Carlos Fabra Andrés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912  Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Mort | 1979 (66/67 anys) |
 Procurador a Corts | |
| 16 maig 1958 – 10 octubre 1960 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
 Batlle de Castelló de la Plana | |
| 1948 – 1955 ← Benjamín Fabregat Martí – José Ferrer Forns → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Castelló de la Plana |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Movimiento Nacional |
Premis | |
Carlos Fabra Andrés (Castelló de la Plana, 1912 - 1979) fou un polític i advocat castellonenc, fill de Luis Fabra Sanz i pare de Carlos Fabra Carreras. Es llicencià en dret per la Universitat de València i es graduà a la Universitat Central de Madrid el 1934. El 1932 va fundar la Joventut Catòlica a Castelló i milità a les joventuts de la Dreta Regional Agrària (equivalent a la Dreta Regional Valenciana). Durant la guerra civil espanyola es va allistar a l'exèrcit franquista com a alferes de Complement, dins el VII Regiment de Caçadors de Ceuta. Participà en la Batalla de l'Ebre i després ascendí a tinent per mèrits de guerra. El 1939 fou nomenat delegat de la Confederación Nacional de Excombatientes.
Des del 1943 va ocupar càrrecs de direcció local i provincial dins el Movimiento Nacional, i del juny de 1948 al març de 1955 fou nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat va intentar modernitzar urbanísticament la ciutat, va equipar algunes infraestructures i va municipalitzar el Castell de Peníscola, el Palau del Cardenal Ram de Morella, els Castells d'Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís i la Torre del Rei d'Oropesa, alhora que exercí com a promotor del Camp de Golf Mediterráneo i de la urbanització La Coma. També va organitzar els actes del VI Centenari de la troballa de la Mare de Déu del Lledó. De 1955 a octubre de 1960 fou president de la Diputació Provincial, i de 1968 a 1972 fou degà del Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló. També va ser conseller del Banc d'Espanya i assessor de la Caixa de Castelló.
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.
- Biografia[Enllaç no actiu] a El Periódico Mediterráneo.
- Biografia alternativa[Enllaç no actiu]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Benjamín Fabregat Martí |
Alcalde de Castelló 1948 - 1955 |
Succeït per: José Ferrer Forns |