Carlos Zanón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Zanón
Carlos Zanon 2299-2.jpg
Carlos Zanón
Biografia
Naixement Carlos Zanón
1 de maig de 1966 (1966-05-01) (53 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor
Període d'activitat Segle XX, XXI
Gènere artístic Poesia i novel·la
Influències
Nom de ploma Carlos Zanón
Llengua castellana
Obra
Obres destacables
Yo fui Johnny Thunders

Lloc web carloszanon.com
Modifica les dades a Wikidata

Carlos Zanón (Barcelona, 1 de maig de 1966) és un escriptor barceloní en llengua castellana. Les seves novel·les, en especial Yo fui Johnny Thunders, l'han consolidat com un autor amb un estil genuí, hereu de l'ètica dels perdedors que l'emparenta directament amb Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán i Francisco González Ledesma.[1] Els seus referents directes són Francisco Casavella i John Updike.[2] El juny de 2017 pren el relleu de Paco Camarasa com a comissari del festival literari BCNegra.[3]Aquest mateix any, rep l'encàrrec de la família i editors de Vázquez Montalbán d'escriure un nou volum de la sèrie Carvalho, que veu la llum al 2019 amb el títol Carvalho: problemas de identidad.

Narrativa[modifica]

  • Nadie ama a un hombre bueno, 2008
  • Tarde, mal y nunca, 2009 (Premi Brigada 21 a la millor novel·la negra de l'any)
  • No llames a casa, 2012 (Premi Valencia Negra a la millor novel·la negra de l'any)
  • Yo fui Johnny Thunders, 2014 (Premi Dashiell Hammett 2015, Premi Novelpol a la millor novel·la negra de l'any i Premi Salamanca Negra)
  • Marley estaba muerto, 2015
  • Taxi, 2017
  • Carvalho: problemas de identidad, 2019

Poesia[modifica]

  • El sabor de tu boca borracha, 1989
  • Ilusiones y sueños de 10.000 maletas, 1996
  • En el parque de los osos, 2001
  • Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan, 2004 (Premi Valencia de Poesia)
  • Tic Tac Tic Tac, 2010
  • Yo vivía aquí (1989-2012, antologia)
  • Rock & Roll, 2014
  • Banco de sangre, 2017

Biografia musical[modifica]

  • Bee Gees, la importancia de ser un grupo pop, 1998
  • Willy DeVille, el hombre a quien Rosita robó el televisor, 2003

Altres[modifica]

Alguns contes i poemes de Carlos Zanón han format part de diverses antologies. És coautor de la lletra de dues cançons de Loquillo: "El hijo de nadie" (Arte y Ensayo - Loquillo y Trogloditas, 2004) y "Rusty" (Viento del Este - Loquillo, 2016). També és guionista, crític literari i articulista a mitjans com El País, El Periódico, El Punt-Avui, ABC, El Mundo, Rock de Lux, Ruta 66 i Time Out Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Entrevista a Carlos Zanon». CCMA. [Consulta: 12 març 2016].
  2. Ayén, Xavi. La vuelta al mundo en 80 autores: converesaciones con los mejores escritores de nuestro tiempo. (en castellà). La Vanguardia. Barcelona: Ediciones La Vanguardia, 01-12-2016, p. 542. ISBN 13-978-84-16372-31-7. 
  3. «Carlos Zanón, nou comissari del BCNegra | Premsa Institut de Cultura de Barcelona - ICUB». [Consulta: 7 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Zanón Modifica l'enllaç a Wikidata