle, es va proposar com a candidat al tron de França i va formar el tercer en el qual es van reunir molts catòlics nobles insatisfets de no veure convertir a Enric IV al catolicisme. L'interès polític en la persona del cardenal el 1593 va ser un dels factors que va impulsar a Enric IV a convertir-se.

A la mort del seu oncle, que va rebre la comenda de les abadies de Saint-Denis, Saint-Germain-des-Prés, Saint-Ouen de Rouen, Jumièges, Bourgueil, Sainte-Catherine de Rouen i d'Ourscamp.[1]

No participà en els conclaves de 1590, que elegiren a Urbà VII, li després a Gregori XIV, de 1591, que elegí a Innocenci IX, ni al de 1592 per Climent VIII.[1]

Va morir el 30 de juliol de 1594 d'hidropesia a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés. Està enterrat a l'església de la Cartoixa de Nostra Senyora de la Bona Esperança, prop de Gaillon.

Heràldica[modifica]

Les armes del cardenal Carles de Borbó són:
Un camp d'atzur, amb tres flors de lis, amb banda de gules
Com a timbre té un capel cardenalici.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 The Cardinals of the Holy Roman Church: Consistory of December 12, 1583 (VII)
  2. Arnaud Bunel, Armorial illustré des Archevêques de Rouen, v.1.1, 2010.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Mathurin de Savonnières
15831586

Bisbe de Bayeux

1586 - 1590
Succeït per:
vacant fins al 1598
Precedit per:
Carles I de Borbó

Arquebisbe de Rouen

1590 - 1594
Succeït per:
Carles III de Borbó
Precedit per:
Lluís de Lorena
15741589

Abat de Saint-Denis
in commendam

1590-1594
Succeït per:
Luís III de Guisa
15941621
Precedit per:
Carles de Borbó-Vendôme
15621590

Abat de Saint-Germain-des-Prés
in commendam

1590-1594
Succeït per:
Jean VI Percheron
1594?
Precedit per:
Carles de Borbó-Vendôme
15501590

Abat de Saint-Ouen
in commendam

1590-1594
Succeït per:
Pierre de Venteac
?1600
Precedit per:
Carles de Borbó-Vendôme
15501590

Abadia de Bourgueil
in commendam

1590-1594
Succeït per:
Pierre de Venteac
?1600
Precedit per:
Carles de Borbó-Vendôme
15561590

Abadia de Notre-Dame d'Ourscamp
in commendam

1590-1594
Succeït per:
Luís III de Guisa
15941621