Carlo Miranda

Carlo Miranda
	;
Biografia
Naixement	15 agost 1912 ; Nàpols (Regne d'Itàlia)
Mort	28 maig 1982 (69 anys); Nàpols (Itàlia)
Dades personals
Formació	Universitat de París (1934–1935); Universitat de Nàpols Frederic II (1927–1931)
Director de tesi	Mauro Picone
Activitat
Lloc de treball	Nàpols ; Gènova ; Torí
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Nàpols Frederic II (1943–1982); Politècnic de Torí (1939–1943); Universitat de Gènova (1937–1939); Universitat de Roma La Sapienza (1935–1937); Istituto per le applicazioni del calcolo (1931–1934)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (1968–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1940–)
Obra
	Obres destacables Teorema de Poincaré-Miranda; (1970) Partial Differential Equations of Elliptic Type ;
	Premis (1961) Premio Presidente della Repubblica ;

Carlo Miranda (Nàpols, 15 d'agost de 1912 - Nàpols, 28 de maig de 1982) va ser un matemàtic italià.

Miranda va ser deixeble de Mauro Picone a la universitat de Nàpols en la qual es va graduar el 1931.^[1] Va treballar al Istituto per le applicazioni del calcolo, que Picone havia fundat a Nàpols, i el va seguir a Roma quan es va traslladar de ciutat. El curs 1934-35 va obtenir una beca per a fer estudis de post grau a París. El 1937 va obtenir, per oposició, la càtedra d'anàlisi matemàtica de la universitat de Gènova de la qual va passar el 1939 al Politècnic de Torí.^[2] A partir de 1943 va desenvolupar la seva carrera acadèmica a la universitat de Nàpols, on va fer tàndem amb Renato Caccioppoli fins a la mort d'aquest el 1959.^[3] Va morir a Nàpols el 1982.

Miranda és recordat per haver demostrat el 1940 una proposició d'Henri Poincaré que avui porta el nom de teorema de Poincaré-Miranda.^[4] Miranda va publicar una setantena d'articles científics sobre anàlisi matemàtica^[5] esdevenint un autèntic expert en equacions diferencials el·líptiques.^[6] També va publicar una desena de llibres i monografies,^[7] entre els quals destaca el seu llibre Equazioni alle derivate parziali di tipo ellittico (1955), que va ser objecte de nombroses reedicions i traduccions.

Referències[modifica]

↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 145.
↑ Magenes, 1983, p. I.
↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 147.
↑ Novoa Fernández, 2020, p. 23.
↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 153-156.
↑ Parlangeli, 2019, p. 55.
↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 156.

Bibliografia[modifica]

Cimmino, Gianfranco; Scorza Dragoni, Giuseppe «L'opera matematica di Carlo Miranda» (en italià). Atti della Accademia Nazionale dei Lincei. Classe di Scienze Fisiche, Matematiche e Naturali. Rendiconti, Vol. 76, Num. 2, 1984, pàg. 145-157. ISSN: 0392-7881.
Magenes, Enrico «Carlo Miranda» (en italià). Annali di Matematica Pura ed Applicata, Num. 135, 1983, pàg. I-III. ISSN: 0373-3114.
Novoa Fernández, Julio «O teorema de Poincaré-Miranda» (en gallec). Universidade de Santiago de Compostela, Tesis, 2020, pàg. 1-50.
Parlangeli, Andrea. A Pure Soul (en anglès). Springer, 2019. ISBN 978-3-030-05302-4.

Enllaços externs[modifica]

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carlo Miranda» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Palladino, Franco. «Miranda, Carlo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2011. [Consulta: 12 maig 2022]. (italià)

[FOOTNOTECimminoScorza_Dragoni1984145-1] Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 145.

[FOOTNOTEMagenes1983I-2] Magenes, 1983, p. I.

[FOOTNOTECimminoScorza_Dragoni1984147-3] Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 147.

[FOOTNOTENovoa_Fernández202023-4] Novoa Fernández, 2020, p. 23.

[FOOTNOTECimminoScorza_Dragoni1984153-156-5] Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 153-156.

[FOOTNOTEParlangeli201955-6] Parlangeli, 2019, p. 55.

[FOOTNOTECimminoScorza_Dragoni1984156-7] Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 156.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]