Carlos Zanón García
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1966 (57 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Activitat literària, periodisme d'opinió, crítica literària, poesia i periodisme |
| Ocupació | escriptor, guionista, periodista, prosista, poeta, crític literari |
| Gènere | Poesia i novel·la |
| Lloc web | carloszanon.com |
Carlos Zanón García (Barcelona, 1 de maig de 1966) és un escriptor barceloní en llengua castellana. Les seves novel·les, en especial Yo fui Johnny Thunders, l'han consolidat com un autor amb un estil genuí, hereu de l'ètica dels perdedors que l'emparenta directament amb Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán i Francisco González Ledesma.[1] Els seus referents directes són Francisco Casavella i John Updike.[2] El juny de 2017 pren el relleu de Paco Camarasa com a comissari del festival literari BCNegra.[3]Aquest mateix any, rep l'encàrrec de la família i editors de Vázquez Montalbán d'escriure un nou volum de la sèrie Carvalho, que veu la llum al 2019 amb el títol Carvalho: problemas de identidad. Al gener de 2022 publica Love song[4], una novel·la que confirma un canvi de registre, ja iniciat amb Taxi (2017), cada cop més allunyat del gènere negre.
Narrativa[modifica]
- Nadie ama a un hombre bueno, 2008
- Tarde, mal y nunca, 2009 (Premi Brigada 21 a la millor novel·la negra de l'any)
- No llames a casa, 2012 (Premi Valencia Negra a la millor novel·la negra de l'any)
- Yo fui Johnny Thunders, 2014 (Premi Dashiell Hammett 2015, Premi Novelpol a la millor novel·la negra de l'any i Premi Salamanca Negra)
- Marley estaba muerto, 2015
- Taxi, 2017
- Carvalho: problemas de identidad, 2019
- Barcelona, 2020
- Love song, 2022
Poesia[modifica]
- El sabor de tu boca borracha, 1989
- Ilusiones y sueños de 10.000 maletas, 1996
- En el parque de los osos, 2001
- Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan, 2004 (Premi Valencia de Poesia)
- Tic Tac Tic Tac, 2010
- Yo vivía aquí (1989-2012, antologia)
- Rock & Roll, 2014
- Banco de sangre, 2017
Biografia musical[modifica]
- Bee Gees, la importancia de ser un grupo pop, 1998
- Willy DeVille, el hombre a quien Rosita robó el televisor, 2003
Altres[modifica]
Alguns contes i poemes de Carlos Zanón han format part de diverses antologies. És autor de la lletra de tres cançons de Loquillo: "El hijo de nadie" (Arte y Ensayo - Loquillo y Trogloditas, 2004), "Rusty" (Viento del Este - 2016) y "Gafas de sol" (El último clásico - 2019). També és guionista, crític literari i articulista a mitjans com La Vanguardia, El País, El Periódico, El Punt-Avui, ABC, El Mundo, Rock de Lux, Ruta 66 i Time Out Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ «Entrevista a Carlos Zanon». CCMA. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ Ayén, Xavi. La vuelta al mundo en 80 autores: converesaciones con los mejores escritores de nuestro tiempo. (en castellà). La Vanguardia. Barcelona: Ediciones La Vanguardia, 01-12-2016, p. 542. ISBN 13-978-84-16372-31-7.
- ↑ «Carlos Zanón, nou comissari del BCNegra | Premsa Institut de Cultura de Barcelona - ICUB». [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ B., J. «Després de 'ressuscitar' Carvalho, Zanón torna amb 'Love song'». Segre, 25-01-2022, pàg. 35.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Zanón García |